Les dues artistes més aclamades de la música urbana catalana comparteixen sang i saga familiar. Les germanes Alba i Irma Farelo han presentat el 2024 els seus respectius llançaments discogràfics: Bad Gyal ha publicat La joia (Universal Latino / Interscope, 2024) i la germana petita, Mushka, SexySensible (Dale Play Records, 2023). Són dos camins molt diferents, però absolutament brillants que, a més, ara s'ajunten al nou senzill de la petita de les Farelo: "SexeSexy", encara pendent de publicar-se, però del qual ja se n'han pogut sentir fragments a xarxes socials.

 

SexeSexy jjjj pic.twitter.com/QDEN6F06ds

— Mushka (@irmafarelo) March 13, 2024

L’entrada musical del 2024 ha portat el cognom Farelo gravat als discos i als escenaris. Després de vuit anys de trajectòria i amb mig centenar de senzills i tres mixtapes, Bad Gyal ha presentat l’esperat La joia, una bomba mundial del dancehall i de les músiques llatines. La seva germana petita, Mushka, s’ha erigit en menys de dos anys en un fenomen capaç d’omplir dos dies la sala Apolo amb el seu debut SexySensible, una afirmació al flirteig i a la sensibilitat. I a més, la setmana passada es va erigir com a una dels grans guanyadors dels Premis Enderrock 2024, enduent-se a casa un guardó de la crítica i un del públic a millor artista revelació.
 

MUSHKA: LA CONQUESTA DE L’ÈXIT

Fa poc menys d’un any, l’abril del 2023, Irma Farelo advertia que Tas Loko Mixtape (autoeditat, 2023) era només el principi del que havia de venir. A l’estiu qualsevol jove que fos seguidor de l’escena urbana ja havia escoltat “El tonteo” –amb The Tyets–, “Diabla” –amb Figa Flawas– o “Barras warras” –amb Calagher–, èxits que van convertir-se en indispensables a les festes majors i discoteques de Catalunya. Semblava que Mushka ja havia explotat, però els sis mesos següents van acabar de situar la maresmenca al podi de popularitat de les llistes de la música catalana. “La meva vida ha canviat bastant”, assegura l’artista quan mira un any enrere en la seva trajectòria.



L’explosió no es va produir aleshores, és aquest 2024. La cantant, lletrista i trompetista ha presentat el primer llarga durada, SexySensible (Dale Play Records, 2023), un disc de nou temes que, com ella mateixa va vaticinar, és un canvi de concepte. “A Tas Loko Mixtape li tinc molt de carinyo, però era una xavala que feia música i ja està. Darrere SexySensible hi ha un concepte pensat i una imatge molt clara, és un àlbum molt descriptiu i coherent”, detalla Mushka. El llançament, de fet, ha anat acompanyat d’una sèrie audiovisual amb un videoclip per a cada cançó i d’una reformulació de la gira de concerts, que va inaugurar els dies 1 i 2 de febrer amb dos sold outs a la sala Apolo de Barcelona i amb l’estrena d’una banda de músics formada per un teclista, un bateria i les bases i guitarres del seu fidel productor Roots, a més dels cors de seva la germana bessona Greta, a qui va convidar a col·laborar a “Señal de respeto”. Les entrades es van acabar en poques hores quan es van posar a la venda. “Una de les prioritats era fer que el públic cantés i a la següent cançó es posés sensible. Volia portar una banda a l’escenari, perquè el directe estigués al mateix nivell que el disc; volia oferir un canvi al públic”, destaca la vilassarenca.


La cantant revela que pocs mesos després de la sortida del seu primer EP va escapar-se una setmana per fer una estada a una casa fora de Barcelona, amb persones de confiança i amb l’objectiu de treballar nova música lluny de la voràgine mediàtica i dels concerts. Allà va sorgir l’esquelet del nou treball que ara la reafirma com a referent de l’escena urbana catalana. Irma Farelo ha segellat amb SexySensible la fórmula de moda de l’escena mainstream, a més d’introduir un nou argot i la voluntat de mostrar el desig i l’amor lesbià. A “Xarnega” canta ‘I és que m’encantes,/ però no te n’adones/ que ets la més sexi/ per això tu ets tot el que vull’, i a “Habibi” diu ‘Aquesta nit et trenco el tanga,/ i la nena vol mandanga,/ trenquem el matalàs’.
 

