La valldemossina Júlia Colom just ha debutat amb el primer disc, Miramar (La Castanya, 2023), però el seu èxit ja es palpa i porta bons auguris. Amb temes tan celebrats com "Camí amunt", "Estròfica" o "Ell i ella", i després de triomfar als Premis Enderrock 2023 de la Música Balear amb tres guardons -dos del públic, i un de la crítica, que li va atorgar el del millor disc de l'any-, la cantant va omplir ahir el Centre Artesà Tradicionàrius, en el cicle Circuit Folc, i hi va enamorar.

Abillada amb un vestit del color de la mateixa terra que nodreix el seu cant, Colom va sortir a l'escenari sense mediar paraula i cantant a capella "Que m'abrasava", la cançó amb què arrenca també el seu disc debut. Al costat del bateria Roger Calduch i el guitarrista Martín Leiton (coproductor amb ella de Miramar), la valldemossina va arrencar, amb aquella frase brillant "Els éssers humans fan coses molt rares" de "Persones", un directe que jugaria i ballaria entre l'arrel i l'electrònica, entre l'emoció i el ball.

"És una sorpresa trobar aquesta sala plena", va dir humil Colom abans d'entonar, ja a l'inici del concert, alguns dels seus hits com "Estròfica" o "Ell i ella". I és que una proposta com la seva no és fàcil de dur a l'escenari. O potser som nosaltres que no hi posem facilitat: sembla que, en una societat tan binària i tan de blancs o negres com la que som, només es pugui concebre o bé un concert assegut i d'escolta activa, o un concert a peu dret per fer festa i ballar. Ja són diverses les artistes que en els darrers anys estan trencant amb aquesta tònica, i Júlia Colom n'és una d'elles. Però encara ens trobem en moments de transició, i l'artista lluita per mostrar tant els seus temes brillants, definitoris i de fusió electrònica -com pot ser, precisament, "Estròfica"-, en un mateix directe en què també vol emocionar amb la calidesa i precisió de la seva veu. Aquest mateix estira-i-arronsa del directe es fa palpable en cançons com "Enveja", per exemple, on tant desplega emoció i trencament com lleugeresa -en aquest cas, a més, una mica burleta-.
 
El concert va seguir amb "Camí amunt", el primet tema que va publicar i que, segons explica, després es va adonar que tenia un punt de profètic "de tot el que vendria després" amb la seva carrera artística: un camí amunt. La va interpretar en un format acústic, preciós i emocional, i preocupant-se també no només de fer brillar la seva veu, sinó de cantar al públic, comunicar-hi i connectar-hi. Així va començar una secció del concert feta des de l'arrel, la fusta i la calidesa, buscant intimitat. I així va cantar "Tonada de collir figues", desplegant uns melismes impressionants i fent gala del seu rang vocal, jugant i buscant -també al costat dels instrumentistes- aquells greus que et fan vibrar el cos. Una bonica i acústica versió de "Canta para seguir", sense la companyia de Pol Batlle, amb qui la canta al disc, va donar pas al seu darrer senzill "Jo t'estim" -amb una tornada que pot recordar al "Yo x ti, tu x mi" de Rosalia i Ozuna-, i que apareixia per recordar la versatilitat de l'artista, que tant presenta ritmes reggaetoners i ballables com una cançó d'arrelament. 

"Potser és la meva cançó preferida del disc", va dir llavors Colom presentant "Olivera", i explicant la connexió que té amb l'arbre i que es remunta a la seva infantesa a Valldemossa, mirant les oliveres mil·lenàries i imaginant-hi rostres humans. La cançó, des de l'arrel i per a l'arrel, va despertar aplaudiments profusos entre el públic confirmant així, potser, que també és de les preferides dels seus seguidors; o almenys dels que ahir es van deixar caure per la sala gracienca. 
 
Abans d'acomiadar-se va presentar un interessant tema inèdit, prometent que "el sentireu molt aviat". I va sortir de l'escenari entre els aplaudiments d'un públic que esperava un bis. Va tornar a pujar a la tarima, aquest cop només acompanyada per Martín Leiton, i va dubtar abans d'escollir la darrera cançó que interpretarien: "Tonada de segar" que, a guitarra i veu, va ser com un tret a l'ànima, potser perquè, segons va dir, feia temps que no la tocaven en directe i després de deixar-la descansar, Colom va poder-hi connectar de nou deixant que la travessés per arribar a un públic que la va rebre embadalit.

Així, ahir, Colom es va confirmar com la diva que és. Tant és si és a un dels escenaris grans del Primavera Sound o al C.A.T., que sap com brillar i arribar al públic, ballar i moure's com només una diva ho faria, i cantar amb la precisió i emoció dels bons intèrprets. I connectar així l'arrel de la qual beu, la terra en què creix, es dibuixa i balla, i el mar que conté les cançons -tal com les titlla ella -de la 'Mallorca preturística'. El viatge de Júlia Colom tot just comença, però podem assegurar que promet.