Amb la idea de crear el seu propi projecte musical, els dos amics i productors Bernat Mola i Gerard Gamundi van publicar el 2021 el primer senzill "La mudança". Tot i que inicialment volien combinar els temes propis amb produccions per a altres artistes, Balma s'ha acabat establint com un projecte propi de música electrònica. Ara, el duet presenta el disc debut Soft bakala (autoeditat, 2024), una reinterpretació de la música màquina de la Ruta del Bakalao. En parlem amb Gerard Gamundi. 



Com neix Balma?
Balma som en Bernat i en Gerard, dos amics des de fa molt temps. Ens vam conèixer pels volts del 2011 a unes colònies de música, i des d’aleshores, hem tingut una relació pròxima gràcies a la música. Vam començar a compondre i produir junts, hem compartit diferents projectes musicals. El 2021 vam decidir publicar temes junts com a duet. Però la idea de Balma no va aparèixer fins un any més tard amb la sortida de “X083”. 

Com passeu d’anar fent senzills a publicar el vostre primer disc, ‘Soft Bakala’?
Al principi anàvem publicant senzills perquè teníem ganes de fer música junts i volíem explorar més sobre escriure en català i produir música electrònica. Entre finals de l’any passat i principis d’aquest vam començar a plantejar professionalitzar el projecte i a partir d’aquí, vam valorar la idea de fer un llarga durada de ‘bakala’ en català a partir de les maquetes que teníem.

Feu homenatge a la música “bakala”, però no és una cosa que us toqués de prop per edat. Com us arriba?
En la nostra música hi ha referències a la música de la Ruta del Bakalao, sobretot estètiques i gràfiques. Ens agrada molt la música màquina, tot i que no vam viure directament aquest moviment. Però això no vol dir que en representi tot el que caracteritza a aquest gènere musical i a la Ruta del Bakalao com a fenomen musical.

Per això dieu que feu un ‘Soft bakala’, una música electrònica més suau?
Hem volgut posar el concepte de ‘soft’ (suau, lleuger), perquè realment nosaltres també tenim influències d’una música electrònica més calmada, que era el que escoltàvem d’adolescents amb l’mp3. Hem volgut reinterpretar la música màquina de la Ruta i fer-la més 'soft' barrejant-la amb altres estils, però sense deixar de banda aquesta idea de moviment contracultural que tenia inherent.


En el disc trobem “Oleguer”, un tema que dediqueu al futbolista Oleguer Presas. Per què ell precisament?
És la cançó més antiga del disc. La teníem feta des de molt abans de tenir la idea de fer l'àlbum, i l’hem inclòs com un símbol antic. En el seu moment, volíem reivindicar la figura del futbolista poc convencional, una figura que no vol ser una estrella ni té un ego molt gran. Oleguer Presas va jugar al primer nivell i va ser un dels titulars en la final de la Champions del Barça de 2006, i malgrat això, era una persona molt de carrer, amb una faceta i un compromís social molt important. Sempre hem vist cançons dedicades a estrelles del futbol, però mai a algú com ell.

En el disc col·laboreu amb Ouineta a “AI”, un tema en què ella es posa a la pell de la intel·ligència artificial. Com se us acudeix fer aquesta conversa en to de broma entre una màquina i un usuari?
Va ser un procés creatiu llarg. Primer vam fer la base, i quan la vam tenir ens va recordar als sons i els sorolls que trobem en diferents elements de la informàtica, l’electrònica o a internet. Vam triar aquest concepte perquè ens feia gràcia i no volíem fer la típica cançó d’amor. Llavors vam plantejar la lletra des de la necessitat que tenim els humans que la intel·ligència artificial ens faci les coses, però donant-li un to irònic. Pel que fa a Ouineta, nosaltres la coneixíem per diferents projectes que ha anat traient, i ens encaixava molt la seva veu i el seu personatge en aquest tema. Vam connectar molt ràpid amb ella.


