La darrera visita de Metheny a Porta Ferrada va ser el juliol de 2016, en un concert intimista acompanyat de l'històric contrabaixista Ron Carter. En el concert d'ahir, el guitarrista va canviar l'escenari de l'Espai Port per un més ample Guíxols Arena, que va quedar-se a mig aforament. En aquesta ocasió, el guitarrista de 68 anys va presentar el disc gravat en directe Side Eye NYC (V1.IV) (BMG, 2021), on repassa en format de trio alguns dels temes d'autoria pròpia més destacats del seu repertori. El projecte té la particularitat que Metheny es fa acompanyar de talent jove, amb la voluntat de retornar les oportunitats que va gaudir quan amb només vint anys ja gravava amb artistes de la talla de Jaco Pastorius. Així, a banda i banda del guitarrista, pel concert a Sant Feliu de Guíxols van acompanyar-lo Chris Fishman (25 anys) a piano, orgue i teclats, i Joe Dyson (33 anys) a la bateria.
 
Metheny va aparèixer amb la seva particular melena de lleó, sense les antigament famoses samarretes ratllades, amb aspecte de turista accidental i, això sí, amb la característica guitarra Pikasso de quaranta-dues sota el braç. Amb ella va interpretar, tot sol, "Make Peace", el tema que tanca el disc conjunt amb el pianista de Florida Methany Mehldau (Nonesuch Records, 2016). Ja amb Fishman i Dyson en acció i amb l'habitual guitarra Ibanez, el trio va anar desgranant algunes de les cançons incloses a Side Eye com la iniciàtica "Bright Side Life", "Better Days Ahead" o "Timeline", on la formació va començar a sonar especialment compacta.

Amb "Always and Forever", la guitarra de Metheny va començar a deixar espais pels silencis, en una interpretació que va sonar especialment matisada. "When We Were Free" va introduir per primer cop al concert la guitarra-sintetitzador de la que el nordamericà va ser-ne un dels precursors, en un tema original del Pat Metheny Group, i que va servir per al lluïment de Fishman i Dyson.
 
La contenció va tornar a ser present a "Farmer's Trust", ara amb la guitarra de niló; i l'electrònica va aparèixer a la recent "It Starts When We Disappear", el tema de més de tretze minuts que obre el disc Side Eye NYC (V1.IV), i que va comptar amb una miniorquestra programada de vibràfons i marimbes.

Juntament amb Dyson i armat amb una guitarra sense trastos, Metheny va improvisar tota una sèrie de riffs d'inspiració roquera, que van acabar derivant en una interpretació més aviat free, culminada en "Phase Dance". "Trigonometry" –escrita el 1986 conjuntament amb Ornette Coleman– i "Zenith Blue" van tancar el concert i donar pas pels bisos.

Per a la propina, Metheny es va reservar un espectacular medley interpretat sol amb la guitarra de niló, i on van sonar esqueixos de cançons com "Antonia", "Last Train Home" o l'esforç conjunt amb David Bowie "This Is Not America". Amb tot el públic entregat, "Are You Going With Me?", un dels temes més reconeixibles del Pat Metheny Group, va tancar la nit empordanesa.

El concert d'ahir al Guíxols Arena va ser una autèntica lliçó d'un dels grans mestres de les sis cordes. Dues hores de música que van demostrar per què Metheny és un dels músics que més i millor ha fet evolucionar el llenguatge guitarrístic al llarg de gairebé cinc dècades.