CANTAR SOBRE NOIES REALS

Mushka canta des de l’experiència de les noies que desitja i de les noies que ha estimat, perquè el seu amor és la matèria primera de les seves cançons: “És tot real, no perquè cregui que és millor o pitjor. Manel cantaven sobre històries molt xules, però probablement no eren reals. En el meu cas no sé fer-ho d’una altra manera, soc una persona molt descriptiva”. Tot i que en altres gèneres de l’escena ja han sonat referències LGTBIQ+ que plasmen les realitats, els desitjos i les identitats del col·lectiu –com el cas de Maio–, en el món del reggaeton i la música urbana pocs artistes catalans han cantat sobre el desig fora de l’heteronorma, a excepció de grups com Roba Estesa, Tribade o Las Bajas Pasiones, per exemple, o artistes situats més concretament al panorama del hip-hop.

A SexySensible l’artista canta a les seves amants, a qui cita amb l’argot anglosaxó adaptat al català, com ‘ratxeta’ (ratchet), un mot original del rap dels anys noranta que fa referència a una noia de barri, o shorty, que és una noia jove i bonica també en el món de la cultura del hip-hop. Al mateix disc també dedica un tema a una “Xarnega”, la paraula que utilitzava, segons relata Mushka, per anomenar de manera afectiva una amiga amb qui es veia: “Quan vaig escriure la cançó no pensava en res imaginari. Em referia en una persona real, perquè a Catalunya hi ha xarnegos. Em va venir de gust dedicar una cançó a una noia, va ser súper natural”, confessa.


Un tret distintiu de l’àlbum de l’artista de Vilassar de Mar, plasmat a través del títol, és la combinació entre la part que parla del desig i la que aprofundeix en la sensibilitat, dos components que Mushka aborda de manera explícita. “La meva generació no ha tingut una educació sexual plena i completa, però jo sempre he viscut en un entorn molt sa i bo, que ha normalitzat parlar d’aquests temes. Hi ha gent amb menys sort que no pot parlar de sexe amb tanta llibertat, és un privilegi sentir-me lliure amb mi mateixa”, afirma Mushka respecte a l’educació rebuda. Tot i això, la cantant matisa que no té la intenció de mostrar una reivindicació massa explícita ni directa a través de les seves cançons: “Sento que Mushka és rutina, prefereixo que la gent normalitzi les relacions quan escolta les lletres, que ho integri indirectament en la seva vida. Si el públic s’acostuma a escoltar un cert tipus de cançons ja estarà normalitzant qualsevol situació”, assegura.

Tot i que des de l’inici hagi enfocat amb normalitat l’expressió de la seva sexualitat, a través del desig i les emocions que li generen les interaccions sexoafectives amb altres noies, en aquest disc Irma Farelo ha canviat la seva visió de l’amor. “És diferent la visió de l’amor quan ets una persona amb els amics de sempre que quan la gent et reconeix a l’escenari. L’autoestima canvia, igual que l’amor a la família, a la teva feina o als teus amics... Sento que estic rodejada de la pressió mediàtica i això m’influencia clarament”, admet.
 

LA FÓRMULA DE LA VIDA TRANQUIL·LA

Un dels mantres de la maresmenca és l’admiració i reconeixement al seu equip professional, del qual formen part membres del seu nucli familiar. La seva bessona Greta fa els cors i l’acompanya a tot arreu, l’altra germana Paula és la road manager; la mare, Eva Solé, és la mànager i booker, i el pare, l’actor Eduard Farelo, l’assessora en la posada a escena dels directes. “Prefereixo treballar amb persones properes que no amb gent externa. Des del primer dia la meva mare va agafar un paper importantíssim, no sabria què fer si no la tingués, i les meves germanes són una peça important per sentir-me com a casa. He estat una afortunada, he crescut en una família molt bonica i ho estic aprofitant”, declarava a la revista Enderrock el juliol passat.

