Pius: «M’he dedicat tota la vida a la música, però no a l’espectacle»

Nascut a Palma el 1953, Pius Fransoy és un home polifacètic. Es va donar a conèixer als ambients de la Nova Cançó dels anys setanta com a Pius i va fer un bon grapat de concerts, la majoria en recitals que combinaven diferents artistes. Abans d’acabar la dècada, però, va deixar els escenaris i es va dedicar a la vida laboral i familiar. Va deixar els escenaris, però no va deixar de compondre noves cançons i, a poc a poc, en va anar fent una bona col·lecció. El 1999 va enregistrar un CD que només va distribuir entre amics i coneguts i el 2020 va presentar la seva primera novel·la, Si no et salven les dones (Meteora). Ara ha publicat un disc amb 13 cançons que ja està disponible a les xarxes d’escolta en línia: Cançons (1972-2020) (autoeditat). El mateix ens explica la seva història.

Explica’ns qui és Pius.
Una persona qualsevol que s'ha dedicat a la música tota la vida, però no s'ha dedicat a l'espectacle. La feina que m’ha donat a menjar és una altra i la música ha estat el complement cultural que he fet servir per viure, per omplir encara més la seva vida.

Però sí que havies començat dedicant-te a l'espectacle.
Bé, sí, a la Nova Cançó... Jo vaig agafar la Nova Cançó a la segona època, els anys 1971, 72... Per entendre'ns, la generació dels Coses, el Celdoni Fonoll, Esquirols... Amb ells vaig anar per tot Catalunya. I també vaig fer alguna actuació amb l'Ovidi a Mallorca. Ell va ser qui em va introduir a una productora que es deia Enllaç. Érem quatre o cinc que vam fer molts recitals conjuntament: el Celdoni, els Coses, la Marina Rossell i jo.

A quin any ho vas deixar?
El 1976. Potser vaig fer algun concert més esporàdic el 77 o el 78. El que passa és que jo tenia una altra feina i vaig tenir un fill…



Vas estar a prop de publicar disc?
No, no. Una vegada vaig anar a Edigsa, però em devien trobar fluixet. Devia ser el 1972 o 1972 i encara no estava prou format. I després ja no ho vaig tornar a intentar.

Què t'ha fet entrar en un estudi ara, tants anys després?
Bé, l’any 1999 ja vaig gravar un disc, però no el vam publicitar gens. Ara no es troba. Es deia Algues al cor (autoeditat). Van ser 12 cançons amb els mateixos músics que m'han acompanyat ara i que en aquell moment començaven i que són els Egon Soda. Va ser molt divertit. Eren cançons dels setanta, vuitanta i noranta. Ara, 20 anys després, ens hem tornat a trobar amb els mateixos músics i amb uns quants més per fer aquest disc, que l’hem gravat a La Casa Murada. Ens vam tancar una setmana i va sortir això.

Al disc també hi participa Maria Coma.
Sí, la Maria Coma és la meva neboda. De fet, hem cantat junts cada Nadal. I amb els altres músics també ens uneix una amistat. També toquen al disc, entre d'altres, el Ricky Falkner, el Xavier Molero bateria i el Ferran Ponton, que són amics d’escola del Raimon i la meva dona els havia fet de professora.
 
Quan vas fer les cançons que has gravat ara?
Són de tots els temps. N’hi ha de més noves, dels 2000, i n'hi ha del 99 i alguna dels vuitanta. Tinc unes cent cançons i se’m fa difícil triar quines vull gravar. Per això, li vaig demanar al meu fill Raimon que ho fes ell. I vam triar aquelles que podien anar millor a la banda.

El teu fill, quina participació ha tingut en el disc?
És l'organitzador de tot això, el promotor d'aquesta història. Quan va començar la pandèmia, vam dir d'aprofitar-ho... Ja havíem estat pensant en la gravació d'un disc abans, però la seva feina i la meva no ens ho permetien.

A qui t'adreces amb aquestes cançons? Quin penses que pot ser el teu públic?
M’he adonat que feia les cançons pel plaer de fer-les, no per a l'escenari. Llavors, jo penso que poden arribar a bastant gent. Els meus nets les canten, i els meus nebots, que ara tenen 35 o 40 anys, també. I també hi ha tota la gent de la meva edat, que són els que van viure la Cançó: els meus temes donen tanta importància a la lletra com a la música. Per mi, la lletra té molta importància.

Ja has fet un concert. Tens intenció d'anar-ne fent?
Sí, ara estem intentant veure si anem a l’Artesà de Gràcia (CAT). Segurament, a finals de juliol anirem a Mallorca… Va molt bé.