Just un any i mig després de l'inici de la gira 1963 a les escales de la Catedral de Girona, el grup de Constantí Els Pets ha celebrat el primer dels dos concerts amb els quals acomiadarà la gira a la sala Apolo de Barcelona. Enmig d'una quarantena de concerts arreu dels Països Catalans, el trio format per Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres ha posat un sis a la casella de les desenes que comptabilitzen la seva edat. Les matemàtiques no fallen, i el nom de la gira, 1963, correspon al nom del darrer disc d'estudi (RGB Suports, 2022) i a l'any de naixement que comparteixen. Sis dècades de vida i prop de quatre a la carretera han acabat solidificant l'status indiscutible de ser el grup de pop en català més important de la història. I és precisament en aquesta etapa tardorenca, que Els Pets estan assolint la seva primavera artística.

El secret del seu èxit es deu a diversos motius. Per exemple, al fet d'haver fet evolucionar el discurs líric i musical al llarg de la seva trajectòria, a haver fet una aposta decidida per a la producció dels seus discos, i a treballar un cançoner realment imbatible. Només així pot entendre's que els seus treballs sonin contemporanis, i que per acomiadar la gira reuneixin un públic intergeneracional, que aplega nens, joves, adults i una bona colla de jubilats.
 
Puntuals, Els Pets han fet sonar pels altaveus la versió enregistrada del "Moon River" de Henry Mancini que sonava a Esmorzar amb diamants, una pel·lícula de 1961 que a casa nostra va estrenar-se dos anys més tard, el 1963. I igual que ho van fer el 30 d'abril de 2022 al festival Strenes, “Descafeïnat” ha arrancat el concert. El trio titular s'ha fet acompanyar per una compacta col·lecció de músics que ha sonat perfectament greixada: Jordi Bastida i Marcel Cavallé a les guitarres, i Joan Pau Chaves als teclats.

Sense por a defensar les seves cançons més actuals, Els Pets han interpretat fins a sis cançons del seu darrer treball 1963, i han aconseguit que temes molt recents com "No vull que t'agradi aquesta cançó" sonin com autèntics clàssics. Amb un repertori molt ben calculat, i amb cançons que han comprès gairebé tots els seus discos –menys el seu debut homònim (Discmedi, 1989), Com anar al cel i tornar (Discmedi, 2007) i Fràgil (Discmedi, 2010)– , el concert ha tingut moments deliciosos com les dinàmiques contrastades de "L'àrea petita", la veu de Joan Reig a "Segon plat", els inesperats canvis de l'harmonia de "Por" o la introducció de guitarres a "Ulls com piscines", de la qual Gavaldà n'ha reconegut l'acord ‘manllevat als Byrds'.
 
La recta final del concert ha estat memorable, i ha inclòs la rítmica implacable de Reig a "Tantes coses a fer", la metamúsica de "Soroll", la fulgurant "Hospital del Mar" i "S'ha acabat", la cançó d'Els Pets que ben segur a Lluís Gavaldà li hauria agradat escriure.

'Estem contents perquè, contra tota lògica, encara ens estimeu', ha reblat el cantant a l'inici de la primera part dels bisos. I tot seguit una sorpresa: la versió del "What I Like About You" del grup de Detroit The Romantics, catalanitzada com "El que m'agrada de tu", i amb solo d'harmònica de Joan Pau Chaves inclòs. Un medley amb "Retirada", "No diguis res" i "Està plovent" ha precedit l'eufòria de "Jo vull ser rei": 'ara està molt de moda, però els primers a cagar-se en el rei emèrit vam ser nosaltres!', va exclamar un sorneguer Gavaldà. Una reinterpretació en clau rhythmn'n'blues d'"Una estona de cel" per al lluïment dels músics va posar punt i seguit a uns bisos que van fer culminar el concert poc després amb "Fem riure" –una de les millors cançons de 1963– i la inevitable "Bon dia".

Aquest divendres serà l'última oportunitat de poder escoltar en directe Els Pets durant bastant temps. Les entrades estan esgotades, però ningú gosa preguntar-se si Els Pets tornaran més d'hora o més aviat, faran un nou disc, o es prendran una llarga migdiada; ara mateix, Els Pets són eterns.