Fa anys que Ismael Inarejos es va establir a Anglaterra. No va ser només un canvi profund a la seva vida sinó que també va influenciar definitivament la seva obra. Va abandonar l’anglès, va començar a compondre i cantar en català i es va fer anomenar Ismael Clark. L’aventura ja ha passat per quatre discos i aquest 2024 ha servit per presentar Va a missa i dorm al pit (autoeditat), el cinquè disc. Un àlbum amb deu cançons, totes amb lletra pròpia tret de “Mireu-me bé; soc l’altre”, on musica un poema de Miquel Martí i Pol.



Un nou disc en català, gravat també des d'Anglaterra. Com es fa, això?
Sempre ho faig igual. Gravo les veus en un estudi de Portsmouth, al sud d'Anglaterra, i li envio al Roger Gascon, que és qui m'ha produït tots els discos, i té un estudi a Santa Perpètua de Mogoda. Li envio les cançons amb guitarra acústica i veu, i ell ho instrumenta i ho arrangem entre tots dos.

Et crea algun conflicte escriure en català, ara que la teva vida és completament en anglès?
No, més aviat al contrari. Com dius, aquí tot és en anglès. Començant per les meves filles, amb qui les passo canutes perquè em parlin en català. Aquí no hi tinc gaire gent amb qui poder parlar en català, i fer cançons és una manera de conversar amb mi mateix en català.

Les ensenyes als teus veïns?
Faig molt pocs concerts aquí. Normalment, en faig un a Portsmouth per presentar cada disc que trec, i un a Sant Boi, que és d’on jo soc. Aquest darrer disc, de moment ja l’he presentat al teatre Cal Ninyo de Sant Boi i aviat el presentarem aquí.


I com els reben a Anglaterra?
No tinc gaire públic, aquí, i quan faig el concert, venen els grups d'amics. El que sí que tinc són bastants mecenes anglesos. Els discos els faig sempre amb micromecenatge via Verkami i sí que hi ha un grupet de gent, no diré molta, que s’escolta els discos. Em diuen que no entenen el que canto, però que la música els arriba. Penso que això està molt bé que t'ho diguin, tot i que estic molta estona pensant què vull dir i com ho vull dir, i ells s’ho perden. Per mi les paraules són importants, i per això em vaig passar al català. Tot i així, m'agrada que em diguin que, més enllà de la lletra, la cançó i la manera d’interpretar-la també els arriba, perquè al final el que vull és emocionar.

Parlem de les lletres de les cançons. Aquest disc no té un leitmotiv general com sí que el tenia l'últim, per exemple
Exacte, a Va a missa i dorm al pit cada cançó és un món. Les cançons responen a un moment en concret i algunes ara les faria diferent perquè les circumstàncies han canviat. Com he dit abans, són converses amb mi mateix: de vegades són palles mentals i, de vegades, tenen una mica més de sentit. Acostumo a fer-les a partir d’un vers que per mi tingui molt contingut emocional. Al final sempre m'acabo repetint i parlo de les mateixes coses, però intento donar-li cada vegada una llum diferent.

Musicalment, segueixes una línia bastant continuista sense influenciar-te per les modes predominants.
Per mi no tindria cap sentit fer res que respongui a una moda o al que s'escolta ara. No em ve de gust. Com que no tinc ni discogràfica ni ningú que em marqui cap línia i m’autoedito, faig el que em dona la gana.