“Una de les fórmules de l’èxit ha estat treballar molt i estar ben rodejada. No hauria aguantat la pressió ni tantes hores de feina si no hagués estat envoltada de la meva gent. El projecte creix i l’equip també, però la base de treball parteix de relacions molt properes i personals, d’un seguit de persones que remen en la mateixa direcció. Si puc, vull aguantar sempre així ”, indica Mushka. A més de la família, la producció del disc ha estat a càrrec del mataroní Roots, amb qui ha treballat des del principi de la seva trajectòria, al costat d’altres artistes com Bexnil, Akilon 340 i Negro Dub. Aquesta vegada la vilassarenca no ha inclòs al disc cap convidat popular en la línia de les col·laboracions que havia publicat fins ara, tot i que les aliances ja les havia establert amb els citats The Tyets i Figa Flawas, però també amb Julieta (“No m’estima +”), Maria Hein (“Temps”) o amb Delgao i Kickbombo (“Purr Purr Purr”).


Una incògnita que encara no s’ha resolt és quan es podrà escoltar la cinquena cançó de SexySensible, titulada “SexeSexy”, que ja s'ha desvelat que presentarà al costat de la seva germana Bad Gyal. “Lo bo es fa esperar”, respon Mushka quan se li pregunta pels detalls d’aquest tema. Per a l’Irma, el disc ha suposat un esglaó més de maduresa, tant en l’àmbit personal com pel que fa a les lletres i als detalls que arrodoneixen el treball.

En el vessant sonor la maduresa ha quedat reflectida en una producció variada: “Volíem que el so remarqués les coses noves que volia explicar, que no sonés com la Mushka de sempre i que les eines de producció i l’experimentació amb el pop-indie aportessin una part més sensible”, argumenta l’artista. I justament el canvi el va marcar el tema “Entre el fum”, que tanca el disc. Tot i això, al directe de la sala Apolo va puntualitzar que la seva cançó més important és “El disfraz”, que va estrenar a les Gallery Sessions: “Des d’aquí dalt de vegades les coses són maques i de vegades no ho són tant. Tinc molta por de la disfressa que porto, de com em veu la gent des de fora”, va admetre des de l’escenari a la presentació del disc.


Mushka diu que abans de la presentació estava estressadíssima i molt nerviosa, però afirma que un cop superada ja comença a estar tranquil·la i a veure la trajectòria amb certa perspectiva: “Vaig fent, seguint les rutines i intentant que no se me’n vagi l’olla”. Així, en l’àmbit personal Irma Farelo es vol centrar a tenir una vida tranquil·la: “Vull focalitzar-me en la meva estabilitat, a tenir un entorn sa i una vida normal rutinària, ara més que mai”. I com a Mushka busca el mateix: “Vull treballar i posar-hi moltes ganes, però també ser realista. Si en lloc de quaranta bolos n’he de fer vint, igualment serà genial. Vull fer música perquè m’agrada, no que se’m mengi la por de no fer prou concerts. Vull gaudir i complir amb el que em ve de gust de veritat”.
 

BAD GYAL: UNA VIDA DE DIAMANTS

En el llenguatge de les generacions joves es diu que una persona ha ‘servit’ –o ‘servit cony’– quan ha demostrat que fa bé les coses, quan ha confirmat que és una diva a través dels seus actes. El 9 de febrer Bad Gyal va omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona per oferir un espectacle de gairebé dues hores i presentar el seu darrer llançament discogràfic, La joia (Universal Music Latino / Interscope, 2024), un compendi de quinze temes fets a mida per fondre escenaris a cops de twerk. Parlem d’una veterana de la música urbana i del dancehall a Catalunya, una pionera ‘servint cony’.



La gran de Can Farelo es cotitza des de fa anys a l’alça en el mercat de la indústria internacional de les músiques urbanes. Per enregistrar el seu darrer àlbum, La joia, l’artista ha repetit amb productors com El Guincho –que va produir el disc El mal querer (Sony Music, 2018), de Rosalia– Fake Guido o Merca Bae, que han treballat al costat d’altres estrelles mundials com Bad Bunny, Anuel AA i Wisin y Yandel. I les col·laboracions apunten en la mateixa direcció. Ha gravat el tema “Mi lova” amb el porto-riqueny Myke Towers, “Bota niña” amb la cantant funk brasilera Anitta, “La que no se mueva” amb l’especialista jamaicà de dancehall Tommy Lee Sparta, “Bad Boy” amb el raper porto-riqueny Ñengo Flow, “Chulo pt.2” amb la rapera dominicana Tokischa i el també raper porto-riqueny Young Miko, “Real G” amb el cantant canari Quedevo i “Así soy” amb el raper de l’Hospitalet de Llobregat Morad, amb qui va cantar al Palau Sant Jordi. A més, també ha llançat el duet “Enamórate” amb l’argentina Nicki Nicole, “Kiyaera” amb el ceutí Soto Asa, “Barcelona” amb els xilens Polimá Westcoast i Standly i la radiada “Kármika” del disc Mañana será bonito (Universal Music Latino, 2023) de la colombiana Karol G amb el cantant jamaicà de reggae i dancehall Sean Paul, un dels referents d’Alba Farelo.


