Cançoner de L’Escala
RAMON MANENT
(Museu/Ajuntament de L’Escala)
Amb un pròleg del professor d’etnomusicologia Jaume Aiats, el treball realitzat pel músic, cantador i especialista en cançó tradicional Ramon Manent (Barcelona, 1952) presenta més de dues-centes cançons de tradició oral de L'Escala, totes recollides al Cançoner Popular de Catalunya (1926-1929) quan el municipi emporadanés tenia poc més de dos mil habitants. Gràcies a la tasca realitzada per recol·lectors com Palmira Jaquetti i Enric d’Aoust, inclou lletres i partitures. N’hi ha de conegudes com “La Dama d’Aragó”, “Cançó del lladre”, “El testament d’Amèlia”, “La presó de Lleida” o “Els segadors”, a més d'“El caçador”, “El mariner” o “El retorn sobtat”.
Composició i Orquestració per a Bandes Sonores
LLUÍS VERGÉS
(Boileau)
El músic, compositor i docent Lluís Vergés (Barcelona, 1953) és una de les veus del país més reconegudes en el camp de la composició i arranjaments musicals, i també en l’anàlisi de la música moderna. Recentment, ha redactat aquest manual de més de 500 pàgines que ofereix tota mena de solucions —però també problemes i preguntes— vinculades als materials, tècniques i mètodes analítics de les bandes sonores. A més, la publicació inclou una darrera secció que explora la relació entre música i drama, i tota mena d’exemples musicals que passen per la cinematografia del darrer segle. Un veritable repàs dels temes, textures i orquestracions utilitzat en el món audiovisual, que es justifiquen i s'amplien amb el context musical —i en ocasions cinematogràfic— de cada època.
Confeti
JORDI PUNTÍ
(Proa)
Confeti és una novel·la llarga de Jordi Puntí (Manlleu, 1967) que s’ha endut merescudament el Premi Sant Jordi que atorga Òmnium Cultural. La clau de volta és la creació del personatge que encarna el narrador principal, un periodista musical que va néixer abans que Xavier Cugat (Girona, 1900- Barcelona, 1990), i que mor després d'aquest, i sent una fascinació creixent envers la seva figura. El protagonista s'hi creua repetides vegades al llarg de la seva vida, i adopta un punt de vista subjectiu i omniscient alhora. El pas del temps i la ficció són temes poderosos de fons i ben tractats en la novel·la, però no és menys important la superfície, on es nota també la feina d’anys de documentació: l’any 2015, gràcies a una beca, Puntí va poder capbussar-se en la complexitat del personatge, remenant arxius i fent recerca des de la Biblioteca Pública de Nova York, i va voler col·laborar, l'octubre de 2015, amb el número 26 de la revista 440Clàssica & Jazz, un monogràfic dedicat a Cugat en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort. Amb tot plegat, l'escriptor de Manlleu permet al lector de gaudir i entrar de ple en el món de les orquestres de Nova York que abracen els ritmes de moda i treballen frenèticament, el Hollywood més glamurós i frívol o l’hedonisme de cartró-pedra de Las Vegas... Pur confeti!
Cor trencat. Mort i vida de Carles Sabater
PEP BLAY
(Folch & Folch)
L’estima que va rebre en vida Carles Sabater, actor de musicals i cantant del grup de pop Sau, i també després de la seva mort als trenta-sis anys el 1999, s’està fent notar en totes les presentacions d’aquest volum que ha preparat amb estima i dedicació el periodista musical i escriptor Pep Blay (Tarragona, 1966). Un llibre biogràfic que es llegeix com una novel·la per capítols, on s’aprofundeix en el perfil romàntic del cantant, sense deixar passar les parts ombrívoles d’una vida massa curta però del tot intensa en l'univers teatral i musical. A més es trenca una llança per una vida artística important, més enllà del com i per què va morir tan jove, que també s'hi conclou, tot foragitant dubtes i càbales.
