El codi postal capicua de la població de Cubelles, al Garraf, 08880 (Hidden Track Records, 2023), és el títol del disc de debut de l’artista local Virts Martos, més coneguda com a ‘OKDW’. Una desena de cançons d’estils soul, r’n’b i pop reflexionen al voltant de l’amor en les relacions LGTBIQ+, la salut mental i també com sobreviure en una societat accelerada de la qual forma part la generació Z.



Si el disc '08880' és la teva carta de presentació a l’escena, d’on va partir el projecte artístic d’OKDW (pronunciat òcdeu)?
Vaig començar estudiant a l’Escola de Música de Cubelles i després al Conservatori del Liceu, on vaig conèixer el productor del disc, Peter Party, que va rebre un Grammy Latino pel disc Calambre (Sony, 2020) de Nathy Peluso. El projecte OKDW ve de quan vaig començar a compondre i escriure en català i vam provar de treballar un tema junts, “Estic bé”, l’últim del disc. Vam veure que funcionava i vam gravar un EP, tot i que finalment ha acabat sent tot un àlbum.

No et defineix cap gènere concret, abastes des de l’r’n’b fins al soul i també el pop. Per què has optat per aquesta barreja?
És la música que escoltem amb el Peter. Va ser un repte perquè no hi ha referents en català i ens venia de gust fer aquest experiment. A vegades sembla que la música catalana tingui un estil en concret i prou, i volíem donar-hi la volta. Hi ha gèneres que són molt habituals, i està molt bé que sigui així, però altres no ho són tant.

També has introduït versos rapejats en algunes cançons del disc, com “Angry Virts”. El rap també és un imprescindible de la teva biblioteca musical?
Ens agrada molt el hip-hop i, de fet, incloure un rap enmig d’una cançó de pop ja es va posar de moda fa uns anys als Estats Units. A més, volíem introduir a l’àlbum dos artistes que ens agraden molt i que encaixaven en la idea del disc. Una és la cantant La Neula (“Angry Virts”), amb qui de seguida ens vam entendre, i l’altre és el mataroní Anwar Malviaje, un dels millors rapers de l’escena espanyola, amb qui hem gravat el tema “Cabos sueltos”. També col·labora al disc la vocalista i trompetista de jazz Andrea Motis (“Saliva”).


El títol del disc és el codi postal del teu poble, Cubelles. Quina importància té en la teva trajectòria musical?
És el meu primer disc i a més representa un recull dels temes que m’han inquietat els últims cinc anys, una etapa en què m’han passat moltes coses i de manera molt ràpida. He viscut aquesta època a Cubelles i ara iniciaré una altra etapa, però abans volia dedicar-li el disc, perquè és casa meva.

Quina és la cultura de l’escena musical del Garraf?
Abans n’hi havia molta a tota la comarca. Quan tenia 14 anys –i la meva mare em deixava– m’escapava a les jazz sessions de Sitges, on fins i tot hi anaven músics de Barcelona. Però es va deixar de fer perquè pagaven molt poc als músics. Ara no hi ha gaire moguda musical, tot i que hem intentat fer alguna cosa a Vilanova i la Geltrú i ha acabat fracassant. Al final, amb la precarietat del sector, tot va desapareixent i també les ganes de mantenir-ho.

L’àlbum és un homenatge a la Cubelles que t’ha vist créixer i per això hi apareixen capítols basats en la teva vida. A “Blisters”, per exemple, parles d’un moment en què vas tenir problemes de salut mental.
La inspiració de cadascun dels temes és autobiogràfica. Hi ha quatre cançons del disc que van sobre relacions sexoafectives, i en aquestes hi afegeixo un punt de ficció, però les altres, que són de reflexió, són bàsicament pensaments propis. En el cas concret de “Blisters” parla d’un moment de la meva vida, que segurament moltes altres persones també deuen haver viscut, quan de cop et recepten una medicació, però no tens un acompanyament psicològic. Em venia de gust tractar aquest tema amb la voluntat de provocar un debat.


De temes que parlen sobre relacions sexoafectives hi ha “Només amigues”, una història que han viscut moltes lesbianes.
“Només amigues” explica la història d’amor amb una noia heterosexual que té xicot. És la típica història que els ha passat a totes les bolleres. Sovint el que acaba passant és que t’acabes pillant d’aquesta noia i al final acaba sortint malament, però en aquesta cançó volia donar-li la volta. En lloc d’acabar trista, he buscat la part positiva i la lletra acaba reafirmant la part de dir-li a l’altra persona: “Sé que vols alguna cosa amb mi”.

En aquest àlbum exposes moltes reflexions personals. Com vius aquesta presentació al món?
Tinc moltíssimes ganes de fer concerts, i de fer-ne molts. Perquè m’agrada i perquè m’agradaria molt que funcionés el meu projecte OKDW. Si em pot donar per viure a mi i a la gent amb qui treballo ja seria increïble. M’agradaria no haver de buscar-me una altra feina per poder pagar l’estona en què estem treballant com a músics. Vull veure què podem i volem continuar fent i com podem aconseguir-ho dins la taula de joc on ens movem, que és la indústria musical catalana.