Acords i desacords

Kelly Isaiah: «La promoció i llançament de la música és un tema preocupant»

El cantant lleidatà reflexiona sobre com promocionar la música pròpia a internet

| 21/05/2024 a les 10:30h

Kelly Isaiah
Kelly Isaiah | Juan Miguel Morales

HOW TO GIVE YOURSELF A VOICE IN THE INDUSTRY

Per Kelly Isaiah


Recordeu quan signar per un segell discogràfic era un motiu seriós de celebració o motiu seriós d’angoixa? Quan signar per una discogràfica automàticament significava que ja estàveu guanyant? Aquell procés tradicional d’enviar la vostra música a les discogràfiques més grans i esperar o pregar durant dies per rebre comentaris positius? Bé, ho cregueu o no, aquella època va ser fa poques dècades.
 
En articles anteriors vaig referir-me a l’evolució de la indústria musical. Ara, dins aquests canvis, vull parlar de com promocionar la pròpia música. Us faig saber d’entrada que ni tinc el mètode correcte ni us puc assegurar un final feliç. La promoció i llançament de la música és un tema preocupant, tant per a un artista professional com per a un d’aficionat. Hi ha gent que cerca coses diferents, i no tothom busca el mateix nivell de fama. Tot i així, tothom vol ser escoltat i, per tant, pretén que la seva música sobrepassi els límits. Però això no és fàcil d’aconseguir.

Hi ha quatre elements crucials per a l’èxit d’una carrera artística, i no només relacionat amb la música: talent, treball, qualitat del producte i sort. Cadascun d’aquests elements determina els resultats d’una obra. Tres depenen d’un mateix, i l’últim és com un bitllet de loteria. Feu el que vulgueu, però sense la sort podeu estar treballant per a res. Internet és clau per forçar aquesta sort però té la doble dificultat d’arribar a persones que no coneixeu i convèncer-les de consumir el vostre art. No és una tasca fàcil, però és clau per mantenir-se en la indústria de la música. Jo, personalment, estic considerant de canalitzar la meva música a través d’aquest mètode sense l’ajuda de les discogràfiques.



He estat el cantant principal d’una banda anomenada Koers Reggae Band durant gairebé nou anys. Vam fer la nostra darrera gira l’any passat i després vaig decidir posar-hi fi. Simplement vaig sentir que era hora de fer alguna cosa diferent i necessitava pensar en mi mateix. Ara estic treballant en un nou disc i, per sort, tinc els recursos i l’experiència per fer-lo possible. Però la pregunta és: segueixo amb el mètode tradicional de publicar l’àlbum deixant-lo a mans d’un segell discogràfic, o hauria de considerar l’alternativa de confiar la meva sort a l’algoritme? Aquesta és una pregunta que ens fem amb el meu equip, i encara no ens hem decidit.

Si al final hem de passar per publicar la nostra música hem dissenyat una estratègia. El primer pas és tenir l’àlbum complet gravat almenys com a maqueta. El següent és triar quants senzills volem llançar, i després crear 90 vídeos d’uns 20 segons de durada per a cada cançó. Després només hem de confiar en el procés i esperar que cada cançó tingui la rebuda necessària. Si això passa, gravarem un videoclip per a les cançons més rellevants. Bàsicament, l’objectiu és crear una comunitat forta i activa a les xarxes socials. Si això funciona, podrem vendre entrades per a futurs concerts. Una de les raons per les quals els artistes trien aquest patró és que tenen un control total del resultat de la seva música, de la seva imatge i del missatge que volen transmetre. Això té els seus avantatges, però també hi ha molts inconvenients, i per això no és una decisió fàcil de prendre.
 
 
Especial: Opinió
Arxivat a: Enderrock, acords i desacords, opinió, Kelly Isaiah, koers

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.