Gàrgola
PACO MANJÓN
(Micronauta Ediciones)
Procedents de Piera (l’Anoia), el trio de rock metàl·lic i de culte Gàrgola (1988-1997), liderat per Bet Gàrgola, va gravar diverses demos i un disc, a final del 1995. La seva història més underground perviu en el llibre-CD de Paco Manjón, que mostra que “el mètal més agressiu i progressiu, lluny del típic 4x4, podia ser igual d’experimental que qualsevol altra música avançada”.
El Gran Peret
ROGELI HERRERO
(Larousse)
Una de les veus cantants del grup Los Manolos, Rogeli Herrero (Barcelona, 1961), fa un perfil biogràfic i artístic del Rei de la Rumba quan fa deu anys de la seva mort, des d’una perspectiva vivencial i subjectiva. Gran part de l’atractiu del llibre sobre Peret (Mataró, 1935 – Barcelona, 2014) rau en les fotos que l’il·lustren, algunes de les quals són inèdites o molt poc vistes fins ara.
L’era dels àlbums. 40 discos imprescindibles
ÀLEX TORÍO
(Columna)
El cantautor i lletrista Àlex Torío (Barcelona, 1974) és també divulgador musical. Dirigeix i presenta El fotimer a iCat, i ha escrit un llibre on recopila 40 àlbums —d’aquells que ell considera ‘bons discos’, és a dir, ‘miracles’— de la música moderna. Si bé considera que sintetitzar la història del pop-rock, la música d’arrel negra i l'anglosaxona és una tasca inabastable, el resultat respon al fet de no posar més d’una referència d’un mateix artista i gaudir tant com es pugui d’aquesta tria.
La Barcelona de Pilar Aymerich
PILAR AYMERICH
(Comanegra/Ajuntament de Barcelona)
Per a la fotògrafa Pilar Aymerich (Barcelona, 1943) aquest llibre no només aporta la mostra més important mai editada de les seves fotografies, sinó que obre la porta, gràcies als textos de la mateixa autora, a les emocions i motivacions que acostumen a quedar amagades darrere la càmera. És una memòria gràfica de Barcelona que inclou imatges de les lluites socials entre finals dels anys seixanta i els vuitanta, amb l’epicentre a Barcelona i personatges rellevants, com ara Montserrat Roig, Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany, Neus Català o Ovidi Montllor.
La nostra Cançó
ANTONI BATISTA
(Pòrtic)
La nostra Cançó és un híbrid entre la crònica apassionada i un assaig tècnic. Un assaig perquè presenta una hipòtesi i tot un tractament acadèmic segons el seu autor, el periodista i músic Antoni Batista (Barcelona, 1952). Però, segons aquest és una crònica lliure perquè tot el que hi explica ho va viure de primera mà i ha tingut tracte amb la majoria dels cantants de qui parla. El que l'autor anomena un ‘periodisme de la vivència’. Hi retrata des de l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán al degà de la Cançó Pi de la Serra, passant per tots els Setze Jutges, també jutgesses com Guillermina Motta o Maria del Mar Bonet, i cantautors posteriors com Marina Rossell o Joan Isaac, el rumber Gato Pérez o un Ovidi Montllor que sempre torna.
La puresa de l’engany
GERARD QUINTANA
(Columna)
El director de cinema Enric Careta narra a través de la veu novel·lística de Gerard Quintana (Girona, 1964) com a inici dels anys noranta el jove i guardonat poeta cubà Antoine López León va aconseguir fugir de l’illa caribenya, immersa en el ‘Período especial’ arran de la desfeta de la Unió Soviètica, i arribar a Girona gràcies a l’ajuda d’uns turistes catalans. Allà el jove prodigi va tardar pocs mesos a posar-se la ciutat a la butxaca. Fins que un bon dia un home es va presentar a la redacció del diari local i va declarar que era el vertader Antoine López León.
