Com sorgeix la idea de crear en l'EP un arc narratiu sobre un amor que comença i acaba?
No va ser una cosa intencionada, sinó que es va anar construint de forma espontània. Després d'un temps escrivint, vaig veure que totes aquelles peces juntes tenien un sentit narratiu i cadascuna d'elles era un capítol concret de la història. Malgrat tot, sentia que em faltava com una peça que expliqués tot el concepte del disc i així va sorgir "Annica". Tot i ser el primer avançament del disc, va ser l'última que vaig gravar.
D'on ve el nom d'"Anicca"?
És un concepte de la tradició budista i hinduista, i significa "transitorietat" o "impermanència"; explica que res és permanent excepte el canvi. Tot i que el disc és una història d'una relació entre dos personatges, el que realment volia explicar és la inevitabilitat al canvi. D'aquí ve el nom de l'EP, Crisàlide, amb què vull expressar que tot està canviant a gran velocitat.
Tot i que el disc segueix molt emmarcat en la cançó d’autor, et permets certes llicències com l’autotune. Tenies ganes de sortir d’una sonoritat únicament orgànica?
El meu primer disc, Refugi (Halley Records, 2023), transita per diferents camins i, en canvi, a Crisàlide ja tenia molt clar què volia fer i cap a on volia anar. Crec que hi he anat trobant el so que estava buscant. La cançó d'autor hi és ben present, ja que la guitarra i la veu tenen molta importància: això no ho volia perdre, però sí que em venia de gust buscar i jugar amb nous camins i sonoritats. Per això, que hem intentat trobar una mescla entre els instruments més orgànics amb coses més modernes i d'avantguarda. Per exemple, el vocòder [un modulador de veu] ja l'havia dut en directe al llarg de l'any passat i ara l'he volgut incorporar en diverses cançons.
En qui t'has inspirat per a prendre aquestes noves sonoritats?
En Björk i el seu últim disc, Fossora (One Little Independent, 2022), per exemple, que té elements orquestrals barrejats amb música electrònica. És un camí que hem intentat seguir en diverses cançons: hem gravat, clarinets, un clarinet baix, flautes travesseres... És a dir, instruments que fugien del que havíem fet fins ara.
Per què la història d'amor del disc acaba amb una ruptura? Quin missatge vols transmetre?
La reflexió és que per estimar bé i a vegades cal saber deixar marxar o deixar espai. Deixar marxar és difícil, sobretot si és una cosa que estimes, però en el fons tot va relacionat tot amb això que comentava abans del canvi. També crec que a certes generacions ens falta una mica d'educació emocional i salut emocional, sobretot en el cas dels homes.
Per què ens costa deixar marxar allò que estimem?
Perquè ens costa assumir que les coses canvien, i volem que siguin estàtiques i que es quedin sempre com estan. Hem d'aprendre a adaptar-nos i pujar-nos a l'onada del canvi. És difícil, perquè no ens ho ensenyen, però crec que és important fer aquesta reflexió i dir que a vegades és el més sa i és el que toca.
.jpg)
.gif)
.gif)
