Entrevistes

Oli: «Critico l’individualisme i el fet de no poder pensar una vida en col·lectiu»

Parlem amb la rapera barcelonina sobre el seu àlbum debut 'Clavada'

Raperes al paradís

| 23/02/2024 a les 16:30h

Oli
Oli
Olivia Piera 'Oli' és una rapera i ballarina barcelonina. Després de formar part del grup de dones raperes La Clika Pika, l'any passat l'artista va engegar la seva carrera en solitari, presentant quatre senzills. Ara, Oli publica el seu àlbum debut Clavada (Delirics, 2024), una col·lecció de tretze temes que recorren diverses emocions, tant positives com negatives, sempre posant al centre la importància de teixir una xarxa que ens faci sentir-nos acompanyats al llarg de la vida. Estilísticament, Clavada és un rap melòdic, fusionat amb altres estils, amb la veu d'Oli acompanyada per la guitarra de La Tole (Ketekalles) i produït per Toni Taboo. La barcelonina ha col·laborat amb artistes com les raperes Kurda Nyest, el grup Las Bajas Pasiones o la mateixa La Tole, entre altres.



A les teves cançons reivindiques la importància de teixir relacions i cuidar les amigues. De fet, ja ho dius a la introducció del disc, "Algarabía". D'on et neix la voluntat d'expressar tot això?
A través de diferents dols i altres experiències que he passat, he construït una xarxa molt bonica, que fa que ens puguem sostenir entre totes. Crec s'han de valorar més els vincles que construïm.

Podríem dir que és una crítica al sistema?
Jo critico l’individualisme i el fet de no poder pensar una vida en col·lectiu. Crec que és important poder compartir les coses bones i les dolentes i fer-ho juntes, a la nostra manera. No relacionar-nos com ens han marcat, sinó proposar una alternativa o altres maneres d'entendre-ho.

'Clavada' té 13 cançons, fet que podríem dir que el converteix en un disc llarg, i més encara veient quina és la tendència actual de la majoria d'artistes. És una elecció conscient, o és que tenies moltes coses a dir i no te'n volies guardar cap?
Al principi no vaig pensar en fer un disc, però ens vam anar motivant, tant amb el productor Toni Taboo com amb la resta de gent amb qui he col·laborat. He volgut que tot formi part d’una obra conjunta, i m’agradava pensar que tingués un inici i un final, que fos un fil. També he fantasejat molt amb el directe, m'imagino fent una presentació del disc i més concerts.

Això vol dir que d'aquí a un temps podrem veure algun concert?
Sí, al maig faré la presentació del disc, amb les diferents col·laboracions i amb ballarines. Els propers dos mesos estaré treballant el directe; no vull només publicar el disc i que el projecte acabi aquí.



Hi ha algunes cançons en què hi heu afegit una guitarra d'acompanyament, element que no és habitual en el rap o en la música urbana. Per què?
Jo portava un temps fent rap, però també m'agradava molt la part melòdica. Em venia de gust cantar, és el que em surt. També ballo flamenc i altres estils de música que volia encabir en aquest disc. Vaig parlar amb algunes de les artistes amb qui he col·laborat, com  La Tole, i ens va sorgir fer cançons més melòdiques i tranquil·les, amb guitarra. Aleshores, és un rap més meu, fusionat amb altres estils. 

Dius que "Faro" (amb XDuendesX) és el tema destacat del disc. Què significa per a tu?
Aquesta cançó parla d'un dol per una mort, però de la part bonica. La mort, a vegades, també ens porta la vida. El "Faro" és aquesta llum que sempre t'acompanyarà. Tot el que has pogut viure amb la persona que has perdut t'il·lumina, d'alguna manera.



El dol és un tema molt present en el disc, doncs.

Durant l'últim any he estat pensant molt en el dol i en que n’hi ha de molts tipus. Moltes vegades, el sistema concep el dol com una cosa només de parella, però és present tota l'estona. La vida comporta canvis constantment i en molts aspectes, com canviar de casa, per exemple. Així que he volgut visibilitzar aquestes etapes de la vida a les quals no es dona importància, i donar-los espai.

Has col·laborat amb artistes com La Tole (Ketekalles), Las Bajas Pasiones, Cruda Z i moltes més. Com sorgeixen totes aquestes unions?
És una xarxa que hem anat teixint, a base de donar-nos suport les unes a les altres. Ha sortit de manera molt natural. Encara hi ha més gent amb qui em vindria a gust col·laborar, tot i que comporta molta feina, perquè m’agradaria que també estiguessin en els directes. A més, tothom s’ha motivat molt i s’ho ha sentit seu.



Amb quina artista, que no hagi sortit en aquest disc, t'has quedat amb ganes de col·laborar?
Ara he estat escoltant una rapera extremenya que es diu Canchalera, que m'agrada molt, i també ho tenim pendent amb Maio. M’agradaria trobar-me amb un munt d'artistes, perquè m’ha agradat molt fer aquest disc; m'he sentit lliure, a la vegada que acompanyada per molta gent amb qui ens hem entès molt bé.

Com és començar el teu projecte en solitari amb un gènere que generalment ha estat molt masculinitzat?
M'ha servit per veure la importància que hi hagi referents amb identitats dissidents, i que no sigui sempre un espai d'homes cis. He fet molts tallers de rap en escoles i instituts, i he vist que nosaltres també tenim moltes coses a dir, i que el rap pot ser una eina que ens serveixi. Tot i que costa, perquè normalment no ocupem aquests espais i nosaltres no teníem referents. Fent aquests tallers, he vist com aquestes identitats dissidents també s’empoderen i tenen coses a dir. És important que hi siguem, que cada vegada en siguem més, i que anem perdent la por i el síndrome de la impostora.

Aleshores, a tu t'agradaria ser un referent?
Més que un referent, m'agradaria ser una inspiració. Que aquestes persones vegin que poden fer un disc o parlar del que els passa, perquè ens passa a moltes.
 
Arxivat a: Enderrock, entrevistes, Oli

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.