Estrenes

Estona de Cel: «Quan idealitzes una història, ni tan sols desitges que es faci realitat»

Estrenem «Cançons que no parlen de res», del grup osonenc Estona de Cel

| 23/11/2023 a les 13:30h

Estona de Cel
Estona de Cel
Són de Vic, l’Esquirol i Manlleu i es diuen Estona de Cel. Havien donat a conèixer un senzill i un Ep digitals abans de contactar amb Pep Sala per produir un nou treball. Avui estrenem el clip de “Cançons que no parlen de res”, avançament del seu disc homònim que publicarà L’Indi Music el 22 de desembre en format físic i digital. Ens ho explica Joan Bassets, veu i guitarra del grup.

Parla’ns de “Cançons que no parlen de res”.
És la cançó que dona nom al disc. És una història d'amor que explica que 't’he escrit mil cançons i cap t'ha arribat, però tampoc espero que te n'arribi cap'. Quan tu tens una història, molts cops l’acabes idealitzant tant que ni tan sols desitges que es faci realitat. I parla d'aquestes cançons que tampoc esperes que arribin enlloc i que al final són cançons que no parlen de res. Com que tema tracta d'una persona que ha esperat durant molt de temps que una enamorada li doni una resposta i no n’ha tingut mai cap, vam decidir que al clip explicaríem una història paral·lela que no té res a veure amb la cançó. Ens hi hem caracteritzat com si fóssim vampirs i hi sortim reunits bevent un líquid que sembla sang. I això s’alterna amb nosaltres tocant dintre d’una església…


Qui és Estona de cel?
És un grup de rock en català de la comarca d'Osona, amb músics de Vic, de l'Esquirol i de Manlleu. Principalment, fem cançons pròpies de temàtica romàntica o que parlen de les relacions entre les persones perquè són les històries que hem viscut. Fins ara dèiem que fèiem pop-rock, però ara dic només rock. Cada cop ens sentim més còmodes i ens agrada més fer música canyera, amb guitarres elèctriques, que a l'escena musical catalana que ens arriba, en trobem a faltar.

Ara sortirà aquest disc, però he vist que ja havíeu tret un EP i un senzill…
Sí. Però fins ara ens ho hem autoproduït com hem pogut i sense gaire promoció. Era més que res per tenir alguna cosa nosaltres. Aquest estiu vam fer un cop de cap i vam dir de fer alguna cosa més seriosa. Vam contactar amb Pep Sala, que ens ha acollit al seu estudi i ens ha ajudat a produir aquest disc. Al disc hi haurà sis cançons que diem que no parlen de res, perquè són d'amor, d'històries que ens han passat i que, al final, tampoc no importen a ningú. Les cantem perquè ens fa gràcia fer-ho i ens agrada.



Heu gravat a l'estudi de Pep Sala, i el nom del grup sembla fer referència a la cançó d'Els Pets "Estona de cel"...
La veritat és que, quan fas música en català, hi ha uns grans referents que han estat tota la vida allà. Almenys jo, que tinc al voltant de 30 anys, he crescut amb Els Pets, Sau, Sopa de Cabra... Quan pensàvem un nom pel grup, ens va venir al cap el concepte de la cançó “Estona de cel” d'Els Pets. Tot i que aquella cançó parla d'unes banyes, d’una infidelitat, la idea de trobar un moment que sigui una estona de cel ens va encantar. Vam decidir posar-nos aquest nom perquè al final, quan toquem, el que volem és que la gent passi és una estona de cel durant el concert.

Com vau contactar amb Pep Sala?
Perquè el tenim a prop. És amic del meu tiet, en Pep Simón de Los Trogloditas, i tant un com l'altre han col·laborat en el disc. Tenim unes col·laboracions de luxe… El Pep Simón ha posat al baix en dues cançons, una de les quals és el senzill, i el Pep Sala ha posat la guitarra en el single i, en una altra cançó, ha posat uns cors.
Especial: Estrenes
Arxivat a: Enderrock, estona de cel, Pep Sala, Los Trogloditas, estrenes, entrevistes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.