El cantautor terrassenc Roger Torné és una de les noves veus emergents de la cançó d'autor en català. Després que el 2020 comencés a publicar les primeres cançons, el músic ha aconseguit el primer premi en diversos certàmens, com el Concurs de Música de Badalona —amb la millor actuació en català— (2022), El Corral a Ripoll (2022), el Festival XS de Sant Vicenç dels Horts (2023) o el Santautors de Santa Perpètua de Mogoda (2023). Aquest 2025, ha presentat el segon treball Dr. Pearson (La Catenària, 2025).



A diferència del primer disc Oliveres i pinyols (autoeditat, 2023), aquest nou àlbum no té una temàtica ni un punt de partida tan definits. "Al disc anterior, les cançons giraven entorn de la vellesa i el pas del temps, i algunes naixien de testimonis reals de dones grans que vaig entrevistar", explica el cantant. En canvi, aquest cop s'ha deixat dur per un procés més orgànic. "Moltes de les cançons les he compost amb guitarra elèctrica, cosa que m’ha portat a explorar noves sonoritats i a trobar inspiracions diferents", afegeix. Fruit d'aquesta espontaneïtat, Torné reconeix que el treball ha acabat mostrant millor la complexitat de les seves emocions. "Segueix havent-hi nostàlgia i romanticisme, però també hi ha moments d’ironia, ràbia i eufòria. Volia que el to de cada cançó es definís sol", apunta.

El treball duu el nom de Dr. Pearson, perquè fa uns mesos el cantautor es va mudar a Lleida després de passar tota la seva vida a Terrassa. I com que els darrers anys a la ciutat vallesana els va viure en un pis al carrer Doctor Pearson, un amic li va suggerir que fes servir el nom del carrer com a títol del disc, cosa que va convèncer el músic. "M’agradava perquè representa una mena de tancament d’etapa i alhora té un punt de misteri i absurditat que em diverteix", argumenta.


La realitat, però, és que la decisió del títol té poc a veure amb el Doctor Pearson. "Vaig buscar qui era i vaig veure que era un enginyer nord-americà especialitzat en electricitat i ferrocarrils, però no li vaig donar gaire importància". Segons el músic, l'elecció del títol representa l'esperit del disc. "Tot i que les cançons estan molt treballades, hi ha un cert aire de despreocupació, de deixar que les coses passin sense necessitat de justificar-ho tot. El títol va sorgir d’una coincidència i em va agradar, així que no calia donar-li més voltes", conclou.