La rapera Aina Noguerolas i el DJ Adam Gonzàlez són Aina Koda i han presentat el disc de debut, Percal (Guspira Records, 2023). El duet ha gravat temes com “Tu i jo” sobre el fet d’actuar com a grup combatiu i com a parella. Parlem amb la cantant riberenca sobre el projecte, que recentment ha incorporat el guitarrista de Sueca Joel Máñez.



Escoltar Senyor Oca et va fer canviar el xip a l’hora de triar l’estil i elegir el valencià com a llengua de les cançons. Tot i que els primers referents són Arrap, Tesa o Orxata Sound System, com ha estat la connexió amb la seva música?
Fa pocs mesos que vaig conèixer Sergi Sala ‘Senyor Oca’ de manera personal, abans només ens havíem saludat. Vam coincidir a la sala República de València, en un concert amb Microbio. Catalunya té una escena rapera molt més àmplia, i s’ha promocionat molt més que la valenciana. I en el cas de Senyor Oca, ell fusiona drum’n’bass amb rap o garatge amb rap, un gènere que als Països Catalans no s’havia fet mai. Mescla molts estils que són influència directe dels Estats Units o la Gran Bretanya. Ens agrada emmirallar-nos en la seva música, sobretot per esta barreja que fa.


El títol deixa clar que va de ‘com està el percal,/ com està la plaça’, però com has viscut el primer any després del Sona9?
Hem evolucionat moltíssim. Vam fer les composicions del disc en un any i mig, però vam canviar coses a última hora. Cançons com “Menú del dia” no estava previst que entraren. Vam fer la base del tema i vam pensar que seria un bon interludi per fer una parada en el disc, perquè hi ha una part més rap i una altra de més experimental, de mescla amb trap, afrotrap i drum’n’bass. I per exemple “Pam pam” també va ser una de les últimes perquè vam demanar de gravar amb Aina Palmer, amb qui tenim una molt bona relació. Totes les col·laboracions són amb amics de l’escena.

El disc arrenca amb una intro i una cançó dedicada al teu poble, “Polinyà de Xúquer”. Què té més de gloriós del que descrius a la cançó: la mascletà, el bolero, Sant Sebastià, el futbol, la paella, l’apitxat o la pilota valenciana d’‘El Genovés’?
La referència a ‘poble gloriós’ és l’inici de l’himne del meu poble, però per a mi ho és tot. La unió del que descric fa el poble i sobretot és la paraula. La paraula amb què em puc comunicar amb els veïns, la paraula amb què puc comunicar-me jo mateixa, en una llengua minoritzada que ho serà més amb l’arribada d’un govern que estarà encara més a la dreta. Hem de cuidar el poble amb la paraula.


“Polinyà de Xúquer” podria ser qualsevol poble del País Valencià. T’imagines –com ha fet Feliu Ventura amb Xàtiva– d’anar fent cançons del teu lloc, com un pintor insisteix en una obra?
“Polinyà de Xúquer” és especial perquè parle del meu poble, però em seria molt difícil fer-ne una altra cançó, o cantar sobre un altre poble, com ara que estic estudiant i vivint a Castelló, però no hi tinc tanta connexió. Potser la tornada inclou tot allò que és comú en qualsevol altre poble del País Valencià o de Catalunya, però quan la cante sempre em trasllada Polinyà. No crec que escriga una altra cançó per al meu poble, i si ho faig m’hauria de basar en una història d’una persona o conjunt de persones en concret, tipus story telling. Sobre el meu poble, en general, “Polinyà de Xúquer” és la definitiva.

A “Viatge espacial” dius que passes d’escoltar música a fer-ne, a més de recordar que també t’has dedicat a fer natació, hípica, futbol... i ara estudies Periodisme. Quin espai t’obre la música?
La música m’obre la possibilitat de traslladar al públic tot el que pens o sent, un objectiu que amb la resta de coses no puc fer. Potser també ho podria fer amb el periodisme, però cal ser més objectiu, parlar més com a professional que com a persona.

Cantes que en aquest món et sents com una astronauta. Com veus la galàxia de l’escena musical, a qui dediques la “Coda” final?
Tinc molts grups per escoltar. Crec que cada cop s’estan programant més grups que canten en valencià a Catalunya i a la inversa. The Tyets van venir a la sala Moon amb Maluks, i van omplir. És superimportant que compartim cartell artistes catalans i valencians, i que més enllà de compartir llengua, també compartim la música. Hauria de ser un impuls i una projecció per a la indústria musical. Els Tyets fan una gran feina, han aconseguit moltíssimes visites i això fa que molta més gent puga descobrir la nostra escena musical.


A “Ixos” parles dels pares i de la colla urbana que no fa el pes (fumetes, criminals dels abusos sexuals): ‘Qui són ixos que van per ahí lluint el seu nom’. Té molt de flow i alhora una certa ambigüitat, perquè no queda clar a qui et refereixes. Qui són ixos?
És una cançó curiosa i una mica contradictòria. “Ixos” és com si fórem nosaltres, Aina Koda. La tornada és un autotune que representa les altres persones que diuen de tot sobre nosaltres. La lletra té un punt d’autoparòdia i està escrita en clau generacional, perquè cadascú en faci una interpretació diferent. S’apropa a la idea del ‘tiradero’ del rap, a través del missatge d’Aina Koda i del que ens diuen els altres sobre aquesta ‘tiradera’.

A “Passe” cantes que passes de maquillar-te, de la moda i també del Tik Tok. És una manera de reivindicar la presencialitat de les relacions socials entre els joves?
Sí, aquesta cançó és una clara declaració d’intencions. El ritme afrotrap està tret d’artistes com Morad, perquè volíem apropar-nos als més joves. És una crítica constructiva als més joves, que escolten la mateixa música, estan amb els amics i miren sempre el mòbil... És una crida a ser un mateix.