El músic d'origen senegalès Momi Maiga ha publicat recentment el seu segon treball, Kairo (Segell Microscopi, 2024); un disc que ha coproduït amb la Fira Mediterrània de Manresa, el Grec de Barcelona, el FIMPT, l'(a)phònica de Banyoles i El Canal - Centre d’Arts Escèniques. La gira de presentació va recaure el passat divendres 8 de novembre a l'Auditori de Girona, una molt bona entrada per veure el músic, que des del 2018 resideix a Salt.
 
Per al concert gironí, Maiga es va presentar amb l'alineació de les grans cites: Aleix Tobias (bateria i percussió), Carlos Montfort (violí) i Marçal Ayats (violoncel); un trio que abraçava la kora i les puntuals intervencions de Maiga amb la veu. Només començar les primeres cançons, l'espectador ja evidencia que la proposta del senegalès juga a una altra lliga. La seva música flirteja tant amb les músiques d'arrel mediterrània com amb el jazz, i de vegades fins i tot amb el flamenc. Hi ha virtuosisme, ritmes trencats, i alhora reivindicació social en cançons com "Ocean", dedicada a tots aquells "que perden la vida al mar buscant una vida millor", o a l'antibel·licista "Kele" (Guerra).
 
És magnífic veure el domini i control que Maiga exerceix sobre l'instrument. Les vint-i-dues cordes de la seva kora sonen suaus i arpegiades, i quan vol es manifesten percussives i punxants. Una exuberància que el públic va premiar aplaudint dempeus al final del concert, i ballant i cantant a "Nelson Mandela".
 
Va ser gràcies a l'acompanyament d'Aleix Tobias que Maiga va enregistrar el seu debut discogràfic Nio (Segell Microscopi, 2022) i, des d'aleshores, el seu creixement com a músic ha estat indiscutible. La proposta de Momi Maiga és una de les aportacions més interessants de la fusió africana-mediterrània dels darrers temps; i encara li queda molt camp per córrer. No perdeu l'ocasió d'escoltar-lo.