El quartet de Sant Pere de Ribes Últim Cavall publica divendres el seu tercer disc, Un altre primer cop (Discos de Kirlian, 2024), un àlbum que desprèn nostàlgia i melangia a través d'unes cançons de pop atemporal i de dream pop. Amb un so renovat, Últim Cavall han aconseguit amb el nou treball la seva il·lusió d'arribar a la melodia perfecta amb una gran sensibilitat emocional. El disc el presentaran en directe el 17 de febrer a l’Heliogàbal de Barcelona i el 2 de març al Teatre la Bòbila de Sant Pere de Ribes. Avui escoltem en primícia "El teu vinil", un dels temes de l'àlbum, i en parlem amb el cantant i guitarrista de la banda, Rafa Monzó.


Quin és el missatge que voleu donar amb 'Un altre primer cop', el vostre tercer disc?
És una forma d’entendre la vida i reivindicar que sempre hi haurà primers cops i encara en queden molts. Moltes vegades, la societat i nosaltres mateixos podem arribar a fer de l'excés de nostàlgia una arma d’autodestrucció pel nostre jo present i futur, i per qui ens envolta.

El disc també desprèn un aire de melangia que en els altres treballs no era tan visible. A què respon aquesta nova direcció sonora dels temes?
La melangia i la nostàlgia han anat sempre associats a la banda. Sempre ens hem sentit molt còmodes amb el pop somiador, els reverbs i els sintetitzadors. Tot i això, en aquest disc hem realitzat un canvi molt conscient de composició, producció i sonoritat. Un dia, gravant el disc al nostre estudi, vam veure que moltes cançons necessitaven sincopar i ho vam forçar al màxim. Se’ns va ocórrer la idea de l’slow dance o ball lent: ballar-li a la vida, ballar les penes de forma lenta. És una forma d’entendre que a mesura que creixem cal continuar ballant, literalment i metafòrica, amb els nostres records i vivències.


El nou treball es publica després de 5 anys de silenci, des que vau treure 'Alaska' (Discos de Kirlian 2019), el vostre segon disc. Tot i així, Últim Cavall heu continuat treballant durant aquest temps.
No hem parat gens, però no ens caracteritzem per ser ràpids a l’estudi. Gaudim molt treballant plegats i som exigents amb tot el procés. En aquest disc creiem que hem fet un pas més quant a sonoritat i alta fidelitat amb les nostres cançons. Això ha suposat molta dedicació i també tenim la sort que l’Òscar, de Discos de Kirlian, sempre ens ha donat total llibertat pel que fa a la temporització de les nostres edicions. A part de crear el disc, durant aquest temps, també vam estar treballant en la realització de la BSO del documental 265 dies sense onades (Kalapa Films) de Julie Gómez. Va ser una feina molt bonica posar la nostra música a la història del surf a la costa catalana. El documental es va estrenar a Sense Ficció de 3Cat i es pot veure a Filmin actualment.

Últim Cavall sou uns apassionats dels viatges imaginaris. Si amb el primer àlbum, 'Records de Kyoto' (Discos de Kirlian, 2017), vau mostrar l’enyorança pel Japó a cop de 'noise' i 'shoegazing', al segon disc 'Alaska' (Discos de Kirlian, 2019) vau volar fins als Estats Units. Aquest nou disc representa un altre viatge?
Aquesta vegada no hi ha la referència explícita a un lloc, però sempre ens agrada plantejar les cançons i també els discs com un viatge sonor. La idea que tenim, tot i que pugui ser ingènua —ja que és difícil que la gent escolti un disc sencer avui en dia—, és que si algú se l’escolta sencer, tingui la sensació que ha fet un petit viatge, on cada cançó l’ha transportat a algun lloc únic i especial. La música és el transport per a poder fer un viatge emocional a un lloc on cap altre vehicle et podria portar.


La vostra proposta ens apropa a un 'dreampop' d'alta qualitat amb grans arranjaments instrumentals. Sou massa perfeccionistes? Busqueu la cançó perfecta?
Intentem ser perfeccionistes, però sense fer que això sigui un obstacle. Si ho fóssim massa, potser no acabaríem traient mai cap disc. El primer que intentem és que les cançons ens agradin a nosaltres. Les melodies, les lletres, ens han d’agradar. Sempre tenim present aquest plantejament. Després, en la fase de producció intentem que no hi hagi més elements dels que la cançó necessita, deixant només el que considerem necessari. Aquesta potser ha sigut la fórmula per a les cançons d’aquest disc. No sabem si vol dir que busquem la cançó perfecta, potser sí... tot i saber què és un objectiu que no assolirem mai, no deixem d’intentar-ho.

On podrem veure en directe la presentació de les noves cançons d'Últim Cavall?
De moment el dissabte 3 de febrer fem una petita presentació a la botiga de discos Ultra-Local Records (Barcelona). El 17 de febrer farem un concert-vermut a l’Heliogàbal de Barcelona i el 2 de març farem la presentació a casa nostra, al Teatre la Bòbila de Sant Pere de Ribes. Més endavant, el 13 d’abril tocarem a l’Absenta de Reus, i al juny en un festival del qual encara no en podem dir el nom.