ALL EYES ON RAFAH

La idea d’aquest article va néixer arran del gran trend d’Instagram, una fotografia que s’ha macrodifós on posava escrit ‘All Eyes on Rafah’, en resposta a l’atac de l’Estat d’Israel a la ciutat de Rafah. Les tropes israelianes van massacrar un camp de refugiades on s’havien vist obligades a desplaçar-se moltes ciutadanes palestines, i on vivien en tendes de campanya en condicions inhumanes. Durant la nit del 26 al 27 de maig, l’exèrcit genocida va començar una ofensiva amb un atac aeri, que va provocar un incendi, va ferir centenars de persones i en va assassinar quaranta-cinc. Abans d’aquest assalt, Rafah havia estat declarada per l’OMS una zona segura, que acollia més d’un milió i mig de palestines que s’hi havien desplaçat des de les diferents ciutats i pobles ocupats i destruïts en mans d’Israel.

Més de cinquanta milions de persones van compartir una imatge creada a través de la Intel·ligència Artificial. Una imatge que no mostra persones, cap rostre, ni una gota de sang. No reflecteix res que pugui ferir massa sensibilitats. Em recorren diferents sensacions pel cos, i tinc un xoc d’opinió interna amb tot plegat. Va ser molt impactant passar de story en story durant estona i que a tots els perfils d’Instagram hi aparegués la mateixa imatge. Perfils d’artistes musicals, teatrals, escriptores, influencers, locutores de ràdio, presentadors de la televisió, etc. És increïble que posicionar-se a favor del poble palestí sigui una opinió pública generalitzada després de més de vuitanta anys d’ocupació i genocidi. És increïble que sigui tendència dir que Israel assassina. M’encanta.

És cert que el primer que vaig pensar al veure tantes artistes compartint la mateixa imatge va ser… Però on éreu abans? Cal que es viralitzi una imatge creada per IA perquè les famoses es posicionin? Realment s’han posicionat, o han fet pressió mediàtica? He de dir que vaig pensar-ho poca estona. El meu cap va seguir un procés que va continuar amb... Hòstia, però que guapo que la pressió mediàtica estigui a favor de Palestina, tenint en compte el poder que té l’Estat d’Israel. Mai és tard per posicionar-se políticament, no? Potser això és un abans i un després!

No és menys autèntic algú que no s’ha oposat a aquest genocidi fins ara, no va de ser un activista autèntic i real. No és aquí on cal posar el focus. Va d’animar-se, d’ara endavant, a fer petites accions i continuar donant suport a la causa palestina.

Tal com diu la meva companya i amiga Bittah: “En la nostra música podem parlar del que vulguem, però com a artistes tenim una responsabilitat, ja que l’art va de sensibilitat. Davant d’aquest genocidi televisat, podem fer moltes coses des de l’art. Potser no podeu anar a totes les mobilitzacions —els bolos, les gires, els estudis… ja se sap—, però podeu difondre les convocatòries, treure una bandera al vostre concert, ficar-hi un discurset, increpar… No deixar de parlar de Palestina, perquè és la causa de totes, la causa de la humanitat.”