Joan Molas, juntament amb la seva companya Núria Batalla, van ser l'ànima oculta de la Nova Cançó. Després d'haver treballat a la discogràfica Concèntric, Molas i Batalla van voler explotar el negoci que hi havia darrere de la Nova Cançó. El tàndem va ser responsable de més d'una cinquantena de discos, dels quals en conjunt se n’ha venut més de tres milions de còpies per països com França, Alemanya, Itàlia, Suècia, Holanda, Portugal, Bèlgica, el Canadà, el Brasil o el Japó. També van estar darrere l’organització de sis mil concerts, un miler dels quals van tenir lloc a l’estranger. En destaquen diversos concerts com els de l’Olympia de París, el Gran Teatre del Liceu o el Camp Nou de Lluís Llach, l'any 1985, a més dels concerts del cantautor de Verges al Palau d'Esports el 15, 16 i 17 de gener el 1976.

 

Molas i Batalla van conduir, durant la dècada dels 60, 70 i 80, la carrera artística d'artistes com el mateix Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Raimon, Ovidi Montllor, Ramon Muntaner, Quico Pi de la Serra, Joan Isaac, Pere Tapias, i la Compnayia Elèctrica Dharma, entre d'altres. La seva aportació va ser bàsica per al desenvolupament de la trajectòria d'aquests artistes i de la història musical del país. El 1991 es van retirar. El gener del 2009, en una entrevista amb Enderrock, Molas confessaria que el millor record d'aquella època era "el primer concert del que vam anomenar Novíssima Cançó, al Palau de la Música Catalana [amb Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach]. Ens hi jugàvem la vida."
 
Entre els discos més importants en què va participar com a productor executiu s'hi troben No és possible el que visc (BASF, 1974) de Pi de la Serra; Viatge a Itaca (Movieplay, 1975) de Lluís Llach; Cançó de carrer (Edigsa, 1975) de Ramon Muntaner; A l'Olympia d'Ovidi Montllor (Edigsa, 1975); Viure (Ariola, 1977) de Joan Isaac; Penyora (CBS, 1978) de Marina Rossell; Quico - Maria del Mar (Ariola, 1979) de Pi de la Serra i Maria del Mar Bonet; Quan l’aigua es queixa (RCA, 1979) de Raimon; 400 pendons (Ariola, 1979) de Pere Tapias; Verges 50 (Ariola, 1980) de Lluís Llach; Jardí tancat (Ariola, 1981) de Maria Del Mar Bonet; Catalluna (Polydor, 1983) de Companyia Elèctrica Dharma; o Barca del temps (CBS, 1985) de Marina Rossell.

Per la seva tasca, l'any 2008 es va distingir Molas amb un Premi Tenco, i el 2016 va rebre amb Batalla un premi a la Trajectòria de mans d'ARC.