Lugares míticos del rock
FERRAN SENDRA
(Ma non troppo)
Pròlegs de Jordi Bianciotto i Ignasi Julià
No és la primera vegada que el fotògraf Ferran Sendra (Barcelona, 1958) signa un llibre sobre fotografies de paisatges del rock, —fa quatre anys presentava Rocks on the Road, recorrent principalment els Estats Units i el Regne Unit—. Ara presenta una guia geogràfica amb 300 localitzacions claus de la història del rock (concretament per Europa, Estats Units, Londres i Nova York). Tots els indrets apareixen fotografiats i amb explicacions prou clares de la manera de com anar-hi, en un ham perfecte per als melòmans amants de les selfies. De l'Ashbury Park de Bruce Spingsteen al Dublín d'U2, la casa natal de Van Morrison a Belfast o el Berlín de David Bowie, del Conney Island de Patty Smith al Harlem de Lou Reed, el Greenwich Village de Bob Dylan o el Chelsea Hotel de Leonard Cohen i el Waterloo de The Kinks.
Màquina! Quintaesencia underground
ÀLEX GÓMEZ-FONT
(Editorial Milenio)
Han passat cinc dècades des de la dissolució del grup barceloní Màquina! i continua sent una banda de culte en la història del rock underground. Un projecte musical ambiciós des d’una mirada –més artística que no comercial– que el melòman Àlex Gómez-Font (Caldes de Montbuí, 1976) sap ben enfilar. El pròleg està signat per Enric Herrera (Barcelona, 1948) i l’epíleg és de Jordi Batiste (Barcelona, 1948), ambdós líders de la banda de música progressiva.
Morir sabent poques cases
JOAN ENRIC BARCELÓ
(Periscopi)
El músic, compositor i cantant Joan Enric Barceló (Vidreres, 1981), membre fundador d'Els Amics de les Arts, ha publicat Morir sabent poques coses, un llibre de relats escrit amb la idea de pèrdua molt present. El seu autor el considera com "un inventari de dols" amarat del seu tarannà d'amant i diletant de totes les arts. Morir sabent poques coses recull un compendi de relats que esdevé un tapís de dolors, experiències i emocions humanes. El premiat escriptor de la Selva Lluís Muntada descriu així, coronant la portada del llibre, l'obra de Barceló: "Una exploració de les capes freàtiques del jo. Aquests contes reforcen la convicció que les forces centrals de la persona solen trobar-se en la mal anomenada perifèria".
Play, canciones para leer en família
ISIS BOET i BERNAT MUNTANER | Il·lustracions de MIGUEL BUSTOS
(Editorial Mediterrània)
La periodista i especialista en estratègia digital creativa Isis Boet i el responsible de l’empresa Oigo Visiones Bernat Muntaner (fill del cantautor Ramon Muntaner) presenten aquest llibre que conté onze cançons per escoltar amb família en codis QR. Amb pròleg de Miqui Puig, hi apareixen bandes i artistes com Sidonie, Maria Rodés, The New Raemon o Los Sencillos, entre d’altres de ressò estatal (com Nena Daconte, Alex Ferreira, Los Ronaldos, Ivan Ferreiro, Maren...), amb la intenció d'aplegar el gust musical d’adults i infants per conèixer obra de diversos músics i cantar i gaudir amb ella plegats.
Punxa del Temps
RAIMON
(Editorial Empúries)
El cantautor valencià Raimon (Xàtiva, 1940) segueix editant els seus dietaris dels anys vuitanta. Si el volum Personal i transferible abraça el principi de la dècada, la reedició d’enguany Punxa del temps recull els anys següents. L’esperança pel futur del país en el procés autonòmic i la dura resistència a la llengua i cultura pròpies destaquen com a matèria d’observació. Hi ha vivències especials com són els últims dies del poeta Salvador Espriu i la relació amb Pete Seeger.
Quan la música s’esquerda
LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA
(Comte d’Aure)
El professor, escriptor i periodista olotí Lluís Busquets i Grabulosa (Olot, 1947) presenta la seva vuitena novel·la per a adults, després d'un centenar de publicacions, entre les quals destaca la biografia de Lluís Maria Xirinacs (El profetisme radical i no violent, 2016) o diversos assajoss religiosos, com una obra dedicada a Llull, Verdaguer i Xirinacs o els tres volums d’Enigmes de la Bíblia i cultura contemporània (2022) —pels quals, diu l'autor, el Papa Francesc, en una carta del 7 de juliol de 2023, li va fer arribar el seu agraïment i el va encoratjar a seguir—. A la novel·la Quan la música s’esquerda explica la història d’una nissaga familiar emparentada amb grans figures de la música com Isaac Albéniz, Joaquín Rodrigo i Frederic Mompou, en un itinerari on apareixen escenaris diversos: Barcelona, Olot, Florència, Buenos Aires, Kenya, Polònia, Nova York i Melilla, entre d’altres.
