Carles_R-7573_copia_(1)_copia.jpg)
Si Miquel Martí i Pol va ser treballador d'una fàbrica a Roda de Ter, la cantautora Mar Grimalt és hereva d'una sèrie de complexos o raons de ser filla d'una fàbrica familiar a Mallorca que l'ha portat a musicar el poeta Damià Huguet. El poema "La inutilitat" musicat per Grimalt connecta amb el fet que ella sempre s’havia avergonyit que la gent sabés la seva relació amb la seva fàbrica de blocs i bigues de ciment familiar, però de la consciència ecologista de ser-ne part (d'estar destruint la part més natural de l'illa) n'ha fet virtut i "amb Huguet, vaig trobar un referent que era artista i que també tenia relació amb el ciment: no era l'única".
Què et va portar a musicar "La inutilitat" de Damià Huguet?
Fa dos anys, arran del 25è aniversari de la mort de Miquel Àngel Riera i Damià Huguet, dos poetes mallorquins aparentment antagònics que moriren just amb un dia de diferència, la Fundació Mallorca Literària ens va proposar al músic Roger Pistola, a l’actor Salvador Miralles i a mi fer un recital performatiu per a l'ocasió. Va ser l’estímul per musicar diferents poemes de l’autor, entre ells, "La inutilitat".
Què t'interessa d'aquest artista i poeta o quines connexions hi teniu?
Damià Huguet era un poeta que tenia una fàbrica de materials de construcció. Jo som una aspirant a artista amb un pare que tenia una fàbrica de materials de construcció. I diguéssim que jo, a això de la fàbrica, no ho duia massa bé. Sempre m’havia avergonyit molt que la gent sabés la meva relació amb una fàbrica de blocs i bigues de ciment, perquè Mallorca ja està prou destruïda. Amb Huguet, vaig trobar un referent que era artista i que també tenia relació amb el ciment: no era la única. Se’m va despertar quelcom i va ser un motor creatiu molt fort. De sobte havia guanyat un concurs i havia de gravar un disc de música d’arrel i no em quedava més remei que cantar des de les meves arrels més properes. Així que vaig decidir enregistrar els renous de les màquines de l’empresa familiar i que aquests samplers fossin les percussions del meu primer disc. El procés ha estat transformador. Com a homenatge, a Espurnes i coralls (Microscopi, 2023) no podia faltar un poema d’Huguet musicat.
Vas llegir el poemari on s'inclou o el vas trobar per internet o escoltar de l'autor -enregistrament- o d'algú altre?
Per fer el recital vam haver de documentar-nos, veure entrevistes, documentals i llegir molta literatura dels autors. La pell quan plou (Adia, 2021), que és una antologia de poemes d’Huguet, va ser el meu llibre referent.
Què t'agrada de la lletra del poema?
Em fascina l’actualitat del poema, encara que estigui escrit gairebé cinc dècades enrere. Per a mi el poema parla d’una situació en què cadascú està còmode sobre la seva pròpia soca observant les desigualtats, examinant les injustícies, veient venir la catàstrofe, però ningú passa a l’acció. Ningú no fa res per canviar-ho.
De quins poetes ets més fan o has musicat més?
He musicat sobretot poemes de Miquel Bauçà, que és del meu poble, Felanitx. A priori no són poemes molt musicables, perquè són àrids, irònics, amb un ritme a vegades descompassat i abrupte. Però aquest desequilibri és un estímul per jugar i experimentar musicalment.
Què t'agrada de la Cançó Folk que musica a poetes?
La poesia té fama de ser de la literatura més culta, més gurmet. I això la fa més inaccessible. I no m’agrada. A vegades tenc la sensació que els poemes queden oblidats i amuntegats entre pàgines de llibres al capdamunt de les estanteries o tauletes de nit. La cançó dona una segona vida al poema.
Quina línia de continuïtat veus amb la Nova Cançó?
Suposo que les coses no han canviat tant com sembla. Entre els artistes de la Nova Cançó i els d’ara les necessitats comencen a ser les mateixes. Les de recercar les arrels, remenar les paraules, reclamar els drets socials, culturals i lingüístics i fer crítica. No veig tantes diferències entre "L’estaca" i "La inutilitat". Cada cançó s’adapta al seu temps. Cada artista s’enfronta al seu present.
Mar Grimalt Foto: Arxiu de l'artista
Com vas abordar la musicació d'aquest poema, com va anar?
Al recital, el poema no era igual que com està enregistrat al disc. El cantàvem a cappella i a diferents veus, amb un ritme lent i compassat. Però quan preparava els arranjaments pel disc, tenia clar que havia de ser molt diferent. Hi havia d’haver un diàleg contundent entre el poema i la veu de les màquines. Em vaig prendre la llibertat de jugar amb la repetició de diferents paraules per donar èmfasi en el seu significat: dictadura i inutilitat. Vaig afegir-hi la coda d’uns altres versos d’Huguet que diuen "que de la feina en surt el cansament / que esquinça el cos com si vivint / no n’hi hagués a bastament". Joana Gomila i Laia Vallès em varen ajudar sobretot en el disseny rítmic dels sons de les màquines. M’atreia la idea de començar recitant les paraules d’Huguet a manera de sentència i que quan la lletra acabàs seguissin sonant els renous de màquines a manera de run-run cerebral.
Quina funció li dones a la poesia i/o quina a la cançó?
A la litúrgia, moltes oracions es canten; la poesia popular glossada també es crea sobre unes melodies. És obvi que la música aporta una dimensió diferent del poema i que el canal per on t’entra la cançó és molt més potent i ampli que el canal per on t’entra el poema. L’òrgan receptor de la cançó no només és l’oïda, sinó que és tota la pell, que capta tota casta de vibracions harmòniques, melòdiques i rítmiques. La cançó és més física, la poesia, més mental. La cançó ens vibra físicament més que el poema.
Què t'atrau de la poesia dels Països Catalans?
Única i senzillament: que està escrita amb la meva llengua. M’agrada sentir poesia i música en totes les llengües, encara que no l’entengui, per la substància dels sons. Però sentir-la en català és casa meva.
.gif)
.gif)
