Avui es posa a la venda Potes enlaire! (U98 Music), el nou disc d’El Pot Petit. La formació de Girona és un dels grups referencials a l’hora de parlar de la música per al públic familiar. Amb quinze anys de trajectòria segueixen fent cançons que connecten amb el seu públic, el fan pensar i, sobretot, l’entretenen i fan que s’ho passi bé. Parlem amb Helena Bagué, la Jana d’El Pot Petit, sobre el nou disc i sobre els reptes de cantar per als infants.



El públic dels grups 'per a adults' va creixent al mateix ritme que la banda. En canvi, el vostre públic sempre té la mateixa edat. És complicat, gestionar-ho?
Sí que ho és, perquè nosaltres, com a artistes, ens fem grans i evolucionem. En canvi, els nostres discos van dirigits sempre a les mateixes edats. Hi ha una evolució musical molt clara i crec que aquest nou disc n’és un exemple claríssim. Musicalment, a nosaltres, ara ens interessen coses diferents que les que ens motivaven quan vam començar fa 15 anys, i tenim la necessitat de fer cançons una mica diferents per al nostre públic. Això fa certa por. Agradaran aquestes cançons? Potser són per un target una mica més gran, però tenim la sort també de tenir molts petits al voltant nostre, que ens ajuden a saber què funciona i què no abans de treure el disc. I la veritat és que estem sorpresos perquè hem fet unes cançons amb un contingut i una música una mica més complexa i comprovem que la música, si està ben feta, no té edat i arriba a tots els públics.

Vosaltres us caracteritzeu per buscar nous camins. Com que el públic va canviant, seria molt fàcil repetir eternament les mateixes cançons.
Per a nosaltres, fer sempre el mateix, seria avorrit, perquè ens agrada evolucionar i tenir nous reptes. Sí que sabem que hi ha certes cançons que no podem deixar de tocar, però igualment sempre les fem diferents. No volem tocar per inèrcia i sempre intentem que el que fem sigui ric i interessant per a nosaltres, com a intèrprets i com a artistes.

Parlem una mica de 'Potes enlaire!'.
El disc té 12 cançons, quatre de les quals ja van sortir el 2022. La veritat és que llavors ja volíem fer un disc sencer, però no hi vam arribar. Vam preferir prendre’ns el temps que ens calgués, i només vam presentar les quatre cançons que teníem ben acabades. Els grups de música familiar no tenim la mateixa dinàmica que la resta de bandes, de fer una gira de dos anys, parar durant tot un any per fer un disc, i tornar a arrencar. Per la situació de la música familiar, nosaltres hem de fer concerts sempre i és molt difícil poder parar. Per això ens ho vam prendre amb calma, i vam esperar que arribés el moment, que ha sigut ara. És un disc que ens agrada molt. Penso que és molt guai que com a artistes estiguem convençuts del que fem. Són cançons que segueixen amb la línia d’El Pot Petit, però hi ha nous personatges, perquè sabem que al nostres seguidors els agrada molt descobrir nous personatges. Jo m’estic escoltant el disc aquests dies, i cada cançó és molt diferent! El disc es diu Potes enlaire! perquè hi tornen a sortir molts animals. I com que als nostres concerts sempre fem que el públic aixequi les mans…


Fa pocs dies vaig sentir unes famílies que lamentaven la manca de propostes per a nens de 8 o 9 anys, perquè tot està adreçat a més menuts.
Justament en el nostre disc nou hi ha una cançó que parla sobre això. Hi ha una cançó que diu “Vull fer l’elefant”, que reivindica una miqueta el no tenir pressa per créixer. Sembla que quan arriben a una certa edat, és com si els diguessin 'ja ets gran, no has d’escoltar els grups de petits i has de fer coses de grans'. A mi, que els nostres seguidors vagin a veure un concert de The Tyets o de La Ludwig Band, m’encanta, però que també vinguin a veure’ns a nosaltres, a l’Eriçó Punxegut, els Xiula, a Reggae per Xics… M’agradaria que s’anessin esborrant les etiquetes. Sí que les nostres lletres estan pensades per al públic infantil, però estic segura que la nostra música pot agradar a qualsevol edat.

Això contrasta amb un altre fet que explica Dani Miquel. Diu que a partir de certa edat ja no van als seus concerts, però que, en canvi, després, quan tenen 18 o 19 anys, l’abracen quan se’l troben i li diuen que ha estat molt important a les seves vides.
A nosaltres també ens passen coses similars. Això vol dir que ens hem fet grans i que ja portem molts anys. A l’última edició de l’Acústica, se’m van acostar diferents adolescents que es volien fer fotos amb mi. Era el dia que tocaven The Tyets. Em deien ‘ets la Jana d’El Pot Petit! A nosaltres ens encantaven les vostres cançons!’. I penses que alguna cosa deus haver fet bé perquè tenen tan bon record de la nostra música que quan ja són adolescents i estan per a altres coses, encara els fa il·lusió tenir una foto amb mi.