El beat de “5AM” representa totalment aquesta música que s’escolta en una rave a les 5 de la matinada. És important que la música també transmeti allò de què parla la lletra? 
En la música electrònica la base és el més important, i aquest tema —que és el més llarg del disc—, juga amb molts sons que van entrant i sortint. És molt més progressiva. No hi ha gaire lletra al tema, i volíem crear com aquest mantra sonor, com el que hi podria sonar en un club o en una rave a les 5 del matí. Un tema en què la lletra no és rellevant i la base et posa en una espècie de trànsit musical.

Amb Ven’nus heu fet dos dels temes del disc, “1a nit d’estiu” i “Prou que m’agrada”, però també heu col·laborat en un dels temes del seu darrer disc. Com comenceu a treballar junts?
Ens vam conèixer a l’Heliogàbal fa un temps, quan ella estava preparant Post-mullet. Ens va proposar de produir una de les cançons del seu disc, “Si tu m’has seguit”, i nosaltres li vam dir de participar a “Prou que m’agrada”, una cançó que teníem clar que volíem que fos una col·laboració, sobretot en aquest segon vers on entra ella. L’amistat va continuar prosperant, i aquest estiu, quan estàvem produint “1a nit d'estiu”, vam trobar que al tema li faltaven unes veus com de barrufet. Quan va sortir la cançó com a senzill, no vam posar-la com a ‘featuring’ (col·laboració) perquè justament ella també treia música nova, però un cop va sortir el disc la vam incloure com a artista.


En el disc trobem cançons que van des dels 2 minuts com “AI”, fins als gairebé 5 minuts com a “5AM”. Com es varia tant entre els temes? 
Nosaltres ens movem entre les estructures de música electrònica i les estructures pop. Però al final, no ens plantegem molt el que fem ni quan dura, sinó que fem la cançó i si veiem que queda llarga, doncs queda llarga. No és un problema. Hi ha temes que queden més curts i que pensem que poden funcionar millor amb un públic més general, però no amb tots passa. Si retalléssim els temes més llargs, el so no tindria espai per a poder fer totes les transicions que necessita. Potser aquests temes no arribaran a tanta gent i es quedaran en els nínxols de la música electrònica, però com que a nosaltres dos ens agrada, ho deixem així.

A la portada del disc apareix un gat, igual que en altres dels vostres senzills, i també l’heu inclòs com un miol al tema “Quan estàs aquí (miau)”. Per què un gat? 
Va sortir quan vam fer les primeres samarretes de Balma. Després, aquest animal s’ha anat colant a diversos llocs, tant a la portada del disc com utilitzant un sàmpler d’un miol, o fent la sessió de fotos promocional amb aquest animal. A més a més, també ens encaixava el gat en el concepte de Soft bakala. Per una banda, és un animal molt tendre, internet està ple de vídeos de gats sent adorables, però també són molt nocturns i esquerps, i si t’apropes massa et poden acabar esgarrapant. Com a curiositat, tant en Bernat com jo som al·lèrgics als gats, i ens feia gràcia aquesta idea de no poder apropar-nos massa a ells perquè acabaríem malament, tal com passava amb les festes de la ruta. De fet, per a poder fer la sessió de fotos ens vam haver de prendre antihistamínics.


Us encarregueu de la creació, gravació i producció dels temes, i també poseu la veu. Us considereu més cantants o productors?
Som productors que tenim el nostre projecte i ens atrevim a cantar, a compondre. Ens encanta tenir Balma perquè és una manera d'expressar-nos a través de lletres, d'històries i de conceptes. Però també ens agrada molt la faceta de productors perquè ens permet entrar en els mons d'altres artistes. Ens agrada molt acompanyar l'artista i no tenir sempre la pressió també d'haver-hi de posar la cara. Però no sabria dir quina de les dues ens agrada més. Balma és un projecte que ens fa molta il·lusió, que hi volem donar molta canya, posar-hi moltes hores i dedicar moltes energies perquè funcioni. I de moment és totalment compatible amb ser productors.

Ara que heu publicat el disc, teniu ja hora i lloc on poder escoltar-lo en directe?
El 14 de desembre presentem el disc a la Sala Laut de Barcelona. Portarem un directe nou amb les cançons del disc i amb sorpreses que no avançarem abans d’hora. Després d'aquest concert ens posarem a girar el disc. Tenim moltes ganes de poder ensenyar-lo en directe.