acords i desacords

Sandra Monfort: «Esclata de nou el debat de si és feminista o no resignificar paraules»

La cantautora, guitarrista i integrant del grup Marala, Sandra Monfort, posa damunt la taula de nou el debat de reivindicar aquelles paraules que s’han utilitzat durant molt de temps com a insult masclista

| 10/06/2024 a les 11:30h

Sandra Monfort
Sandra Monfort | Juan Miguel Morales

SORRA TU, SORRA JO, SORRES TOTES

Per Sandra Monfort



El grup valencià Nebulossa va guanyar el Benidorm Fest cantant a grito pelao ‘Si salgo sola soy la zorra,/ si me divierto, la más zorra,/ si alargo y se me hace de día/ soy más zorra todavía’.


Esclata de nou el debat de si és feminista o no resignificar certes paraules que s’han utilitzat durant molt de temps com a insult masclista. Un debat que ja va treia el cap quan La Zowi o Bad Gyal, les nostres reines i icones femenines del trap, es feien dir ‘puta’ a elles mateixes i a les seues amigues mentre totes ‘perrejaven’ juntes. També Zahara amb el seu disc Puta (Sony Music, 2021) ha volgut apropiar-se d’aquest mot, i Sandra Monfort amb La mona (Hidden Track Records, 2023), la Puta d’Oros, entre moltes altres :) [Demano disculpes per citar-me a mi mateixa].

Ara, el mainstream ja ho recull. Rigoberta Bandini al Benidorm Fest 2022 va mostrar una actitud més trencadora del que havia estat tot el relat d’Eurovisió que havíem vist fins al moment. Però no podia ser tot tan lleuger. El que per a moltes és un triomf, per a altris és un escàndol. I és que el fet que una dona ‘madura’ vulga menjar-se el món i ho faça coronant-se com a una bona zorrona no ha estat ben vist per molta gent. Fins i tot algunes rametes del feminisme ho critiquen.


Però donar tot el poder de la significació d’aquesta paraula només a l’home no em sembla tampoc del tot feminista. Ni que els homes foren els amos de les paraules! Les paraules són polièdriques i tenen molts significats depenent del context.

Cada volta som més les ties que ens diguem de manera afectuosa entre nosaltres ‘puta’ o ‘guarra’ o ‘sorra’ com a forma de lloar-nos mútuament, perquè per a mi dir a la meua amiga ‘eres una zorrona’ és una manera de dir-li que està guapíssima, sexi i preciosa. I si m’ho dic a mi mateixa, és també una manera de sentir-me una tia xula i hot: la reina del mambo. I d’esta manera hem anul·lat el significat pejoratiu de la paraula d’aquells que la utilitzaven amb aquest sentit, i de sobte ja no té tant de pes perquè ens hem protegit, ens l’hem apoderat i ens l’hem abanderat.

La indústria musical, regida per les normes del capital eròtic heteropatriarcal, és molt severa, i dictamina que una dona de l’edat de Mery Bas (Nebulossa) no té potencial per a triomfar i menys per a fer-ho proclamant-se com una gran zorra. Però que haja guanyat el Benidorm Fest és l’anunci esperançador que els discursos conductuals cristians s’estan trencant, que estem evolucionant cap a uns escenaris més diversos, feministes, alegres i alliberadors, o almenys això vull pensar! Ja que paral·lelament, al mateix temps, les dretes guanyen terreny i no crec que els faja molta gràcia que ocupem espai cultural una bona colla de ‘sorres’ calentes amb ganes de menjar-nos el món i rebentar la norma. I menys, si a més cantem en valencià.

 
Arxivat a: Enderrock, acords i desacords, Carme Castells

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.