‘Round about Tete
PERE PONS
(Llibres del Kultrum)
Aquest és un recull biogràfic coral del pianista Tete Montoliu (1933-1997), als vint-i-cinc anys de la seva mort. Tete va fer seves les virtuts dels més grans músics del moment (com Dexter Gordon, Johnny Griffin, Thelonious Monk, etc.), que sempre el van considerar com un igual. El periodista Pere Pons publica aquest llibre de mirada calidoscòpica a través de vivències, opinions, articles, declaracions, cartes i altres documents al voltant de la seva vida i obra, provinents de molts dels que van tenir l’ocasió de conèixer-lo: músics, mànagers, programadors, productors, periodistes, escriptors, cineastes, cantants, amics, familiars, amants... S’acompanya aquesta edició de les transcripcions d’algunes de les composicions que formaren part del seu repertori. Pons, a més, és també l'encarregat de portar la producció dels concerts de presentació del disc Together Again (Swit Records, 2023), el disc i l’espectacle de Laura Simó que recorda els concerts que va fer conjuntament amb el pianista invident a mitjans dels noranta.
Serrat: La música d’una vida
JAUME COLLELL
(Rosa dels Vents)
El periodista manlleuenc Jaume Collell (Manlleu, 1956), músic i actor d’Els Joglars als anys vuitanta, relata la seva crònica viscuda del que ha representat la música de Joan Manuel Serrat al nostre país i en el ressò a ‘cultures germanes’. Arrenca amb “El nen que mira, el jove que escolta” i passa per capítols al voltant de “La ràdio, una finestra oberta” –parlant de sarsuela, copla i flamenc–, “D’aprenent a professional” –la Nova Cançó– i altres de dedicats a figures destacades com Ros Marbà, Burrull, Miralles, Bardagí, ‘Kitflus’, Amargós, Chico Buarque o Silvio Rodríguez.
Si no fos per tu. Seixanta cançons i els meus records
FALCON & FIRKIN
(Llibres Parcir)
El grup manresà Falcon & Firkin fa pop-rock en català des de l'any 2007 i, amb deu discos editats —el més recent, Cançons nues (2023)—, ha tingut temps de fer-se una biografia, explicar anècdotes de la història del grup i recollir totes les lletres de la discografia. Un ampli reportatge fotogràfic complementa la imatge que volen donar dels seus moments més emblemàtics, dels assajos als concerts. Jordi López, Jordi Armengol, José Prieto, Neifi Alcantara i Bruno Oliveira signen un tros d'història del pop-rock manresà, amb cants a la seva ciutat com "T'estimo Manresa" o la seva cançó sobre el pas dels anys "Sant Silvestre".
Temporada de brujas. El libro del rock gótico
CATHI UNSWORTH
(Contra)
Amb traducció d’Hèctor Castells i pròleg d’Ana Curra (Parálisis Permanente), l’escriptora anglesa Cathi Unsworth (Great Yarmouth, 1969) posa en context sociopolític, geogràfic i cultural l’escena del rock gòtic. Descriu la tropa sinistra a partir del 1978, els enfosquits Siouxsie Sioux, Joy Division, The Cure o Nick Cave, a qui seguiran, entre altres, Bauhaus i The Sisters of Mercy.
Toni Peret y sus herman@s en el ritmo
DAVID CUEVAS
(Applehead Team)
Toni Peret (Barcelona, 1964) i Josep Maria Castells (Barcelona, 1965) van ser els reis de la música de ball als anys vuitanta i noranta. Els seus populars Max Mix (1985-1997), editats per Max Music, es van vendre a cabassos. El periodista David Cuevas ha escrit el retrat d’aquella època a partir de la biografia de Toni Peret. Unes 36 hores d’entrevistes i gairebé sis-centes pàgines de llibre per desgranar una època en què les interioritats de la indústria i certes pràctiques de la comercialització de la música podien ser salvatges. L’italodance i els maxmixos van regnar entre el públic mentre la crítica els anomenava ‘fastigosa música disco’.
