Aquest cap de setmana, l'Estartit ha acollit una nova edició del Beatles Weekend. Entre diversos concerts i activitats -com l'exposició que relaciona la banda amb la música clàssica-, s'hi va poder veure el recital d'un dels primers exBeatle: Pete Best amb la seva banda, revisitant part del repertori dels Beatles.
 
Estar en el lloc precís en el moment correcte és una circumstància que sovint determina l'èxit d'una proposta artística. Pete Best la tenia quan era l'únic bateria a Liverpool disposat a acompanyar John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i el malaguanyat Stuart Sutcliffe a Hamburg, on havien de treballar com a músics. Fins aleshores, el grup no treballava amb cap bateria fix, i van decidir fer audicions per ocupar la plaça. Només s'hi va presentar en Best, que va acabar sent l'únic candidat. Cap altre músic estava disposat a agafar un vaixell i llençar-se a l'aventura. El 17 d'agost de 1960, The Beatles, amb Pete Best a les baquetes, van iniciar la seva aventura alemanya.
 
Però també és important mantenir-se; i Best només va durar dos anys com a membre de ple dret dels Beatles. El productor George Martin va voler substituir-lo durant la primera sessió de gravació del quartet, i aquest va ser el detonant de l'expulsió de Best del grup el 16 d'agost de 1962, i la immediata incorporació de Ringo Starr. Des d'aleshores, Best no ha tornat a tenir cap contacte amb cap altre beatle. Després de diverses depressions durant la dècada dels seixanta, incapaç d'assimilar l'estratosfèric èxit dels companys que l'havien fet fora, i de projectes artístics sense cap rellevància, Best va retirar-se del negoci musical. L'any 1988, però, vint-i-cinc anys després de la seva sortida dels Beatles per la porta del darrere, Best va aconseguir reconciliar-se amb el passat, i va començar a girar arreu del món amb la Pete Best Band, acompanyat –també a la bateria– del seu germà petit Roag Best.

El destí sempre té la darrera paraula, i l'any 1995, Apple –l'empresa que gestiona tot el negoci beatle– va trucar a Best durant la producció del projecte Anthology. I és que, en el primer dels tres dobles discos que es van publicar, algunes de les cançons estaven enregistrades pel bateria. Els diners que va rebre per la seva aportació musical –es parla d'entre un i quatre milions de lliures–, són l'únic ingrés que el bateria ha rebut per la seva vinculació amb els Fab Four.
   
I el passat dissabte 8 de juliol, el Beatles Weekend de L'Estartit va fer un pacte amb la història del grup més famós del planeta, i la Pete Best Band va presentar el seu concert, que no és ni més ni menys que una repesca del repertori que els Beatles interpretaven a l'inici de la dècada dels seixanta. L'esplèndid escenari del Molinet va omplir-se de nostàlgia per escoltar la proposta de Best, en el que va ser l'acte més popular del festival empordanès. La banda va presentar una formació clàssica amb dues guitarres, baix i dos bateries –els germans Best–, que van interpretar temes escrits per Lennon i McCartney com "One After 909", "Hello Little Girl", "P.S. I Love You", "Like Dreamers Do", "Love me Do", "You Really Got a Hold on me" o "I Saw Her Standing There". Va despertar una gran ovació l'adaptació de la cançó tradicional "My Bonnie" que Best va arribar a gravar amb els Beatles i el cantant Tony Sheridan; i clàssics del rock'n'roll prehistòric com "Roll Over Beethoven", "Rock'n'Roll Music" i "Memphis, Tennessee" (Chuck Berry), "Mr. Moonlight" (Roy Lee Johnson), "Long Tall Sally" i "Lucille" (Little Richard), "Twist and Shout" (The Isley Brothers) o l'ensucrat "Bésame mucho" amb el que Paul McCartney aclucava l'ullet a les primeres files dels concerts.
 
Un concert només apte per a nostàlgics i per a col·leccionistes de memorabília beatle, que va acomplir les expectatives del públic. Ara bé, només calia escoltar l'acompanyament que Best va fer d'"I Saw Her Standing There" per entendre els motius que van empènyer Brian Epstein, l'aleshores mànager dels Beatles, a reunir-se amb ell i comunicar-li la decisió de la banda.