No calen gaires presentacions per a un grup tan important per a la música en català com Antònia Font. Aquest 2023 han engegat una gira per teatres i auditoris que ahir i avui recala al Palau de la Música Catalana de Barcelona, dins del Cruïlla d'Hivern. El primer dels dos concerts va deixar clar que el quintet mallorquí té encara molta corda, amb cançons consolidadíssimes com la inicial "Cançó de llum", una bona premonició del que és un recital dels mallorquins en aquest punt de la seva trajectòria.
 
El concert va continuar amb una bona tria de cançons noves i antigues. Entre les noves, hi ha dos temes de l'últim disc, Un minut estroboscòpica (Primavera Labels, 2022) com el que li dona nom o "Oh la la", amb imatges d'una Torre Eiffel il·luminada a la pantalla del fons. També lligada a la capital francesa, el grup va interpretar "Love Song", del disc Batiscafo Katiuscas (Discmedi/Blau, 2006). 
 
El batiscaf també va endinsar-se a "Darrera una revista" —amb Debon fent sonar els característics ninots de goma que va llançar al públic al final de la cançó—. I en la línia d'agafar mitjans de transport per enlairar o fer navegar les ànimes presents, Antònia Font van hipnotitzar el públic amb "Armando Rampas", "Portaavions" o "Robot", una tríada de l'aclamat Taxi (Discmedi/Blau, 2004).  
 
La primera part del recital va tenir un caràcter intimista i retrospectiu, però l'Alegria (Drac/Virgin, 2002) va despuntar amb "Dins d'aquest iglú" i "Vos estim a tots igual", amb el públic entregat i lliurat al surrealisme de Vostè és aquí (Robot Innocent, 2012). Així, Antònia Font van revisitar cançons com "Sol de taronges", "Punyeta món", i les magnífiques "Neutrins" i "Per què vaig venir" ('es meu cos s'ha esgotat, no puc més, ja me'n vaig, ajuda'm, no m'aguant'). 
 
De l'últim disc Un minut estroboscòpica cal destacar "Amants perfectes", un tema que pertany a aquella constant d'Antònia Font d'omplir melodies perfectes amb llistes curioses enmig. Un bon exemple n'és "Astronauta rimador", un tema que va fer esclatar el públic al mur sonor del final, i que el propi Pau Debon es va dedicar a calmar amb la tonada a capella de "Cartes de Ramiro", on Oliver escriu i Debon refila amb credibilitat que 'un home sense doblers onsevulla fa nosa'.
 
Enfilant el tram final, Antònia Font van interpretar "Tots es motors", "Venc amb tu", "Es far de Ses Salines" –la preciosista jubilació del faroner al disc Lamparetes (Robot Innocent, 2011)– "Bamboo" –la cançó més popular entre el públic infantil– i la mateixa "Batiscafo Katiuscas". Ara bé, van caler una doble recta final per tancar el recital, ja que la quantitat de bons senzills de la banda és immensa. I mentre les enfilava, Debon va aprofitar per pujar a tots els pisos del Palau per admirar-ne cada racó.
 
La primera recta final va incloure "Vitamina sol", "Alegria" i "Alpinistes samurais"; on el grup va convidar a ballar el vals de la cançó i Debon va recórrer la platea entre balladors i balladores. Semblava que "Wah Yeah!" donaria per acabat el concert, però els mallorquins encara tenien uns quants asos a la màniga.
 
I així, en el temps afegit, van disparar els asos "Islas Baleares", "Calgary 88" i "Viure sense tu", on l'alegria es va desfermar arreu i va deixar el públic amb ganes de més. Antònia Font està en un moment dolç i toquen com segurament mai ho han fet, cosa que es pot apreciar molt més en recintes acollidors com el Palau de la Música Catalana. El grup ja va fer el seu primer Palau el 2008, i una dècada i mig després, n'han omplert dos... I si ho volen, tot indica que encara en podran fer molts més.