Ja sabem que The Beatles van ser responsables de vàries coses. Reconeguts per la seva aportació a la música pop, no és menys destacable el seu gra de sorra en l'evolució de la música rock durant la dècada dels seixanta. I com a còmplices necessaris, tot un llegat de pioners com Chuck Berry, Little Richard o Carl Perkins, convenientment passats per l'adreçador de la denominada british invasion.
 
Jaume Pla 'Mazoni' va presentar al Beatles Weekend de l'Estartit una proposta que, precisament, subratllava la vessant més rock del repertori beatle. Lluny d'aturar-se en el rock'n'roll més evident derivat de les seves primeres fuetades com a banda, The Rockin' Beats –així s'anomena el grup– va voler mostrar les diferents cares del rock que ofereix el cançoner de Lennon i McCartney. I per a això, es va acompanyar d'una formació de quartet formada per Gerard 'Pakits' Brugués (guitarra), Natan Arbo (baix) i Nil Bribian (bateria), reforçats en algunes cançons per les veus de David Mauricio. 
 
 El concert va començar una mica fred amb "I Saw Her Standing There"; però mica en mica, la banda es va anar trobant a gust, molt més segura amb les aportacions de Mauricio, i sobretot quan van defensar  les cançons més psicodèliques, que els permetien una major desimboltura: "Paperback Writer", una impecable versió de "Tomorrow Never Knows", "She Said She Said" o la magnífica "I Want You (She's So Heavy)". L'humor murri d'en Jaume Pla va aparèixer quan va defensar que el "Doctor Robert" dels Beatles té una plaça a La Bisbal, o en presentar la cancel·lable "Back in the USSR", sobre noies russes i ucraïneses.
 
Potser «Hey Bulldog» o «For You Blue» –l'única concessió a Harrison— no són la millor manera d'acabar un concert, així que la part final va quedar un xic desangelada, però va ser rescatada convenientment per una visceral “Get Back”.
 
Un concert fet des de la passió i l'amor que Mazoni sempre ha confessat pels quatre de Liverpool –ja l'abril del 2007 es va fotografiar per la portada d'Enderrock amb el Revolver (Parlophone, 1966) sota el braç!—, rodejat per una colla de músics excepcionals –quin gran baixista és Natan Arbo!— que van fer de The Rockin' Beats una de les millors produccions pròpies del Beatles Weekend de la seva història. Una història que enguany ha complert 18 anys; una majoria d'edat que ben pocs festivals del país poden defensar. I que en siguin més!