El festival Acústica ha estat, un any més, un aparador d'algunes de les propostes més celebrades -per la crítica i l'opinió popular- del panorama català d'enguany, amb una trentena d'artistes d'estils i públics variats, des dels veterans Els Amics de les Arts i Guillem Gisbert, als emergents Vittara i Eloi Duran, i de La Ludwig Band a Ginestà, Maria Hein i Maria Jaume, passant, és clar, per Julieta, Figa Flawas, Mushka i The Tyets. Ahir actuaven els dos darrers, tancant l'escenari principal en la darrera jornada del festival. Unes hores abans, al vespre començaven els primers concerts, amb Ambauka a La Rambla, Aitor Plazuelo a la plaça de la Palmera i Vittara a plaça Catalunya.

Amb la caiguda del sol, la plaça de la Palmera va començar a omplir-se a l'espera de l'inici del concert de la cantant de Lloret de Vistalegre Maria Jaume. La mallorquina, acompanyada pel seu quartet de confiança, hi va presentar el seu darrer disc, Nostàlgia airlines (Bankrobber, 2024), que representa un interessant viratge estilístic cap al pop electrònic i amb una temàtica crítica amb el turisme que envaeix les Illes Balears. En el setlist, la cantant va voler combinar les cançons més noves amb algunes de les més celebrades de discos anteriors, per acontentar als fans més fidels, entre les quals no van faltar “Autonomia per principiants”, “Lo que romp es coret” o “Procés natural”.
 

Amb el repàs -íntegre- del nou àlbum, Maria Jaume va demostrar com és de solvent el nou estil que ha adoptat, amb què flirteja amb el pop mainstream sense abandonar la pròpia essència, i amb què abandona l'actitud més estàtica que havia d'adoptar quan estava lligada a la guitarra, per passejar-se i ballar per l'escenari, buscant i trobant el punt just entre el moviment i la importància de la veu. Va arrencar ben amunt ja amb temes com “Xin Xin i Bye Bye” i “Super mala pinta”, va interpretar també “Cala rajada 1964” o la victorejada “Hoteles, sol y playa” amb Pau Debon (Antònia Font) sonant de fons. Per al final, va guardar els grans hits del disc per acabar el directe de la manera més enèrgica i festiva: “Pura geografia”, “Trista a Miami”, “Res és per sempre” i, finalment, “Mala via”.
 

Tot just acabat el concert de la mallorquina, a pocs metres, Guillem Gisbert i companyia feien sonar els primers acords de Balla la masurca! (Ceràmiques Guzmán, 2023), el disc de debut en solitari del cantant de Manel. Van presentar-lo interpretant, en format quartet amb i amb l'habitual cub lumínic de fons, cançons com els senzills “Les dues torres”, i “Waltzing Matilda”, així com “Empatia total”, “Hauries hagut de venir”, “Cantiga de Montse” i, és clar, aquella que dona nom al disc: “Balla la masurca”. Paral·lelament, a la plaça Palmera la banda santandreuenca Ginestà es plantava a l'escenari per repassar el nou disc, Vida meva (Halley Records, 2024) amb temes com “La meva sort” o les costumistes “Raspall de dents” o “Un piset amb tu”, passant també per hits anteriors, com la celebradíssima “Estimar-te com la terra”, moment en què, a més, la cantant Júlia Serrasolsas va aprofitar per llençar un crit a favor del poble palestí.
 

A partir de les 23h, la Rambla de Figueres va començar a omplir-se de gom a gom, fins a desbordar ràpidament, per poder-hi veure, un any més, Mushka i The Tyets. La maresmenca s'estrenava en el gran escenari: l'any passat, tocava en el més petit del festival, i enguany, es presentava en el principal. El repte el va superar amb escreix, i malgrat ser un projecte novell i una artista especialment jove, va saber emplenar sense problemes l'escenari. La petita de les Farelo -acompanyada com sempre de la seva germana Greta-, va oferir un directe que no va decaure en cap moment, amb un control de les dinàmiques i les energies de la setlist meritori, sabent perfectament quan mostrar la seva part 'sexy' i quan la seva part 'sensible', aquelles dues cares que explora en el primer disc llarg, Sexysensible (Dale Play, 2024).
 

