acords i desacords

Ofèlia Carbonell: «Wayne Shorter va captar l’essència de la seva nit a Barcelona a partir de símbols musicals de collita pròpia»

La comunicadora musical Ofèlia Carbonell reflexiona sobre com la música pot prendre forma de postals amb exemples que van des de Maria Jaume a Rosalia o Wayne Shorter

| 26/05/2024 a les 12:00h

Ofèlia Carbonell
Ofèlia Carbonell | Juan Miguel Morales

MÚSICA I POSTALS

Per Ofèlia Carbonell



La música és, segurament, la manera més rica d’explicar-nos al món. Els ritmes que ens mouen, les harmonies i els colors, fins i tot la cadència de la llengua en què pensem, queda impregnada en la melodia. Però en l’era del jo, l’autoficció i aquest vici d’entendre-ho tot de dins cap enfora, em fascinen els artistes que trien escriure per entendre el món. Maria Jaume canta a Nostàlgia Airlines (Bankrobber, 2024) un lloc que és seu i alhora no, paisatges que fan de postal i de casa. A la seva col·laboració amb Julieta, però, juga a posar-se a l’altra banda. La cançó “Trista a Miami” explora la idea d’enyorar de molt enllà, tal com pensem que ho deu fer Dua Lipa, i parla de canvis de fus horari, aeroports i dancehalls, tot decorat amb un parell d’anglicismes que acaben de teixir la fantasia del somni americà.


Antonín Dvorák va escriure la Simfonia núm. 9 en Mi menor durant el seu primer any a Nova York. En total, el compositor txec no va viure als Estats Units més de tres anys, però la seva obra és recordada com la Simfonia del nou món encara avui. Tot i aquella curta estada, després de l’estrena de la simfonia l’any 1893 la crítica va destacar com Dvorák havia sabut copsar una essència nord-americana que ressonava profundament. Tant l’escriptura com la instrumentació dibuixen una grandiositat d’espais, aire, pes i colors que inevitablement evoquen el retrat d’un país que per a molts encara era una promesa per construir. D’altra banda, en la seva obra homenatja ritmes i melodies dels pobles originaris de l’Amèrica del Nord, així com gronxars i cadències dels espirituals negres, tot combinat amb deixos de folklore de les pròpies arrels centreeuropees.

Hi ha un altre element, a més del paisatgisme i la barreja de cultures, que acaba de fer la simfonia decididament ‘del nou món’, i és la nostàlgia. Al llarg de tota l’obra es copsa aquesta enyorança, el salt al buit fins a la promesa, acord a acord, que es fa especialment evident en el segon moviment. El famós “Largo” va ser rebut de tal manera per l’oient nord-americà que en poques dècades es va convertir en part del seu cançoner, conegut des del 1922 com a “Going Home, Going Home”. La cançó, arranjada posteriorment per un alumne d’Antonín Dvorák, va sonar a desenes de pel·lícules del Hollywood dels anys trenta i quaranta i va ser part de la construcció de l’imaginari del somni americà, d’enyorança per fer un camí que no s’acaba mai. “Going Home” també va acompanyar “The Purple Testament” (1960), el primer capítol de temàtica bèl·lica de la sèrie The Twilight Zone, publicat en plena Guerra del Vietnam. Hi ha res més nord-americà?


Gairebé un segle i mig més tard, la catalana Rosalia també explica a “G3N15” el seu pas pel somni americà amb un deix sonor –un va i ve dels acords, universos harmònics propers, el dibuix melòdic en l’estructura– que, si teniu ganes de jugar amb mi, pot recordar el “Going Home” de Dvorák. Al nostre país potser no tenim somni americà, però hem acollit grans noms de la història de la música i és curiós poder espiar algunes ‘postals’ que han enviat. Una és de Wayne Shorter, que va escriure “Plaza Real”. Retrata la plaça Reial dels turistes que omplen la sala Tarantos i no pretén en cap moment fer jazz flamenc però aconsegueix captar l’essència de la seva nit a Barcelona a partir de símbols musicals de collita pròpia. De fora cap endins, del tot al jo. O com ell mateix explicava la història l’any 2021, poc abans de morir, “una nit de Cointreau servit en tassetes”.

 
Especial: Opinió
Arxivat a: Enderrock, Ofèlia Carbonell, acords i desacords

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.