L'inici de la història de Renaldo & Clara cal situar-la a Lleida l'any 2008. A poc a poc i amb unes innegables mostres d'un notable talent compositiu, la formació liderada per Clara Viñals ha anat trobant el seu espai dins de l'escena del pop independent al nostre país. Disc a disc, el so de la proposta ha acabat esdevenint menys orgànic, però molt més adaptat a la tessitura vocal de la cantant. Una inflexió que s'ha accentuat i fet més evident als dos darrers treballs de la formació, editats sota el segell Primavera Labels: L'amor fa calor (2020) i La boca aigua (2023).
 
Una dècada i mitja després de debutar, Renaldo & Clara ha aconseguit omplir la sala 1 de l'Apolo per a presentar el seu darrer disc; un treball que s'ha endut el Premi Enderrock de la Crítica al millor disc, i el Premi de la Música Popular concedit per El Temps de les Arts. Una immillorable ocasió, doncs, per poder comprovar en directe tots els mèrits acumulats al llarg del temps.
 
"Trobo a faltar", el segon tall de La boca aigua, va arrencar el concert, i va establir el to de la nit: una recepta de pop amable amanida amb petites píndoles electròniques i riffs de teclat que convidaven al xiulet. Un concert que va estar conduït per una formació de quartet –bateria, baix, teclats i l'ocasional guitarra de la Clara–, arrodonida en certs moments per dues veus coristes.
 
"El que més em preocupa és avorrir la gent als meus concerts, i per això faig cançons curtes" va reconèixer Viñals. L'economia expressiva ha estat una de les constants en la carrera de la cantant. En una entrevista feta per Javier de Castro a la revista Enderrock de juliol del 2010, defensava que "s’ha d’aconseguir escriure cançons que sobrevisquin sense la música i també músiques que no necessitin lletra. No malgastar versos ni notes. Cada frase ha de donar sentit a la cançó". Aquesta precisió creativa es va poder evidenciar a cançons com "El riu" –probablement la millor cançó del darrer treball–, "Encaix" –amb la performance cubista dels convidats Hidrogenesse–, o en els bisos finals, on va encadenar creacions de mèrit com "Rodones", "L'amor fa calor" i "S'està millor al carrer".
 
La proposta en directe de Renaldo & Clara pot pecar de cert monocronisme i linealitat —fet al qual se li pot sumar que ahir el so no permetia entendre les lletres de les cançons—, però tot s'esmicola amb la preciosa interpretació a guitarra i veu que Clara Viñals va fer de la no menys fantàstica "Gira-sols", l'única cançó repescada de Fruits del teu bosc (Bankrobber, 2014). Viñals va arribar a confessar que "m'he tornat més sentimental, i ara agraeixo les coses que em passen". A nosaltres ens toca agrair-li ser la creadora d'un cançoner honest que avança per camins d'un pop cada vegada menys transitat.