Va arrencar ja amb temes tan celebradíssims com “Habibi”, les antigues “Barras warras” i “El mambo” -amb l'habitual broma al principi de la cançó de “tete omple'm la copa”, mentre Greta li omplia el got de rom-, o, ja del nou disc, “Turra malvada”. Va abandonar-se al seu costat sensible amb “Los 15 (Pq stas triste)”, per tornar-lo a deixar a un costat ràpidament per anar a buscar les dues col·laboracions amb Julieta, la més recent, “Vaya liada” i la primera “No m'estima +”. Sense treva, va anar lligant-les amb “Xarnega” o “Sexesexy”, l'èxit amb la seva germana gran Bad Gyal. En un format més acústic va interpretar “Entre el fum”, abans de tornar a desfermar la festa, que el públic figuerenc acollia de bon grat, amb “Tas loko”, “Loewe” o “Rifle talibán” (de Guxo, amb Cruz Cafuné i Rojuu). Per al final, traca de hits, amb “Sembla mentida”, “Diabla” i, és clar, “El tonteo”, amb l'esperada aparició de The Tyets. Va acomiadar-se amb la cançó que confessa com a la seva preferida de l'àlbum, “El disfraz”, i “Señal de respeto”, amb la seva germana Greta. En definitiva, un concert ple d'energia i festivitat, amb què Mushka va demostrar la seva ràpida evolució i creixement artístics, una bona presència a l'escenari i una gran connexió amb el públic i l'equip instrumental i les ballarines que l'acompanyen i, on a més, va poder mostrar també el seu costat més sensible.

El tancament de l'escenari de La Rambla, en aquesta darrera nit de l'Acústica, el feia però el duet maresmenc més celebrat, The Tyets. El duo, acompanyat d'una banda d'alçada, no es va estar de res, i va demostrar el rodatge de les desenes de concerts que duen a l'esquena presentant Èpic solete (Luup, 2023) amb un xou ben pensat per mantenir el ritme en tot moment i donar-li al públic tot allò que vol i espera.
 

Van començar combinant temes recents amb hits històrics, com “La platja” amb “Menorca”, la seva cançó de l'estiu “Que vinguis” o “Grup de pop”, tot plegat ja situant l'energia del concert ben amunt, i amb la promesa de no fer-la caure. Com un episodi de Lost, van seguir amb flashbacks constants, anant d'“Èpic solete” a “La dels Manolos”, i de “Tornem a casa” -amb una coreografia amb tota la banda- a“Estaré millor demà”, “Hamaking”, “Txarango al Canet Rock” o “RRHH (Tinc una casa)”. Abans de la traca final, van anunciar un nou disc per a l'abril del 2025, i un nou senzill amb Chiara per a divendres vinent. Tot seguit, van enfilar “De l'1 al què”, “Se queda” i “Amics, tiets i coneguts”. Després, un moment protagonista per a cadascun dels dos cantants; primer Xavier Coca 'Jotes' amb “Desembre” i, després, Oriol de Ramon amb la tendríssima “Olívia”. Es van acomiadar amb “Bailoteo”, un dels senzills del darrer disc, abans que el públic els fes sortir de nou per oferir el necessari final amb el tema que més fama els ha donat, “Coti x coti”.

D'aquesta manera, l'Acústica va tancar l'edició d'enguany demostrant, amb un bon i variat ventall de propostes -de les més intimistes a les més rockeres o a les més festives-, la bona salut del pop català i el seguiment popular que té, així com la capacitat del festival de ser-ne l'aparador.