La banda multicultural amb seu a Barcelona Las Karamba presenta avui el segon disc d'estudi, Te lo digo cantando (Guspira, 2024). Nou cançons —amb les col·laboracions puntuals de Rita Payés, Toni Saigi i Elena Salguero— amb què volen exorcitzar penes i vivències compartint-les, cantant-les i ballant-les. En parlem amb elles.



“No todo es lo que parece” és la cançó que obre el disc i que conté el vers que li dona nom. A més, hi exploreu la idea de viure les penes cantant i ballant, que és un tret definitori, al final, de tot l’àlbum. Per què així?
Ahyvin Bruno (Veu i guiro): És cert, tot i que en aquest disc els temes no són tan alegres o amb un tempo tan ràpid con en l’anterior. Te lo digo cantando té una càrrega emocional bastant forta i que, a més, transcendeix el fet de ser dones: explora l’emoció i el sentiment que l’ésser humà ha d’afrontar cada dia. Hi parlem de coses dures, però la salsa i la música que fem és ballable, tot i que ho hem fet amb una atmosfera més tranquil·la. Ha quedat com de color pastel.
Rita Baulida (Timbal): El disc està molt orientat a explicar les coses i les penes que ens passen al dia a dia, però ballant-les i cantant-les, perquè arribin d’una manera més alegre... D’aquí el nom Te lo digo cantando.
Ahyvin B: Al final, la gent ja està lidiant amb coses prou dures com perquè també aquí seguim insistint-hi.
 

Aleshores, ho feu així com a una mena de catarsi personal, o perquè el vostre públic pugui també treure les seves penes ballant les vostres cançons?
Natasha Arizu (Teclat): Ambdues. La composició de les cançons neix de les nostres vivències i com a una catarsi pròpia, però la idea és que la gent hi pugui empatitzar i, a través del ball i el cant, puguin fer també aquesta catarsi.
 
Ahyvin, abans comentaves que en aquest disc heu transcendit el fet de ser dones, però igualment hi ha un feminisme interseccional de fons present, oi?
Ahyvin B: Sí, però crec que ja ni tan sols ho puntualitzem perquè totes som dones, molt diverses i que venim de molts llocs diferents del món. Per tant, el feminisme és part de la nostra manera de viure. Volem que hi hagi igualtat i equitat en el dia a dia. Dic que ho transcendim, perquè insistir en dir-ho ja em sembla redundant. I aquest projecte tracta de sentir, de lidiar i abraçar les emocions, encara que siguin dolentes.
R.B: Però, tot el que sentim, inevitablement, ho sentim sent dones, i això es nota en com expliquem les coses. Potser una dona es pot sentir més identificada en les nostres lletres, perquè segurament viu les coses d’una manera similar a nosaltres. És a dir, no són cançons sobre feminisme, però el feminisme ja és part del nostre discurs i la nostra manera de fer.
Ahylin Bruno (Congues i cors): Però no és un àlbum creat només per a dones, perquè parlem de coses com l’ego, la superació, la maternitat i la paternitat... Hi ha moltes coses que no només les viuen les dones, però sí que agafem una perspectiva feminista, encara que no totes les cançons siguin sobre temes femenins.
R.B: Al final, la lluita feminista també és dels homes.

 
Com dèieu, sou una unió de cultures, i és una cosa que voleu que quedi reflectida en la música que feu. Ara que ja publiqueu el segon disc, com creieu que encaixa aquest tipus de proposta en el panorama musical català?
R.B: Jo crec que ha tingut bastanta bona rebuda, perquè fins ara, en el panorama català, no hi havia una proposta com la nostra, que mesclés sis cultures diferents. Tot i que és veritat que la salsa no és una música que s'escolti aquí com a hàbit ni que sigui popular d'aquí.
Ahyvin B: Crec que estem sembrant llavors perquè l’oient s’obri a escoltar nous ritmes i un nou vocabulari musical. I d’aquesta manera, potser s’ho poden fer seu. Perquè el nostre objectiu simplement és que la nostra música arribi a tothom qui ho necessiti, i que es transmeti el missatge que volem dir.
 
