Aquesta setmana el Parc del Fòrum barceloní ha acollit un any més el festival Cruïlla, que ahir va tancar l'edició amb les actuacions de Ginestà, The Tyets, Marala, Al·lèrgiques al Pol·len i Oques Grasses.

La tarda va començar a l'escenari Vueling, on des de les 18h i sota un sol que encara escalfava de valent, va inaugurar la jornada el grup santandreuenc Ginestà. La banda va superar amb soltesa el repte de donar la benvinguda als primers assistents del Cruïlla i animar-los per a tota una jornada festiva. Ho van fer repassant els temes del seu darrer treball, Vida meva (Halley Records, 2024), i recuperant èxits anteriors, com “Vull saber de tu” o la celebrada “L'Eva i la Jana -de Suposo que l'amor és això (Kasba Music, 2022)- i la impertèrrita “Estimar-te com la terra” -que obria Ginestà (Kasba Music, 2019)-.
 

A les 19h i a l'escenari Johnnie Walker, amb un aforament limitat, es lluïa una altra banda barcelonina, Al·lèrgiques al Pol·len. Hi van mostrar un repertori que recollia els tres àlbums que ha publicat fins al moment, i fins i tot el quart, que està per arribar, i que van interpretar amb l'energia ben amunt, i amb una Marina Rico especialment encertada a la veu, tot i l'afonia de la qual es va queixar. Van adaptar cançons antigues, com “De sobretaula”, a un nou directe més canyer, rocker i cutie-festiu. “Complicada”, una de les peces del nou disc, va arrelar entre el públic amb el seu missatge empoderador i els seus aires d'himne èpic per a cors trencats. A la més íntima i bonica “L'espigó”, del darrer disc Cants, crits, baralles (Montebello / Niu, 2023) s'hi va lluir Joana Subirats, prenent la veu principal, però van ser “Anestèsia total” i “Estrella del pop” -també de l'últim disc- les més celebrades i corejades entre el públic.
 

A les 20h, i de tornada a l'escenari Vueling, el trio catalanovalencianobalear Marala presentava un espectacle únic i especial per a l'ocasió. Hi van dur un gran cor, un cos de ballarines i el grup de percussió ibèrica Penya Parda, que es van anar succeint per acompanyar les veus de Sandra Monfort, Clara Fiol i Selma Bruna. Vestides amb uns outfits fantàstics, demostraven la nova actitud més descarada que han adoptat i que deixen enrere els colors terrosos de la música tradicional per defensar la fusió que treballen ara. Van començar el directe posant ja tota la carn a la graella: després de les inicials “Jota de morir” -que dona nom al seu darrer disc (Propaganda pel Fet!, 2022) i “A la vora del riu mare”, van presentar ja el hit festiu “Estic antiqüà” i un dels seus darrers senzills “Copeo traïdor”, on es va sumar a les veus Maria Hein, adoptant el rol que a la cançó original fa Queralt Lahoz. Electrònica, panderos quadrats, la guitarra de Monfort i els jocs a tres veus, coreografies i, sobretot, l'amor i el gaudi que demostren a l'escenari i que contagien al públic. Va ser especialment corprenedor “Testament”, cantant sobre un foc etern amb el cor, i “Desich”, que fa viure i volar els versos d'Ausiàs March en una versió que combina amb encert moments de transcendència amb d'altres de festius i hedonistes. Van tancar l'actuació amb l'últim senzill que just fa un parell de dies que han descobert, “Entre carn i os”, en què van convidar a cantar Zetak i amb el convenciment que el trio s'ha passat el joc.


Paral·lelament, l'escenari principal acollia un dels plats forts de la jornada, The Tyets, que davant d'una esplanada plena de gom a gom va demostrar amb els seus hits perquè és un dels grups del moment. Els mataronins van portar el directe del seu celebradíssim Èpic solete (Luup Records, 2023), amb una banda de categoria que els acompanyava èxit rere èxit. No hi van faltar, evidentment, temes com “Clar que t'he trobat a faltar”, la tendra “Olívia”, “Bailoteo” i les sardanes de tot el Fòrum a “Coti x coti”.
 

Passades les 21h, Roba Estesa es feia seu el Johnnie Walker, amb una llarga cua esperant fora de la carpa per poder-hi entrar i gaudir de les cançons de la banda tarragonina. Van presentar-hi un directe festiu amb la desimboltura que confereixen anys de concerts arreu de Catalunya. Hi van versionar “I Kissed a Girl” de Katy Perry i recuperar “Oceà” -de Rosa permanent (Halley Records, 2021)- o “Cant de lluita” -de Desglaç (Coopula Editorial, 2018), a més de repassar-hi l'últim disc De lo bo, lo millor (Halley Records, 2024) amb senzills tan enganxosos com “Stikinlova”.
 

Uns cèlebres Pet Shop Boys van succeir la banda tarragonina a l'escenari Estrella Damm, mentre el festival continuava amb el rock del flixanco Xarim Aresté i la rumba de Pole. Passada mitjanit, s'hi sumaven també The Samshing Pumpinks i una brillant Aurora. Per a molts, tot plegat era el preludi d'un dels plats forts de la nit, Oques Grasses, que a les 2h es van plantar a l'escenari principal per portar-hi el seu Fruit del deliri (Halley Records, 2024).
 

Un espectacle de llums, canvis de vestuari -arrenquen el concert abillats amb túniques negres i màscares- i grans hits: no hi va faltar res al concert d'Oques Grasses. Tot i que hi presentaven el nou disc, Josep Montero i companyia no van estar-se de repassar també èxits anteriors. El darrer treball, A tope amb la vida (Halley Records, 2021) va omplir bona part del repertori amb “Elefants”, “Bye bye”, o “Petar-ho”, però també van retornar a clàssics de Fans del sol (Halley Records, 2019), com “Sta guai”, “In The Night” o “John Brown”. El nou deliri el van presentar amb temes com “Gossejo”, on van convidar a cantar Marina Rico d'Al·lèrgiques al Pol·len, “Com el dia i la nit” o el senzill “Com està el pati”, amb què Montero va baixar de la tarima a tocar del públic. Com ja és habitual, Oques Grasses va tancar el xou amb la preciosa “La gent que estimo”.


Amb la traca final de !!! (Chk Chk Chk) el Cruïlla va tancar una nova edició amb una jornada que va acollir grans èxits, comèdia, propostes de qualitat i, per descomptat, festa.