F/E/A són les sigles de Forces Elèctriques d'Andorra, un col·lectiu que des de ja fa una dècada es mou per l'underground mallorquí facturant un estil instrumental de referències ben heterogènies com el noise, l'sludge, el post-rock o l'ambient. El conjunt, format per Vicenç Bibiloni (baix), Joan Cabot (bateria), Tomeu Canyelles (guitarra), Arturo Fernández (guitarra), David Ribas (guitarra) i Tià Mas (sintetitzador) ha presentat recentment el seu nou treball Anti (Electric Talon Records / Sliptrick Records, 2023). Parlem d'aquest nou disc amb el guitarrista Tomeu Canyelles.



Per a fer el disc, vau fer una residència artística al Konvent de Berga. Com va sorgir la idea?
El Konvent és un espai en què sempre ens hem sentit supercòmodes. De fet, abans d'anar-hi ja hi havíem tocat un parell de vegades. És un lloc on ens sentim molt ben acollits tant per la gent, com per l'espai i l'entorn. D'altra banda, no és el mateix compondre un dia per setmana al local d'assaig que poder despertar-te i posar-te a fer feina durant tot el dia sencer. Va ser una convivència no només entre nosaltres sinó també per crear les cançons. Vàrem anar-hi amb un grapat d'idees i un parell de temes ja acabats i quan vam tornar a Mallorca ja teníem compost tot el disc sencer.

Vau gravar el disc allà també?
No, va ser una residència artística en què només vam compondre. La idea era poder polir la composició de les cançons en el màxim detall i això no ho podíem fer casa perquè no tenim el temps. Allà, vam poder agafar idees; agafar una gravadora, improvisar i escoltar el que sortia; xerrar i discutir... El disc el vam gravar quan vam tornar, als estudis Diorama de Palma, on, de fet, vam gravar el disc en directe. Ho havíem decidit així quan érem al Konvent, perquè volíem preservar tota l'energia que es creava en directe.

Molts de vosaltres heu tocat o toqueu en altres grups. F/E/A és un espai de trobada de molts estils underground?
Sí, entenem la banda com un espai de trobada de persones superdiferents. Sempre dic que les diferències són el que ens enriqueix, no només com a músics sinó com a individus. Això ens permet sortir de la nostra zona de confort quant a influències i alhora també fa que a vegades quedem una mica en terra de ningú. Que cadascú tingui les seves influències i altres bandes en les quals toca ens ajuda a entendre que la música hauria de ser una cosa supercreativa i molt oberta. La música no s'ha d'encasellar en un únic caixó sinó en varis, i això és el que ens permet dialogar, cercar un punt comú i jugar amb el factor sorpresa.


Fa la sensació que 'Anti' és més contundent que discos anteriors com 'Vèrtebra' (Primavera Labels, 2018) o 'Congo' (Bubota Discos, 2016). És una idea que heu tingut des del principi?
Abans de començar a treballar en les cançons del disc, vam estar dos o tres mesos improvisant i fent proves. I és curiós que la primera que va sortir del disc va ser "Rodellar", que potser és la cançó més lluminosa i psicodèlica del disc. Però a partir de llavors, la tendència ha estat fer riffs de guitarra més afilats i cercar una major contundència. També crec que tenir tres guitarres a la banda per primer cop ens ha permès reordenar millor el so, ja que cadascuna té la seva personalitat. I, alhora, els mateixos temps que vivim actualment ens inspiren i ens fan treure la ràbia, la mala llet. Els darrers anys -inclosos els de pandèmia- han reforçat aquesta necessitat de començar aquesta nova etapa amb energia i un punt més canyer.

Alhora, però, el disc també deixa espai per a algunes parts més calmades i minimalistes.
Sí, ens agrada que un artista o un disc tingui aquest punt d'imprevisible. De fet, per a mi, no hi ha res que talli més el rotllo que escoltar un disc i ja saber cap a on anirà. Mai pensam si farem una cançó més canyera o una més tranquil·la. Flueixen les idees i després ho anem bastint tot més o manco. No hi ha cap persona que arribi al buc d'assaig amb un tema mig fet, ni que porti la veu cantant sinó que ho fem entre tots. Sé que sona una mica a clixé, però és així.

Que no hi hagi ni un cantant ni un instrumentista solista ajuda a potenciar aquesta manera de compondre?
Sí, que hi hagi un motor definit dins del grup fa que les cançons puguin ser molt més obertes tant en influències com en estructura. Al final, la composició és una part molt engrescadora de la música i és molt sa que sigui compartida entre tots els membres d'una banda. De les diferències, surten les coses que no som capaços de preveure. 


El disc està coeditat amb una gran amalgama de segells. Com heu aconseguit el suport de tots aquests segells diferents?
Teníem l'experiència prèvia d'haver publicat Vèrtebra amb Primavera Labels (el segell del Primavera Sound) i anteriorment havíem publicat Congo amb Bubota Discos, el segell que impulsava el nostre bateria Joan Cabot. Per aquest disc, no teníem cap idea pensada i vam decidir enviar el disc a segells que ens molessin i qualcuns ens van respondre. Això ens ha permès treballar en dues direccions diferents. Per una banda, l'edició en cd i digital l'ha fet el segell estatunidenc Electric Talon Records i el lituà Sliptrick Records. I per l'altra, en l'edició en vinil hi ha col·laborat molts segells: El gato encerrado (Burgos), Navalla (Barcelona) o Dràstik Punkaires (Granollers). 

I què us ha permès fer aquesta coedició tan nombrosa?
Això ens ha permès explorar una altra forma de moure la nostra música. El format físic ja no arrossega les vendes que tenia anys enrere i el que feim és que d'alguna forma hi hagi còpies del disc movent-se per punts molt diferents. Així ho hem fet des de sempre amb la meva altra banda, Marasme, amb qui hem coeditat els nostres tres discos. Això ens permet fer més sostenible l'edició, reforçar la projecció cap a fora i minimitzar el hàndicap geogràfic que tenim els grups insulars. 

Com veieu l’escena underground de les Balears en l’actualitat?
Va tenir un creixement molt interessant abans de la pandèmia i hi havia una gran diversitat de formacions i de projectes molt interessants. Amb la pandèmia, hi va haver un cop molt fort en l'organització de moltes persones per poder assajar i fer concerts i això va fer que tot es parés una mica. Però, ara, l'escena d'aquí ha mantingut un poc la diversitat de propostes no gaire comercials, i totes aquelles persones i col·lectius que promouen l'autogestió i la seva independència. Tot i ser una escena petita, hi ha una gran irreductibilitat. 

Quins concerts teniu pròximament?
El següent concert el tenim a l'Actitud Fest de Vidreres el 21 de juliol, on teníem pendent tocar des de 2020, però per la covid i per culpa que em vaig posar malalt l'any passat, s'ha hagut d'anar ajornant. A més, tenim concerts a Mallorca a l'agost i setembre, un a Granollers a l'octubre i, en principi, està previst anar a Madrid el novembre.