Abans heu esmentat també que al disc parlàveu de la maternitat. Ho feu a la cançó “Desde que llegaste”, que és com una carta de comiat a qui era Ahyvyn abans de ser mare. Com és aquest xoc entre acomiadar-se d’una part d’una mateixa i donar la benvinguda a una nova vida?
Ahyvin B: Va ser difícil escriure aquesta cançó, perquè és un sentiment molt contradictori. I fins ara, no se li ha començat a permetre a la dona —o no s’ha permès ella— parlar sobre la maternitat de determinades maneres. Hi havia molt de tabú, i encara n’hi ha; jo tampoc sento que ho pugui dir tot. Tothom ja sap que és molt bonic i que és una experiència única, incomparable, i l’amor més infinit. Però crec que també cal parlar d’aquest dol que ha de passar la mare, que de cop s’ha d’acomiadar de qui era. S’ha d’acomiadar d’ella com a ésser independent i ser una nova versió d’ella mateixa. Aquesta és una cançó per a la mare, i no per al fill, i surt del moment en què et sents perduda i et preguntes què ha passat amb tu des que va arribar el bebè.

 
També teniu una cançó sobre l’“Ego”. Des de quin lloc l’abordeu?
Ahylin B: Hi ha una fina línia entre l’ego i l’egocentrisme. Tothom té el seu ego, i està bé tenir-lo, defensar-lo i tenir-ne cura per saber posar límits. Però a l’altra banda hi ha la persona egocentrista, que et porta a un terreny on no vols ser, o que treu una part lletja de tu. A nivell sonor, fusionem el rap i la timba, perquè soni a Karamba, però traient l’agressivitat que ens permet el rap i que necessitava el tema.
Ahyvin B: La cançó neix d’una experiència incòmoda que vam tenir com a banda amb una persona externa amb qui, per sort, ja no ens relacionem. Hi ha gent que t’aporta i treballa com tu, que té els mateixos valors... I d’altres que no avancen ni et deixen avançar, i cal identificar-los.
N.A: És una temàtica molt important a dia d’avui. Cada vegada la societat empeny més a l'egocentrisme, la separació entre els individus i a fer-ho tot digitalment. Per tant crec que qualsevol persona que escolti la cançó pot ressonar-hi sense conèixer aquesta història.
 
I per què creieu que és important fer un cop a la taula sobre aquest tema?
Ahylin B: Crec que s’ha d’intentar buscar que tornem a ser éssers en comunitat, en tribu. Tornar a buscar l’empatia, perquè al final arribarem a un punt en què anirem com els burros, només fixant-nos en què tenim al davant cadascú, amb el “jo-jo-jo”.
Ahyvin B: Com un capítol de Black Mirror...

 
Un altre tema clau del disc és el desamor, que apareix en diverses cançons com “Duele” o “Me lo dijo el silencio”. Però hi canvieu la narrativa de l’amor romàntic de ‘perdre la vida’ sense l’altra persona. Com ho plantegeu?
Ahyvin B: Sí, és treure-li aquest punt de “dramón” i saber no em moriré per desamor i que n'aprendràs coses de tot plegat. Quan caus, et neteges, t’aixeques, segueixes, n’aprens, i en surts més fort. És una lletra que va escriure la Rita, i ella és bastant així: sempre veu la part bona del que ens està passant: és la més optimista de la banda. Al final, t’has d’estimar a tu mateix, perquè és el principal amor per poder estimar als altres.
R.B: Si els boleros, i tota la música que parla de l’amor romàntic de Disney i d’’em moro si no et tinc’, tractessin l’amor des d’un punt de vista de respecte cap a un mateix, potser com a societat seríem a un altre punt quant a relacions. No cal deixar de parlar d’amor i desamor, perquè ens passa a tots i a totes, però sí seria guai enfocar-ho des d’un altre lloc.
 
