Encara no s’apreciava la cua que resseguia les arestes de la Sala Apolo de Barcelona que ja se sentia murmurar en català amb l'accent illenc. Rotllanes de puntualitat vestien l’exterior del recinte després que el quintet mallorquí advertís per xarxes socials, aquell mateix matí, la precisió horària en què engegaria la darreríssima actuació de la seva trajectòria. A l’ambient es respirava un sentiment entre la il·lusió i la tristesa que oscil·lava per l’interior de l’emblemàtica sala barcelonina. Als camerinos, els integrants de Da Souza devien fer l’últim brindis pre-concert, amb la certesa d’estar a punt de viure un dels vespres de la seva vida. 

La banda va aparèixer a l’escenari i entre la clamor del públic -en el qual no hi faltaven personalitats artístiques de l’escena com Dan Peralbo, Xicu, Al·lèrgiques al Pol·len, Mtines o Ginestà- i van arrencar amb “Finals". En un moment, ja hi havia les 1.300 persones entonant els versos que el grup d’amics mallorquí havia escollit per a aquella ocasió especial. El repertori va avançar amb “Tot és aquí”, un tema inclòs a l’àlbum Gran salt endavant (Famèlic, 2016), i aquí la sala va agafar un to encara més exalçat entre mirades de reconeixença entre aquelles qui se sentien seva l’etapa més llunyana de la banda. 
 
A l’escenari no hi feia falta massa res més que la composició musical que el quintet ha dibuixat sempre: Lluís Cabot al centre, Àngel Garau a la bateria, Xavi Hernández a la guitarra, a la percussió i a la veu, Biel Stela al baix i Guillem Portell al saxo. Tot i així, aviat va sortir a l’escenari l’estimadíssim Jorra Santiago (Jorra i Gomorra), un dels músics destacats de l’escena balear.

“Migracions de salmons” va agafar l’onada obrint pas a la celebració d’un altre dels hits de la banda, en aquest cas amb un tema que va sortir el 2018, ja en la seva transició cap al power-pop més lluminós amb què se’ls ha reconegut els darrers anys. I acte seguit va ser el jove quartet mallorquí Reïna qui va saltar a l’escenari; no hi podien faltar. La festa era cada vegada més familiar i emotiva, i els músics tocaven amb els ulls brillants. 

Helena Ros, cantant a Tarta Relena, va sumar-se a la festa entonant la mítica “La faula del falcó III”, en una intervenció breu però enlluernadora. I poc després, l’escenari es va omplir amb la presència de La Ludwig Band, que van posar-hi una el seu carisma mentre els protagonistes de la nit aprofitaven per a fer allò que fan els músics més estimats: llançar-se un a un al públic, que els lloava i aplaudia amb calidesa. També va ser motiu de celebració l’aparició estelar i acalorada del grup emergent Fades, també mallorquí, fent evident el relleu generacional i la brillantor de l’escena balear contemporània. 
 
Ja eren quarts d’onze quan Da Souza proposava “Bomba de fum”, seguida d’unes paraules que Lluís Cabot va dedicar a tot l’equip que els acompanya, així com als productors dels seus àlbums. I va arribar un dels moments esperats de la nit quan Maria Jaume va saludar al micro, i plegats van marcar-se un emotiu "Pedres i pals”. Més tard van sonar temes com una versió del grup basc Eskorbuto, referent de la banda, o algun tema dels inicis que, com no podia ser d’una altra manera, van fer amb els vigatans Power Burkas a l’escenari. 

“Mai havíem fet bisos, però avui en farem dos”, apuntava Cabot al micròfon per a anunciar el punt i final de la vesprada, que finalment van cloure amb “Metres per segon”, el seu tema més estimat a les plataformes. I així vam dir adeu a un dels grups més referencials de l'escena balear en els últims anys.