El músic barceloní Vic Mirallas va debutar l'any 2017 amb un estil arrelat a la cançó d'autor i el jazz en el disc Aquí y así (Fanatik). Després d'un any immers en diversos projectes, entre els quals destaca la faceta com a professor d'Operación Triunfo, ara ha presentat el tercer treball d'estudi, Dudas (Ventilador, 2024). Deu talls en què l'artista es qüestiona tota la seva realitat per a projectar els seus desitjos i preocupacions amb la col·laboració de diversos artistes com Mama Dousha i Vernat, qui acompanyen a Mirallas en les dues úniques cançons en català del disc.



Mentre has anat treballant en aquest disc, també has entrat a 'Operación Triunfo' com a professor. Com ha estat l’experiència?
Molt divertit. Jo mai havia estat profe i ha estat un repte. En realitat, m'he sentit bastant poc professor, sinó més aviat com a un productor de directes, assessorant els concursants a nivell melòdic i harmònic perquè poguessin donar el màxim de si mateixos en l'actuació de cada setmana. He connectat força amb els nois i noies i, musicalment, he vist quins eren els seus punts forts. En definitiva, he fet una anàlisi com a productor extern i amb alguns d'ells ja tinc clar que hi treballaré ara que ha acabat el concurs. Per altra banda, també he conegut com funciona la part de reality del programa, tot i que jo no m'hi sento tan identificat.

El nou disc es titula 'Dudas'. De què dubtes?
Més aviat m'hauries de preguntar quins no són els dubtes que tinc, la veritat! [RIU] Hi ha la idea que quan et fas gran vas tenint les coses més clares, però a mi fer-me gran m'ha fet tenir-ho tot molt menys clar. Em poso en dubte tota l'estona i en diferents sentits de la vida: l'amor, l'existència, a nivell social... Per això, cada tema del disc parteix de no donar res per segur. I el nom va sorgir així perquè a l'hora de posar títol al disc vaig notar que totes les cançons tenien aquest patró en comú.

Creus que aquests dubtes també alimenten la teva creativitat?
Sí, jo soc molt de relativitzar, i per això, admiro molt la gent que té les coses molt clares i és capaç d'exposar arguments de forma molt directa. La veritat és que en la música és tot el contrari. Tot és molt subjectiu i molt poc clar, i crec que m'agrada moure'm en aquest camí artístic perquè l'única manera que sé fer música és guiant-me pel meu instint. I això és el que he fet en aquest disc. 

​
Aquest nou disc ja no l’edites amb la multinacional Warner sinó que ho fas amb el segell barceloní Ventilador. Què ha propiciat aquesta decisió?
A Warner vaig passar de ser un artista 360 graus, perquè em portaven els diferents aspectes del meu projecte, a només portar-me la distribució digital. Per això, per aquest disc, la distribució digital la porto amb Warner i amb Ventilador Music.

En aquest nou treball veiem un Vic Mirallas una mica més experimental i amb més ús de l’autotune. Volies renovar el teu so?
Sí, he volgut que fos molt eclèctic. Per aquest motiu, alguns temes els he produït jo i altres he optat per coproduir-los amb diferents músics que conec de fa temps. També he volgut col·laborar amb diferents artistes com Mat Alba, per exemple. És un noi superjove i un dels talentassos més gran que he vist mai.

Com el vas conèixer?
Doncs el vaig conèixer a Argentina, quan era molt petit. Vam anar allà a fer uns concerts amb el meu projecte i em va recordar una mica a una mena de Jacob Collier argentí! Ho toca tot increïble, canta molt bé, compon, produeix... Ara mateix està dins de la banda de Fito Páez i li vaig proposar de fer aquest tema de zero i va quedar molt bé. Per altra banda, també he fet altres col·laboracions, com la de Vernat, que és de Sabadell.


Una altra de les col·laboracions és la de Mama Dousha a "Vampirs". Us coneixíeu prèviament?
El Bruno i jo som del mateix any i de Barcelona tots dos i, tot i que tenim molts amics en comú, no ens coneixíem personalment. Jo el vaig descobrir aquest estiu quan em van ensenyar el "Rikiti" i em vaig enamorar molt de la seva forma d'escriure. Té una gran frescor, perquè repetir mil vegades una paraula i que se't quedi enganxada és difícil. A més, m'agraden molt les lletres que fa, perquè no són gens mastegades i s'han de llegir entre línies. Costa trobar gent que escrigui lletres amb aquesta elegància i que alhora siguin cantables. En Bruno m'ha ajudat amb algunes lletres del disc i, per altra banda, jo l'estic ajudant a fer algunes melodies pel seu nou àlbum.

Paral·lelament, avui també ha sortit un videoclip de "Sigue vivo", amb Rita Payés. Us vau conèixer a l'institut Oriol Martorell, on tots dos vau estudiar?
No, ella és bastant més jove, però és cert que tots dos vam estudiar a l'Oriol Martorell. Jo soc amic del seu germà, ja que tots vivim a Vilassar de Mar. Bé, ara ella s'ha mudat, però hem tingut molta relació perquè tenim molts amics en comú. Ja havíem cantat junts alguns cops i també recordo que va venir a la presentació que vaig fer a la sala Barts el 2021, però fins ara no teníem cap tema formalitzat plegats. La història d'aquest tema que hem fet junts és molt curiosa perquè fa molt temps que el tinc creat. En un principi, l'havia de fer amb el Pablo Alborán, però, a l'últim moment, no va sortir, i vaig deixar el tema guardat dos anys fins que al final l'he readaptat totalment per fer-lo amb la Rita.


On seran els concerts de presentació?
El primer serà el 29 de febrer a Madrid. A Barcelona tocarem a l'Apolo 2 el 21 de març. Ara mateix, estem preparant els directes i crec que molarà molt el format sencer amb tota la banda. Tot i això, he de dir que he notat que feia temps que no tocava alguns temes i això ha estat una mica un gerro d'aigua freda, perquè m'he de posar al dia. Però, alhora, m'ha recordat el motiu d'aquest projecte. Treballo en molts àmbits com a músic, i a vegades ho faig per inèrcia o diners, però quan estic amb el meu projecte, ho gaudeixo moltíssim.