Avui es presenta als estudis de Miquel Brunet a Bunyola el triple disc que recull les cançons del darrer període d’Els Valldemossa: Discografia selecta (1978-2019) publicat per Ona Edicions. El treball presenta 64 cançons remasteritzades i reordenades de nou que mostren la gran versatilitat d’un grup que havia començat a finals dels cinquanta, havia triomfat internacionalment i que en un moment de la seva carrera va decidir catalanitzar el nom i prioritzar les cançons en la seva llengua amb temes propis, adaptacions d’èxits estrangers i musicacions de poetes. A més, l’edició del disc posa a disposició del públic en general unes cançons que estaven exhaurides i que ja es troben a Spotify.

L’aparició del disc coincideix amb el recent Premi Enderrock d'Honor de la Música Balear. Has notat que s’hagi generat més interès per l'obrad'Els Valldemossa?
He rebut moltes felicitacions, sí. Però també m’ha fet veure que des del 78 fins ara, sembla que, discogràficament parlant, el grup no hagi existit. Arran del premi, també ens van fer una entrevista a la ràdio, a la Genia i a mi. I les úniques dues cançons que van posar va ser “Fiesta” i “Cuac-Cuac”. Sap greu perquè Els Valldemossa havien estat a la ràdio presentant discos més nous… Em va doldre perquè s’estava oblidant la feinada que es va fer a partir del 78. Ja sé que tots els grups tenen tenen un repertori més mainstream, més comercial. Ja sé que Blai Bonet, Josep Maria Llompart i Salvador Espriu no formen part d’aquest repertori... Tot això ja ho sé, i això ho he assumit. Però no es pot ignorar. N’ha de quedar constància.

Per això heu fet la reedició ara?
Sí. Quan vaig veure la desinformació que hi havia a la premsa en general, em vaig dir que havia de fer qualque cosa en aquest sentit, perquè pertot pareixia que, discogràficament parlant, Els Valldemossa s'havien acabat el 1973. I això que està a la Wikipedia hi ha els discos, però totes les notícies que van sortir als diaris… Vaig pensar que era el moment de recordar-ho amb aquesta reedició, per fer memòria. Hi havia discos d'aquests que ni tan sols havien sortit a la venda. Per exemple, el de L’Arxiduc Lluís Salvador, que va ser una iniciativa del Consell de Mallorca per difondre la figura de l’arxiduc, i en vam fer una edició molt limitada, pagats pel Consell, i que es van regalar. No va sortir mai a la venda, aquest disc.



En aquesta edició, has convertit diversos discos en tres CD.
Ho he fet jo, de la meva butxaca. Jo tenc al·lèrgia institucional i no he anat a demanar res a ningú. Per això no em podia posar a reeditar un per un tots els discos. I vaig pensar que estaria bé de fer una publicació. En un principi em pensava que en dos discos bastaria, però no m’hi cabia tot i m’obligava a fer una selecció. Al final vaig pensar de fer un triple, on m'hi cabia tot. Així m’hi va cabre Trobada (Digitals, 1987), Palma (Digitals, 1990), Arxiduc Lluís Salvador (Ona Digital, 1993), que he posat en la versió catalana tret d’una cançó que a la Genia i a mi ens agradava més en alemany –del disc Erzherzog Ludwig Salvador in Mallorca (Ona Edicions Musicals, 1991)–, Cançons escollides (Ona Digital, 1993), el disc d’en Tomeu Estaràs –Entre mites i flautes (Ona Digital, 2000)–, que tot i que ja era un disc de flauta dolça, d'alguna manera respirava Els Valldemossa, i el darrer de tots, que van fer el Tomeu Estaràs i la Genia Tobin, Quand tu sonneras, je chanteray (Ona Digital, 2005). Són discos absolutament exhaurits i que no són ni a YouTube, ni a Spotify, ni res.

Ara que t’ho has tornat a escoltar tot, hi ha alguna cançó que hagis redescobert?
Moltíssimes. Més que dir-te un títol en concret, et diré una cosa. Com que em vaig veure forçat a remasteritzar, ho he remesclat tot i he retocat algunes coses. Alguns temes, sobretot de Trobada, són de l'època que es van posar de moda les caixes de ritmes. Vam posar-hi moltes caixes perquè era la sonoritat que tocava. Eren cançons que estaven molt bé, però aquella caixa de ritmes, en perspectiva, no les suportava. I el que he fet ha estat rectificar-les un poquet, posant una bateria més adient en el tema, i remasteritzar-ho tot.

L’ordre de les cançons no segueix els discos originals.
No. He anat alternant els temes perquè fos més escoltable com a disc. El que m'ha sorprès molt és que a l'hora d'escoltar-me els tres discos seguís la coherència de feina que hi ha en tots els discos. Per mi ha sigut una gran satisfacció. Es va fer una feina que, ara vista en perspectiva, m'agrada i n'estic content. Jo, que som un insatisfet quasi sempre en tot, n'estic molt bo.


Evidentment, el disc no es presenta amb actuacions en directe. Però avui en feu una presentació.
Sí, malauradament és un disc que no es podrà presentar en directe. Feim una presentació aquest vespre. Hi haurà tanta gent com cap a l’estudi i na Genia sí que cantarà alguns temes, tot i que fa molt de temps que no canta. A més, jo tocaré algunes peces amb enregistraments i vídeos que tenia d'actuacions en directe. El que vull és que tots Els Valldemossa estiguin presents a la presentació. I hi seran en projecció i en àudio. No es podrà presentar en directe, però fer memòria està bé.