Entrevistes

La Sra. Tomasa: «Ens agrada jugar a ser músics, entrar al laboratori i provar coses noves»

Parlem amb el cantant del grup, Pau Lobo, sobre el nou disc '¡Suena!'

| 01/03/2024 a les 14:00h

La Sra. Tomasa
La Sra. Tomasa | Claudia Herrán
Ja fa 10 anys que La Sra. Tomasa es va endinsar en el mestissatge, fusionant ritmes llatins i afrocubans amb la rumba i l’electrònica. Des d’aleshores la banda catalano-canària ha publicat tres discos, ha fet tres live session amb El Colectivo, i ha fet concerts arreu del món. De totes les experiències que han viscut n’han extret un disc, ¡Suena! (Guspira records, 2024). En parlem amb Pau Lobo, vocalista del grup. 



Estreneu '¡Suena!', un disc que heu estat cuinant mentre estàveu de gira. Com ha sigut aquest procés?
Ha sigut llarg, perquè els primers temes els tenim gravats des del 2021. Però a la vegada ha sigut un somni per nosaltres, perquè des que vam començar teníem aquesta idea de gira al cap. Hem creuat el charco per anar a Colòmbia, a Mèxic, i hem actuat a escenaris on mai ens hauríem pogut imaginar que arribaríem a tocar. Tot això ha fet que el disc s’allargués més, perquè si ja ens costa seure i posar-nos a escriure cançons, estant de gira, encara més. Però últimament hem agafat una dinàmica de treball diferent i això ens ha dut a una etapa creativa molt maca. 

Durant aquest viatge heu descobert nous sons i estils que heu incorporat al vostre registre. Han arribat per quedar-se?
Totalment. Fa 10 anys vam començar a fer música d’arrels llatines, i en aquell moment cap de nosaltres havia trepitjat Llatinoamèrica. Escoltàvem aquests estils i la música que venia d’allà, però no l’havíem arribat a conèixer en primera persona. I ha sigut ara, viatjant arreu del continent, que hem vist com és i d’on ve aquesta música que tant ens agrada. Tot el que hem après ja viu en nosaltres, i no marxarà.

Heu incorporat sons més folklòrics a les bases dels temes, un detall que ofereix una nova dimensió a les cançons. Per què apostar per aquest element?
La música folklòrica que té cada lloc és molt interessant, i per a nosaltres era molt important conèixer-la, jugar amb ella i d’alguna manera, portar-la al nostre terreny. I crec que ho hem fet a ¡Suena!, i encara ho farem més al següent disc que publicarem. Necessitàvem jugar amb els folklores que anàvem coneixent, perquè les sonoritats que hem descobert són molt interessants.


Explicàveu a Instagram que a “Se te fue” retorneu als vostres inicis. Que simbolitza aquesta cançó per La Sra. Tomasa del 2024?
És guai treure un Drum'n’bass llatí, perquè no en fèiem cap des del 2014. Aleshores se’ns va catalogar en aquest estil, però de seguida ens el vam voler treure de sobre, perquè no ens agrada encasellar-nos en un gènere concret. Per això, com que ens van posar aquesta etiqueta, ens en vam voler apartar fent altres coses. Però, recordant-ho, ens ho vam passar molt bé en aquella època, i jo tenia ganes de tornar a fer música d'aquest estil.

“Se levantó (...), que vaya donde vaya, lo levanto yo” és una de les frases que més repetiu a “Me lo gané”, en la qual apareixen els noms de diferents llocs on heu actuat aquests darrers anys. Què vol expressar aquesta idea?
Quan estava fent aquesta cançó, estava reflexionant sobre per què la nostra música no ha acabat de quallar a Catalunya, i, en canvi, quan girem pel món, el públic acaba de peus saltant i tothom queda content amb l’espectacle. I volia parlar d’aquests llocs, dir que vagi on vagi, aixeco el públic, perquè després de 10 anys ens ho hem guanyat.

A “Échale limón” el rap de Kharma i Kali Ninmah contrasta amb la vostra tornada. D’on prové aquesta unió? 
Nosaltres som una banda catalana, però també tenim membres de les Illes Canàries. Allà hi ha un estil de música que és el two step, que ve de l'UK garage i sempre ens ha agradat molt. En Pablo Domínguez, que toca la percussió, ve de Tenerife, i sempre ens deia que havíem de fer una cançó així, i després d’anys de repetir-ho, va fer una proposta més en ferm per un projecte que teníem en marxa allà. A la cançó s’hi van sumar Kharma i Kali Ninmah, posant el seu rap característic. Tot i que al final aquell primer projecte no va tirar endavant, la cançó ens va agradar molt, així que la volíem treure tant sí com no. 



Teniu membres del grup de les Canàries i heu fet col·laboracions amb artistes d’allà. Seguireu explorant aquest vincle entre les dues cultures?
En discos anteriors ja hi ha col·laborat algun músic canari, i en aquest, hem inclòs dues veus d’allà. Hi ha molts matisos en la música folklòrica canària, i nosaltres havíem explorat molts estils diferents, però mai aquest. Volem investigar més de cara a futurs treballs sobre aquests gèneres.

Quina és la història que voleu explicar amb aquest disc?
No té una història en si. Queda una mica malament dir-ho, però està format de cançons que havíem anat descartant els últims anys. Mirant els arxius, havíem vist que hi havia temes que ens agradaven i que, per alguna raó, mai veurien la llum. Vam agafar les que més ens agradaven, els vam donar una volta, i va sortir ¡Suena!. La intenció era tornar a treure un disc de La Sra. Tomasa alegre, com als inicis del grup. Som sis o set persones que vam començar amb una proposta molt ferma, però aquesta s’ha anat desdibuixant amb el temps i amb aquest disc volíem tornar a recordar-la. 



Ara fa un any vau fer la vostra tercera edició de 'Live Sessions'. Com ho veieu en perspectiva?
És una experiència superbonica, perquè tenim el plaer de treballar-hi amb diferents artistes amb els quals normalment no podem fer res, perquè cadascú té el seu propi grup. Aquells dies tots som un mateix, som El Colectivo, gent amb moltíssima il·lusió que posa per davant la música als números. Som artistes que valorem i estimem la música i la producció, i tot això es nota dalt de l’escenari, però també als assajos. És una experiència preciosa, però que requereix molta feina. 

Dèieu en una entrevista amb Enderrock (núm. 354) que el vostre projecte estava sempre explorant nous estils musicals. Podrem continuar veient aquesta recerca en futurs projectes?
Sí, perquè a nosaltres ens agrada molt la música, provar coses noves i veure els nostres límits musicals. I per això ens tirem a la piscina fàcil. En aquest nou disc hi ha un tema de funk, “Timbafunk”, que és un estil que pràcticament no havíem tocat. A mi m’agrada molt James Brown, i sempre havia volgut fer alguna cosa així. Ens agrada molt jugar a ser músics, entrar al laboratori i provar coses noves, i ho seguirem fent en un futur. 
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, La Sra.Tomasa, entrevistes, actualitat

COMENTARIS

Molt bo

Anònim, 01/03/2024 a les 14:17

Trobo que és una gran entrevista
Gràcies Maria per ella

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.