També és interessant que no caieu a fer cançons de despit i odi cap a l’altra persona: no hi ha odi ni cap a una mateixa, ni cap a l’altre.
Ahylin B: Sí, ni ens tallem les venes, ni de sobte ja no ens importa res. No, sentim, i li donem l’espai que requereix viure aquest desamor.
Ahyvin B: Nosaltres també estem aprenent encara de tot això. Les nostres cultures ens fan anar més cap a aquest pol exagerat. I crec que la clau és no ignorar els sentiments dolents. Això és una cosa de la qual hem parlat molt. A xarxes hi ha molts consells de criança de no dir als teus fills que “no passa res”: si està plorant, alguna cosa li passa. No li diguis que no és res, acompanya’l en aquest sentiment ‘dolent’. I amb aquestes cançons nosaltres volem fer el mateix: acompanyar els sentiments ‘dolents’ i no mirar cap a un altre costat, sinó abraçar la tristesa i aprendre’n.
Ahylin B: Si no li donem l’espai que requereix, genera altres dolors...
 
Però és un aprenentatge que culturalment just comencem a fer com a societat.
Ahyvin B: Sí, ara se li ha posat nom a l’ansietat i a tots aquests malestar psicològics als quals abans no se’ls feia cas. La meva àvia ha escoltat el disc, i em pregunta què volem dir amb certes lletres, i me n’adono que ella va viure ansietat però no sabia que es deixa així. Li van passar coses que no va saber com nomenar i no va treballar.
Ahylin B: Malgrat tot allò negatiu que té la nostra generació, tenim la sort de poder estar en un moment de comunicació afectiva i en què ens sentim escoltats.

 
A “Me lo dijo el silencio”, a més, teniu la col·laboració de Rita Payés i Toni Saigi. Com va sorgir?
Ahyvin B: Toni Saigi és molt amic meu des de fa molt temps. Va ser la persona que ens va suggerir posar-li el nom de “Las Karamba” a la banda, de fet, i ha estat una mica com un padrí des dels nostres inicis. Un dia ell estava a casa seva component un bolero, que sap que m’encanten, i em va dir que n’escrivís la lletra. Jo em vaig situar en una història d’amor que acaba i que un li diu a l’altre que el va estimar molt, però que no por retornar enrere en el temps.
 
I com va entrar-hi Payés?
Ahyvin B: La Rita és una artista que ens encanta. Va ser màgic, perquè ella just acabava de parir la segona filla, però volia estar en el disc. Li vaig enviar el tema, i li vaig dir que si no podia no passava res, però un parell de dies després enviar la seva part. En escoltar-la, vam plorar totes. Estem supercontentes amb aquesta col·laboració.

L’altra col·laboració del disc és la d’Elena Salguero a “Cocteleo”, un tema que dona una visió positiva i empoderadora de la sexualitat. Com neix?
R.B: La intenció era explicar una història per visibilitzar una de les moltes formes que hi ha de viure la sexualitat avui dia —bé, i sempre, però que ara estan començant a ser més acceptades—. Hi utilitzem una mica la comèdia, també, i ho fem ballable, parlant d’una dona que gaudeix del seu cos, de la seva lliure sexualitat i, amb respecte, es relaciona amb gent diferent...
Ahylin B: També és interessant posar-hi una dona al centre perquè, normalment, a una dona que es comporta així se la titlla de “buscona” o d’estar provocant... Però no, la nostra protagonista simplement està decidint relacionar-se amb gent, independentment del gènere que tinguin. La cosa era fer èmfasi en aquesta mescla i treure els prejudicis.  
Ahyvin B: I l’Elena li va posar tot el poder a la cançó. És una persona empoderadíssima, i era ideal per a aquest tema. Nosaltres no la coneixíem, ens en va parlar el productor del tema, Manu Masaedo, i vam flipar. Va venir a gravar també el videoclip, i tot va ser supermàgic. Ens en vam enamorar.
 

El productor d’aquest tema és Masaedo, però la resta del disc l’heu fet amb Erik Castillo, oi?
Ahyvin B: Aquest disc l’hem produït bastant nosaltres. El vam portar a l’estudi amb el 90% ja fet, i l’Erik li va posar la cirereta del pastís des de la seva visió externa, perquè ens grava des del primer disc, ens coneix molt bé i sap com treure el millor de nosaltres.
 
Per acabar, parlem del directe: plantegeu alguna novetat amb aquesta gira?
R.B: Hem arriscat bastant, i ho hem enfocat tot bastant diferent. L’estrena oficial serà el 25 d’abril a Barcelona, a la sala Apolo, amb el festival Empremtes. Hi haurà sorpresetes i alguna col·laboració... En tenim moltes ganes!