Pol Cruells —baixista d'Els Amics de les Arts— publica dijous el seu nou disc, Planeta Miret (Segell Microscopi). Es tracta d’un recull de vuit cançons que ha enregistrat amb la col·laboració d’Eduard Soto i Albert Freixas. “El planeta Miret és una hipercontextualització", explica Cruells. "Fa uns anys hi havia a Sabadell un bistrot de tipus francès, un petit restaurant bohemi al centre, del qual la gent d'una certa època i d'una certa zona de Sabadell en tenim un record bonic. Fins a un cert punt té un punt nostàlgic. Però, per a la gent que va conèixer aquest lloc, el planeta Miret és un univers paral·lel, un planeta que no està en el sistema solar. És un espai desconegut, on pots deixar córrer la teva imaginació. El més divertit és que els propietaris d'aquest restaurant li havien posat el nom per un relat breu d'un escriptor de Sabadell, Joaquim Sala-Sanahuja. M’he llegit el text i és molt surrealista.” Escoltem el nou disc en primícia i li demanem a l'artista que ens en comenti, una a una, totes les cançons.

1. "Xiuxiueig eixordador"
"És un tema intimista que parla dels silencis que moltes vegades s'acorden en les parelles, però també en les famílies, i de vegades en les societats, quan es decideix no parlar de certs temes. De vegades pot ser fins i tot positiu, perquè afrontar segons quins problemes no fa res més que deteriorar les situacions. Per exemple, a Alemanya i el nazisme. O, en famílies, d’un parent que ens va deixar massa d’hora o d’una persona que té problemes psicològics. En parelles que han decidit no tenir fills, o que no parlaran d'una addicció que tenen, per exemple. A nivell de so, s'hi substitueixen les guitarres pel baix elèctric, que és una constant que es manté al llarg del disc. Hi ha uns acords fent un ritme de bossa nova amb el baix elèctric a la zona aguda."


2. "La vida en estríming"
"He escrit 'estríming' catalanitzat perquè hi ha un petit vocabulari de les xarxes socials penjat al Termcat, on apareixen tots aquests termes. Parla de la societat a la qual tots ens veiem abocats, on, vulguem o no, de cop i volta ens adonem que estem retransmetent la nostra vida, contínuament. 'Soc aquí, amb aquesta persona, he fet tal cosa, he fet tal altra cosa, no us perdeu això, no us perdeu allò…' No és tant en una crítica a les xarxes socials com una reflexió per posar de manifest que estem retransmetent la nostra vida en estríming i el perill que pot comportar tot això. Hi acabo citant Shakespeare, que es pregunta si al final no estem generant més un reflex de la nostra vida, un somni. Potser, tot plegat, només és una vida artificial que hem muntat al voltant de la nostra vida real. Hi he introduït un petit rap, i hi ha una línia de baix una mica més dura, i potser podria reflectir més aquestes influències com dels Gorillaz o del Damon Albarn, que és el seu líder."




3. "Clavellina"
"És el tema més folk d’aquest disc. Els que esperen trobar peces semblants a la meva discografia anterior, aquí trobaran el terreny més familiar. És una cançó romàntica que fa una analogia entre la parella i la clavellina, una flor silvestre que té un caràcter rebel; no és una flor de jardí."



4. "Les veus de l'endemà"
"Reflecteix una de les influències més constants a la meva vida: els baixistes que canten i, en aquest cas de l'Sting. Té un so bastant Police. Segueix una tònica recorrent als meus discos: la lluita pel medi ambient i l'alerta mediambientalista que tenen algunes de les meves cançons, com "Posidònia", del disc anterior. Per acompanyar el tema, hem fet un videoclip enregistrat al Delta de l'Ebre, on el retrocés de les costes i l'avançament del mar, que es va menjant el terreny, es fa molt evident. Però ho tracto des d'un punt de vista optimista. Al final, la tornada diu que les generacions més joves ja estan creixent amb molta més consciència."


5. "Rider"
"Va sorgir arran d'aquell viatge que vam fer amb Els Amics de les Arts a Nova York. La lletra reflecteix aquesta societat contradictòria que trobes quan arribes allà, amb el luxe i la misèria a la mateixa vorera. Parla de com et trobes quan vas a parar en un lloc així, amb uns somnis, però et trobes amb la realitat i potser has de fer de rider mentre estàs perseguint aquests somnis. Però pot ser que et vagi tan bé com a rider que et quedis durant molt més temps del que pensaves o tota la vida fent de rider i acabis abandonant aquests somnis. Musicalment, es nota molt la influència de Thundercat, el baixista que m'està influint més i que intento imitar."



6. "Gràcies"
"És un homenatge a l’amistat, realment. I en un disc que acaba sortint gràcies a una campanya a Verkami, tenia sentit que també hi hagués una cançó que es digués “Gràcies”. En el CD, és la lletra que he estampat al disc, com a agraïment a tots els que hi han col·laborat. I al final és un tema bastant pop soul, molt sincer, que vol ser un cant a l'amistat i d'agraïment."



7. "Les cançons van per dins"
"Una altra peça amb molta presència del baix elèctric a primer terme. També es nota que no hi ha guitarra i segueix aquesta línia intimista de les lletres. Parla d’una separació, del final d'una parella. De vegades, quan ho deixes, et penses que ho has superat i que estàs bé fins que sona aquella cançó que et destrossa. És aquest punt íntim en què les cançons o el dolor, el que ens passa realment, va per dins, encara que per fora sembli que tot estigui bé. Vaig canviar allò que es diu que el mal o la processó va per dins per 'les cançons que van per dins'."



8. "Crits de poeta"
"Un dels meus temes preferits del disc. Hi ha una presència molt important d’un baix elèctric sense trasts, tocat amb pua, al més estil “Night in Tunisia” de Dizzy Gillespie. Té aires de jazz o d'afrobeat. Els crits de poeta són els grafitis, d'alguna manera. De fet, la cançó es deia “Grafitis” fins que ho vaig canviar per aquesta altra imatge més potent. Un poeta no cridaria: no t’esperes un poeta cridant. És el meu homenatge als grafitis, aquests missatges que deixen a les parets i que en realitat són art. Són proclames i obres d'art, però moltes són anònimes, perquè tot i que van firmades, normalment la gent s'amaga darrere el sobrenom amb què han signat el grafiti. La cançó reflecteix que la teva vida no la tries tu, sinó que vas una mica guiat per uns fils que et van manipulant, i que l'única forma que tens de protestar són aquests grafitis, aquests crits de poeta que vas escrivint a les parets."