 

L'ALBA DE "MERCADONA"

Tot i que Bad Gyal ha publicat tres mixtapes i mig centenar de senzills des que va començar en el món de la música ara fa vuit anys, considera que La joia és el seu àlbum de debut i la reafirmació com a artista. Per això al concert barceloní de presentació la primogènita dels Farelo va recordar els temes dels primers temps “Mercadona” i “Yo sigo iual”, l’única cançó en català que va interpretar en directe. D’aquesta manera, els seus primers èxits originals com ara “Pai”, “Indapanden” i “Fiebre”, que van forjar el passat inesborrable de Bad Gyal i de milers de catalans mil·lènnials que van créixer entre els gèneres urbans del trap, el reggaeton i les músiques d’arrel jamaicana com el dancehall, han quedat només en el llegat de la memòria.


Abans de La joia hi ha hagut altres referències que han marcat les diferents etapes de la seva carrera. La primera va ser Slow Wine Mixtape (autoeditat, 2016), un curta durada de set temes que contenia hits com “Fiebre” i “Mercadona”. Després va presentar Worldwide Angel (Puro Records / Canada, 2018), un recull de nou cançons en el qual ja va deixar enrere la seva feina com a dependenta d’un forn, i aquella pressió que la va portar a llençar el mòbil al mar per fugir la pressió. La masterització es va realitzar a un estudi de Nova York per on havien passat Red Hot Chili Peppers, tot i que la majoria dels temes d’aquell disc els va gravar a casa. En aquest cas, “Internationally” resumia el seu canvi de vida: ‘Todo está sold out./ Hemos visita’o once países,/ los bolos llena’o./ Hemos esta’o por to’ los la’os,/ todo bien cobra’o’.

El següent salt va ser amb Warm Up (Aftercluv/Interscope, 2021), amb temes sobre la sororitat entre dones contra els enganys d’un home (“Zorra”) i, present a la majoria de lletres, un desig sexual explícit i lliure, com a “Aprendiendo el sexo”: ‘Bebé, parece que nos hemos tira’o media vida/ aprendiendo el sexo./ Conmigo hace cosas que antes no hacía,/ y yo con él lo acepto,/ me tiene encendía’). En els temes de Bad Gyal és habitual que Alba Farelo mostri el consentiment i desig pels homes, tant en una discoteca com en un context més íntim, en el cas d’una relació sexoafectiva. Al recent “Bota niña” canta: ‘Hoy la disco está caliente/ porque estoy bien puta./ Perréame, no me discutas,/ sólo quiero escuchar cómo este culo te disfruta’, i a “Mi lova” es refereix a les pràctiques sexuals que li agraden: ‘Él come dos veces porqué come callao./ Fumándome un porro, él me besa toda,/ antes de mojarla se come la torta’. La lliure expressió de la sexualitat i el desig són característics de la seva música, que conrea gèneres com el reggaeton o el dembow, molt vinculats a aquestes temàtiques.


Amb el premi com a millor artista espanyola als MTV Europe Music Awards del 2022 i una gira encara per davant, Bad Gyal s’ha consolidat com una pionera dels gèneres urbans a Catalunya, però també com un dels relleus musicals a escala internacional. A la cançó “Sin carné”, que inclou al disc La joia, rapeja que ja veia a venir el seu èxit i que està satisfeta per dedicar-se a la música: ‘Les dije: ‘Vais a verlo’,/ discos de platino no sé dónde ponerlo’,/ es lo más bacano, me pagan por moverlo,/ head-top, yo sé hacerlo’. La joia és l’advertència d’una vida i una trajectòria plena de diamants, directes i seguidors a milers.