Entrevistes

Love of Lesbian: «El concepte de l’amistat ens va bé per reclutar molta gent, tot un exèrcit»

Conversem amb el cantant Santi Balmes sobre el desè disc del quartet barceloní, 'Ejército de salvación'

| 11/10/2024 a les 12:00h

Love of Lesbian
Love of Lesbian | Arxiu Warner Music
El grup barceloní presenta Ejército de salvación (Warner Music, 2024), un desè àlbum on es respiren sensacions de vulnerabilitat emocional i que alhora fa una oberta exaltació de l’amistat i de l’amor. Cinc veus convidades, Eva Amaral, Rigoberta Bandini, Zahara, Leiva i Jorge Drexler, acompanyen una obra amb què Love of Lesbian llança un missatge de fi de cicle. En parlem amb el cantant Santi Balmes.



Love of Lesbian demana la intervenció de l’Exèrcit de Salvació. Aquest disc és un refugi emocional?
La cançó “Ejército de salvación” és una història d’amor, però a la resta del disc hi ha molt present el tema de l’amistat. És un treball dedicat a la penya que ens envolta, i també a la banda. Les cançons d’amor romàntic cada vegada les vaig dosificant més, perquè a mesura que em faig gran em resulta més demagògic parlar d’un cert tipus de passió.

Creus que sobreactues quan fas cançons d’amor?
Correcte. En canvi, l’amistat és un tema que encara tinc pendent d’explotar líricament, i les cançons “La hermandad” o “¿Qué vas a saber?” van per aquí. A més, el concepte de l’amistat m’ha anat bé per fer un disc amb col·laboradors i reclutar molta gent, tot un exèrcit.


“La hermandad” té un punt de monument emocional a l’estil d’Arcade Fire, o fins i tot és una mica springsteenià.
De fet, abans que tingués lletra, en alguna maqueta la cançó es deia “Arcade”! Està dedicada a la nostra banda, als amics i la gent que fa molts anys que treballa amb Love of Lesbian. En una altra maqueta el títol era “Placer culpable”, perquè em va sortir d’una tirada i sempre desconfio quan una cançó m’ha costat poc de fer. Encara em costa acceptar que un tema que he fet en dos minuts pugui passar per davant d’un altre que fa cinc anys que estic treballant.

En aquest tema cantes: ‘Como nunca estuvimos de moda /de moda nunca podremos pasar’. Segur que mai vau estar de moda?
Cert, aquí menteixo, perquè amb 1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna) (Music Bus / Warner, 2009) durant sis mesos vam ser el grup de moda. Va ser una època bestial, però tot va anar tan ràpid que en poc temps vam passar a ser diana de haters, com ara els passa a Arde Bogotá o Viva Suecia.


I en el retorn d’Oasis, amb aquesta barreja d’adoració i odi...
Hi ha comportaments absurds, gent que no sap dir més d’un títol de cançó d’Oasis i que s’ha deixat portar per la febre d’Instagram i està boja buscant entrades. Persones que cauen en la histèria col·lectiva i senten que han de ser als seus concerts.
 

LA REVOLUCIÓ DEL 2025

“El día que Starman huyó” parla de David Bowie i cantes: ‘Nunca salí del siglo XX’. Et sents un home del segle XX?
 Sí. Fa poc em parlaven d’un taller de producció musical on els alumnes, al final, demanaven: “Tot això està molt bé, però com es fa per petar-ho?”. No vull criticar una generació sencera, seria injust, però ara hi ha una obsessió per la immediatesa i els resultats. I amb la IA, el que vingui serà més exagerat. Tot passarà per l’esforç mínim i no sé on anirà a parar l’energia del creador. Sembla que el 2025 i 2026 hi haurà un canvi de paradigma que ens doblegarà la ment definitivament. Una revolució en la qual tots els llocs de feina, tots, perillen.

El que dius és una sensació de crisi respecte a la realitat, i lliga amb el fons de l’àlbum. A l’obertura, “Canción de emergencias”, dius ‘Si estás tocado y hundido, y el agua te invade...’
Sempre estic vorejant el fantasma de la depressió, que sento molt a prop. He après a conviure-hi des de fa molt de temps, i la música em serveix per equilibrar-me o potser és un manicomi on tanco tots els meus xalats i d’allà no surten. Per mi la música és sanadora, però no s’ha de fer gaire cas de tot el que canto, perquè encapsulo fragments molt petits del meu dia a dia en una cançó, i la gent pot pensar que sempre soc així. En una lletra puc immortalitzar una història que potser em va entristir durant només dos minuts. Com al tema “Tesis”, que diu ‘Y si me da por caer, me la suda vivir...’ i ja m’han advertit a veure si encara causaré algun suïcidi...


