Ara fa exactament tres anys, Ginestà actuava a l'Apolo per a presentar el tercer disc Suposo que l'amor és això (Kasba Music, 2022), i vaig sortir d'aquell concert amb la sensació que el duet santandreuenc havia sabut trobar el seu estil: una combinació entre la seva lírica tendra i sensible amb una sonoritat pop de vocació mainstream, però amb identitat pròpia. Ahir, en el concert de presentació del seu darrer EP, Només viure (Halley Records, 2025), en vaig sortir amb la impressió que es va constatar la consolidació d'una manera de fer cançons, que ha calat completament en un públic entregat i que va obligar al festival organitzador, el GuitarBCN, a penjar el cartell de sold out dos mesos abans del concert.

En l'entrevista a Enderrock sobre aquest últim treball, Pau Serrasolsas explicava que era el primer cop que feien un disc amb perspectiva i en què no només parlaven d'allò que els acabava de passar. I d'alguna manera, el concert d'ahir també va desprendre aquesta sensació gràcies a un ampli repàs dels dos discos mencionats anteriorment i de Vida meva (Halley Records, 2024). Un còctel variat de melodies i lletres que van endinsar-se en fases vitals molt diferents: des de l'enamorament més tendre d'algunes de les cançons de Suposo que l'amor és això, fins al desamor d'alguns talls de Vida meva, passant per la incertesa bonica de la vida que aborda Només viure.
 
Precisament, un petit fragment del tema homònim de l'últim EP i "Tot el que ens queda" van ser els encarregats d'obrir un concert enèrgic i que de bon inici va deixar clar que el públic s'havia fet completament seves les quatre noves cançons de Només viure. Un fet que evidencia que aquest nou treball no és un apartat de bonus tracks de Vida meva, sinó un disc amb identitat pròpia. El concert va continuar amb "Em bategues", la corejada "Un piset amb tu" i "Ulls d'avellana" —amb un nou arranjament que s'apropava a la sonoritat de les balades de rock—, fins que va arribar el que fins no fa tant era el moment àlgid dels concerts dels germans Pau i Júlia Serrasolsas: "L'Eva i la Jana". Una demostració que el cançoner del grup no oblida el seu passat, però tampoc vol quedar-s'hi ancorat.
 
En el tema central també hi va haver espai per a recordar un parell de concerts del segon disc homònim (Kasba Music, 2019), com la coneguda "Estimar-te com la terra" —amb un arranjament renovat marcat per un major protagonisme de la bateria de Xicu— o "Kilòmetre 3". Ambdues van deixar pas a la primera col·laboració de la nit: la de Triquell a "Sota els focus", que va estar succeïda per dos temes més del disc Vida meva com "Espai de veritat" i l'electrònica "La meva sort" —probablement el tema més celebrat de tota la nit—.

La nit va abaixar revolucions amb una secció que va concentrar les balades del grup. Un exercici de risc, ja que pot fer decaure en excés el ritme del concert, però del qual Ginestà en va sortir victoriós i va saber captivar el públic. Primer va sonar la metafòrica "Ara és estiu cada desembre",  i va seguir amb "L'últim ball" i dues dedicatòries fetes cançó: "Mama", amb la inestimable col·laboració de la seva germana Maio, i "Júlia", el tema que Pau li va dedicar a la seva germana.
 
La darrera balada també va ser una altra dedicatòria, "Deixar-se anar la mà", que en la seva versió d'estudi comptava amb la veu de l'actriu, cantant i exparella de Pau, Laia Manzanares (Grupis). Tot i que no va poder reeditar la col·laboració perquè es trobava a Madrid per motius laborals, el públic es va fer seva les parts de Manzanares i va deixar un dels moments més emotius de tota la nit. Finalment, el concert va culminar amb "Els ocells", "Les mosques" i dues cançons esperades com "De tot el món" i, de nou, "Només viure".

Ginestà va demostrar ahir a l'Apolo que la vida és seva amb un directe molt ben pensat i executat que va permetre a tot el públic gaudir i entendre del seu recorregut artístic i vital. Des d'aquell so primerenc més amarat a la cançó d'autor fins al so pop cultivat darrerament, passant per les diferents fases vitals que els han marcat durant tots aquests anys. Un concert que celebra la vida i que, a més, els permet valorar-la amb una perspectiva immillorable.