L'artista mataronina Llum es va donar a conèixer el 2022 a través del concurs de talents de TV3 Eufòria. La visibilitat i la notorietat rebudes al programa li van obrir les portes a fer els seus primers concerts en solitari a festivals com el Sons del Món o els actes d'Òmnium de la Diada nacional de Catalunya. Després d'un temps preparant el seu propi projecte artístic, No Light Without Darkness, Llum el va presentar ahir a la tarda a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm dins del cicle Vida Records & Friends, coincidint amb la sortida de l'EP No Light (Vida Records, 2023), la primera part del disc que es completarà el primer trimestre de l'any vinent amb Without Darkness (Vida Records, 2024).



Al llarg del concert, Llum va treure el seu costat més felí i va fer gala de la seva enorme capacitat escènica, demostrant que sobre l'escenari es mou com un peix dins l'aigua. L'actuació va brindar moments d'empoderament i sensualitat -on, per descomptat, no va escatimar dosis de twerk- i també espai per a la calma i la intimitat. Al llarg del concert, no hi van faltar algunes reminiscències clares del Club Super3: des dels moviments i la veu performativa de Llum, que remetia per moments a l'icònic personatge de Ruïnosa Gratandós, fins a La Francesa, una veu en off que es podria interpretar com un Tomàtic reactualitzat en l'imaginari de l'artista mataronina.

A nivell sonor i estilístic, la performer va fer sens dubte honor al seu nom: va ajuntar un gran nombre d'estils i referents, de la mateixa manera que la llum conté tots els colors i els reflecteix i dissemina a discreció. Després d'engegar amb el preludi de "Moonlight Sonata", que mostreja el primer moviment de l'obra homònima de Beethoven, Llum va passar pel pop electrònic de clara inspiració vuitantera d'"I'll Dance Again", per saltar aleshores a la seva particular versió electrònica del flamenc de Camarón de la Isla amb temes com "Dicen de mí" i "Nana del caballo grande".


Tampoc hi va faltar un espai per a curar vincles amb el passat i la infantesa, com "No Light". Per al tram final va deixar les cançons més ballables de l'EP, com el tema d'inspiració dosmilera "Tanatorio", i "Liquid Latex". A més, també va avançar alguns dels temes del futur EP Without Darkness, com precisament el tema homònim -que va empaltar amb "Dicen de mí"-, "Al galope" o "Il·lusió adulta", amb què va tancar el concert.  

Més enllà de l'absoluta confiança i destresa escènica, el gran valor de Llum és saber nodrir-se d'un magma de referents, estètiques i valors, a priori, dispars. Fa 20 anys, hauria estat absolutament marcià veure un espectacle on conviuen sense problema Beethoven, Camarón de la Isla i sonoritats raveres bastides amb un discurs i una estètica LGTBIQ+, que defuig de tota mena d'etiquetes i convencions. Afortunadament, però, Llum ha contribuït que ja no ho sigui, i aquest és un dels seus grans mèrits artístics.