No havíeu gravat mai un àlbum amb tants duets: Eva Amaral, Rigoberta Bandini, Zahara, Leiva i Jorge Drexler. Aquest últim, a “Herida”, és qui feu cantar més apartat del seu cànon.
Les col·laboracions són més pròpies de la música urbana o del jazz que del pop, però són interessants perquè obren la ment. En el cas d’“Herida”, tenia una lletra tanguera amb un joc d’acords proper a una copla i una tornada més Midlake, i vaig pensar en Drexler. Li vam enviar el tema i ens va dir: “Gràcies, loco, sempre em criden per fer coses lànguides, estic fart de fer bossa nova”.


A “Contradicción” hi ha una referència a la Rambla de Barcelona i al turisme de masses. Però tots som turistes, oi?
És clar, critico una cosa de la qual formem part. La contradicció és molt artística. Algú em parlava de Pablo Neruda, que va tenir una filla amb hidrocefàlia i que la va deixar abandonada. Al final, potser aquestes parts fosques de cadascú fan que, per compensació, intentem buscar la bellesa que no trobem en els nostres actes.

Creus que males persones poden fer obres sublims?
Sí, o potser són bones persones que han fet coses dolentes o perverses. Quin acte de la vida et defineix? Jorge Luis Borges va donar suport a la dictadura argentina; ens l’hauríem de carregar o seria molt injust? Ha tornat el linxament públic de l’edat mitjana. En el cas de la francesa Gisèle Pelicot, a qui van violar els amics del seu marit, vaig penjar una foto seva i la frase ‘La vergonya ha de canviar de bàndol’, i em van escriure reclamant que publiqués la foto dels acusats, però en aquell moment encara no havien fet la declaració de culpabilitat.

El nou disc tanca un cicle de tres àlbums amb Warner. Indica alguna cosa més enllà de la fi d’un contracte?
La darrera cançó del disc, “Ya sale el sol”, té a veure amb l’acceptació d’un final. És un tema inspirat en The Last Shadow Puppets i Nick Cave. El vampir obre les portes de casa, entra la llum i està content del que ha viscut. Acabem contracte i hi ha una sensació de final d’una manera d’entendre la banda i el paradigma del negoci. Veurem què passa, potser continuem amb Warner, no hi ha res decidit, però sí que hi ha l’efecte de la llibertat. És un moment per pensar què fem amb la nostra carrera i el nostre art tenint en compte l’edat que tenim i que potser ens ve de gust fer altres coses.


Un grup pot acabar sent un simple mitjà de vida confortable. Vosaltres sou amics de fa molts anys.
Hi ha una gran amistat entre nosaltres, sabem quan hem de callar i no llançar benzina al foc, o veiem si l’altre està cansat o ha discutit amb la dona. La convivència a la banda és molt fàcil. Crec que més endavant Juli Saldarriaga traurà alguna cosa en solitari, i jo també. Fer coses més petites serà saludable. La pressió al grup és molt forta. He donat els millors anys de la meva vida a Love of Lesbian, i tots sabem que en algun moment hauré d’anar de festa, com les parelles on l’home sap que ella ha de quedar per sopar amb les amigues.

Ara per ara teniu una nova gira al davant. Després d’haver fet concerts en formats molt diversos a Barcelona, on i quan hi presentareu el nou disc?
De cara a Nadal començarem a anunciar dates de la gira, però encara tenim un debat intern sobre què farem a Barcelona. No ho tenim clar i és un dilema acollonant. Hi ha un moment en què perdem la perspectiva i pensem si la gent estarà cansada de nosaltres. Tenim la percepció que el públic ja ens ha vist molt, i això influeix a l’hora de decidir si tocarem en una sala o una altra. Jo, la veritat, gaudiria fent quinze dies al Teatre Victoria o la sala Apolo, abans que fer un Palau Sant Jordi. Sent casa nostra, la decisió és la més arriscada. Digue’m, tu creus que hauríem de fer un Palau Sant Jordi?
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, love of lesbian, entrevistes, santi balmes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.