El grup de Castellar del Vallès Km.0 ha presentat fa ben poc el seu segon treball, Les coses que som (Picap, 2023). Aquest nou disc sintetitza els dos grans punts que uneixen als membres de la banda: que es van conèixer a Barcelona i les seves ganes per fer música. D'aquest disc i de la formació de la banda en parlem amb la cantant Mireia Sánchez, que actualment estudia cant modern a l'Escola Superior del Taller de Músics.



Com neix Km.0?
En un inici, jo no tenia intenció de plantejar cap mena de projecte musical. Fa uns anys estudiava el grau universitari d'Educació Primària i en el tercer any de carrera, un col·lega que escrivia poemes va decidir regalar-me'n un pel meu aniversari. Es deia "A tu", em va flipar i li vaig dir: "és superbonic, m'agrada molt, hauríem de fer alguna cosa amb això". Com m'estava a punt de graduar en el grau professional de violí clàssic al Conservatori del Liceu, li vaig dir si em deixava fer-li una tornada, intentar posar-li música i veure què passava.

I et va deixar fer-ho?
Sí, i tant. Vaig agafar un piano, vaig començar a posar quatre acords, i em vaig adonar que volia fer aquella cançó amb més gent. I vaig començar a enredar a persones: posava un trompetista, un baixista, un guitarrista... I a partir d'aquí, neix el primer senzill de Km.0, que va ser "A tu".


Com vas aconseguir reunir tota una banda?
Treballàvem bé junts, estàvem a gust i llavors vam veure que ens podia ser l'inici d'alguna cosa. Tot i que hi havia gent del grup que ja coneixia i érem amics, n'hi havia d'altres que no. Per exemple, la Marina (trombonista) i jo no ens coneixíem de res, però ella em va dir des del primer dia: "a mi m'agrada el teu timbre de veu, vull continuar amb això i a veure què surt d'aquí". Per això, vam començar a contactar amb amics d'amics i vam gravar "A tu". De fet, pràcticament ens vam conèixer el dia que vam gravar a l'estudi i, després de la sessió de gravació, em van proposar que fes més lletres i intentéssim fer més cançons.

D'on ve el nom de Km.0?
Quan ens acabàvem de conèixer, un dia vam anar al bar i vam parlar de posar-nos algun nom. Teníem clar que no ens havíem de dir 'Mireia i la seva banda', sinó que volíem un nom de banda que representés a tothom. I vam començar a jugar al veig, veig i vam veure unes escombraries, però clar, el grup no es podia dir 'Escombraries'... Llavors, en una fruiteria vam veure hortalisses de quilòmetre zero i algú va deixar caure tomàquet quilòmetre zero. I jo vaig preguntar que per què no ens posàvem tan sols Km.0, i així es va quedar. És un nom que té a veure amb la proximitat i com un punt d'unió entre diverses coses. El nostre quilòmetre zero al final és Barcelona, que és on ens hem conegut tots, malgrat que venim de llocs molt diferents.


En aquest nou disc, heu optat per incorporar més electrònica i canviar una mica el vostre so respecte l'EP '4 paraules i un desig' (autoeditat, 2022). Ha estat fruit del treball amb el productor Toni Benlloch?
De fet, no. Abans de l'estiu, ja havíem avançat els senzills "Canviant" i "Part de mi", i ja comptaven amb en Toni Benlloch i el Fidel, que es diu Mixbyquique i havíem mantingut un procés prou similar al que portàvem abans. Tot va canviar just en començar l'estiu, quan ens vam plantejar de quina manera volíem sonoritzar i bastir els temes del disc. Així que vam fer una pluja de referències, i a partir d'aquí vam començar a fer sonar els vents d'una manera diferent, jo vaig començar a cantar més a prop del micròfon i també van començar a sortir més sintes, com per exemple a "Suc de pinya", que sonen més punxeguts i punkis.

Al llarg del disc, hi ha moltes cançons que parlen de l'autoestima i l'acceptació d'un mateix. És una de les grans temàtiques del disc?
Sí, crec que és una de les grans temàtiques. Cançons d'amor se'n fan moltes vegades, però d'amor a un mateix costa més trobar-ne... I no les hem fet pensant en el públic sinó en nosaltres, perquè tots moltes ganes de conèixer-nos a nosaltres mateixos. Molts de nosaltres anem a teràpia i ens agrada molt l'autoconeixement. A poc a poc, van anar sortint temes com acceptar certes coses que a vegades costen, o aquell reforç positiu que a vegades ens oblidem de fer-nos a nosaltres mateixos. Llavors, ens vam adonar que si aquestes eren les nostres vivències, per què no n'havíem de parlar a les cançons? De fet, és un tema que en la nostra generació és molt present.

Parleu sovint de com us sentiu i com us va la teràpia a cadascun de vosaltres?
Sí, és un tema que traiem molt al bar. És habitual que algú digui que aquell dia ha anat al psicòleg i que expliqui de què ha parlat i quines reflexions ha fet. Al final, són coses teves que vas descobrint de tu mateix i que et construeixen com a persona. És molt important que et puguis dir coses bones a tu mateix.


Però en les lletres sempre es transmet el cantó més esperançador i positiu de les vostres vivències.
Exacte, "Em quedo" la vam escriure al juny, que era un moment una mica baix perquè molts de nosaltres som professors i estem tancant curs, tenim avaluacions... Però, tot i això, quan escrivia la cançó tenia clar que volia que allò fos una festa. No vull ensorrar la gent i que pensi que la pobra persona de qui parla la cançó està podrida. D'un moment baix també se'n pot fer una festa.

Finalment, on presentareu aquest nou disc?
El concert de presentació serà el 9 de novembre tenim un concert a la sala La Nau, al Poblenou. A partir de les vuit tocarà Marc Salva, després nosaltres farem el concert de presentació i tancarà la nit PD Renates. Per altra banda, el 15 de desembre també tenim concert a l'Espai Jove la Bàscula, que és on vam fer el stage de preparació en directe i ara hi tornem per a oferir un concert.