El quartet barceloní Vittara va publicar a finals de novembre el seu primer llarga durada Incògnita Brutal (Magnètic, 2023), una primera referència amb un fort regust d'indie-rock i en què les guitarres comanden la sala de màquines musical. En una entrevista a Enderrock, el grup explicava que el títol del disc venia de la cançó "Tot el que has estat" d'El Petit de Cal Eril, una de les seves màximes referències. Ahir a la nit, aquesta incògnita brutal la van traslladar en la presentació en directe d'aquest disc, on van demostrar que en la seva música hi cap tant la melangia i la pausa, com la ira i l'energia més rockera.



El directe va arrencar amb la cançó que obre el nou disc, "Referent", marcada pels ritmes de la bateria de Nil Casals i un riff de guitarra indie però amb un regust una mica blues. La va seguir el tema homònim del disc, que ja va deixar caure les línies melòdiques més distorsionades de la guitarra de Pol Guardiola. La primera cançó àmpliament corejada pel públic va ser "Meteosad", que el cantant Uri Darnés va dedicar al meteoròleg Tomàs Molina. El primer avançament d'Incògnita brutal va ser un clar exemple del directe de sorpreses i incògnites que el quartet va oferir ahir a la nit. Des de la tristesa inicial, la cançó va guanyant energia amb una lletra més aviat nihilista i acaba desembocant en un tram final en què Darnés recita una predicció meteorològica.

Al llarg de l'actuació, el grup no va oblidar la seva discografia prèvia i va recuperar pràcticament totes les cançons del seu primer EP Dosmilset (Music Bus, 2022) -en què Julieta va posar veu a tots els temes a duet amb Darnés-. La primera cançó d'aquell treball que va sonar ahir a l'Heliogàbal va ser la reposada "Molts caps d'any", que va deixar un dels moments més pausats de la nit juntament amb la balada d'Incògnita brutal: "No m'ha servit de res (NMSDR)".
 
Cap a la meitat del concert, Vittara també va aprofitar per a recordar al públic que els votés a la votació popular dels Premis Enderrock 2024, on estan nominats a les categories de millor artista revelació i millor disc de pop-rock. Tot i que el mateix cantant Uri Darnés veia difícil guanyar algun guardó per l'alta competència, tot i que alhora reconeixia que "l'esperança és l'últim que es perd".

El concert va seguir amb més cançons com "Caus a terra" o la inèdita "Balena", on sobresortien les guitarres amb solos de guitarra i passatges instrumentals ben executats. Sens dubte, una rara avis que es va fer gaudir amb escreix davant la tendència controlada pels algorismes de fer cançons breus i sense seccions instrumentals.



Cap a la recta final del directe, van sortir a palestra diverses cançons de Dosmilset, com "La dels ocells", que Darnés va dedicar a l'equip de l'Heliogàbal; "1000coses", i el seu tema més sentit a les plataformes digitals: "Els llocs on vas". Entremig, el quartet hi va intercalar temes del seu treball més recent com "Conills", batejada pel grup com la nova "Molts caps d'any" i La meva sang, que el cantant va escriure mentre era al Japó per a la seva germana.
 
Finalment, va tancar la nit el tema final -i alhora el més conegut- d'Incògnita brutal: "Sovint". Tot i que no Vittara no va poder reeditar la col·laboració amb Triquell, la banda va donar-li la volta al tema i va prescindir dels elements electrònics de la versió d'estudi per a convertir-la en tot un himne de rock que va anar guanyant força i empenta a cada vers.

Al llarg de l'hora d'actuació, Vittara va oferir un directe dinàmic que sap quan guanyar energia i empenta i quan cal abaixar revolucions. En definitiva, un directe que té la capacitat de seduir als grans amants de les propostes indie, però també a aquells més avesats a les propostes més rockeres, i que caldrà seguir de ben a prop el seu recorregut futur.