Un día en mi cabeza. Canciones para gente (no) muy normal
SANTI BALMES
(Lunwerg editores/ Planeta)
Primer llibre de no ficció del cantant i compositor del grup de pop Love of Lesbian, Santi Balmes (Sant Vicenç dels Horts, 1970). L’autor barreja música i emocions, i posa de fil conductor com seria passar un dia al seu cap en plena ebullició: capítol a capítol, des que es lleva fins que se’n va a dormir, va associant cada moment a aquest imaginari amb les seves cançons preferides, explicant la seva selecció, en quin moment les escolta i per a què serveixen. Un dels capítols està dedicat a la música en català que l’atrau i que alhora és l’assignatura pendent en la seva discografia. Fantasia, erudició musical i també una mica de musicoteràpia en una lectura ideal per a melòmans.
Vamos a comernos el mundo o las locas aventuras de La Pegatina
LLUC SILVESTRE i MR. ED
(Norma Comics)
El passat setembre, i per celebrar dues dècades de trajectòria de la banda de Montcada i Reixac, es va publicar el còmic Vamos a comernos el mundo o las locas aventuras de La Pegatina. El títol surt de la cançó retrospectiva i festiva "Muérdeme" (2011), i esdevé un leitmotiv literal del còmic. La idea inicial de La Pegatina no era fer un còmic, sinó un llibre d'anècdotes de les gires que la banda ha fet pel món. A aquesta idea, se li va unir la proposta de l'antropòleg de formació i tècnic representant de música de l'Àrea de Creació de l'Institut Ramon Llull Lluc Silvestre de fer un còmic del grup de Montcada i Reixac. El recorregut que fa el llibre, amb documentació recopil·lada des del 2020, se centra en les gires que la banda ha fet per Mèxic, el Japó, l'Equador i Xina. L'il·lustrador del còmic, Mr Ed, explica que ha "transformat la música en quatricromies. La documentació que han recollit el Lluc i la banda, i totes les seves cançons, és fonamental per aconseguir reflectir la personalitat del grup i, tot i que és més difícil perquè nosaltres no vam fer aquests viatges, la personalitat de cada membre del grup".
Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble
PAU ALABAJOS
(Sembra Llibres)
Biografia de Vicent Andrés Estellés (1924-1993) escrita des de l’admiració que professa el cantautor valencià Pau Abalajos (Torrent, 1982) pel gran poeta de Burjassot. Explica com ha perviscut i perviurà com a poeta del poble en àpats, recitals i cançons acoblat arreu dels Països Catalans. El seu perfil vital atrau encara avui: el fill del forner de Burjassot, el periodista compromès acomiadat pel diari on treballava o el poeta que es conjura amb la causa dels explotats i la reconstrucció d’un país vençut. El músic i escriptor detalla com Vicent Andrés Estellés tant recitava en una associació de veïns com rebia els màxims guardons de les lletres catalanes. El llibre acosta els lectors al recorregut vital del poeta de Burjassot amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement. De fet, el llibre se suma a la celebració popular del Cent d'Estellés al País Valencià i a l’Any Estellés a Catalunya.
L’empremta de Felip Pedrell
DIVERSOS AUTORS
(Grup Enderrock)
A partir de l’exposició produïda pel Museu de la Música amb motiu del centenari de la mort del compositor i musicòleg tortosí Felip Pedrell (Tortosa, 1841 – Barcelona, 1922), el llibret-catàleg proposa una mirada al músic des de perspectives diverses i novedoses. Cristina Álvarez, Marc Heilbron i Ilaria Sartori han tingut cura d’una edició que incorpora textos de 19 especialistes.
.jpg)
_copia.jpg)
.jpg)
.gif)
.gif)
