Aquesta tarda ha mort als 75 anys el tarragoní Jordi Colomer (1949-2025), bateria de l'emblemàtica banda de rock progressiu Iceberg. El músic ha traspassat a la seva ciutat natal després d'una llarga malaltia crònica, segons ha confirmat el grup a Enderrock. La trajectòria musical pública de Colomer va estretament lligada a la d'Iceberg, l'única banda que va tenir, i que va estar activa tan sols cinc anys. 



Iceberg va néixer l'any 1975 amb Àngel Riba a la veu, Max Sunyer a la guitarra, Josep Mas 'Kitflus' als teclats i Primitivo 'Primi' Sancho al baix, qui prèviament eren músics d'acompanyament del cantant Tony Ronald. Després de contactar amb Colomer, van gravar un primer treball aquell mateix any, Tutankhamon (Bocaccio Records), sota la influència de grups com la banda britànica de rock progressiu Yes. Però ràpidament el grup es va convertir en un quartet i va prescindir de la veu de Riba per centrar-se en la música progressiva instrumental. Amb aquesta formació van gravar Coses nostres (Bocaccio Records, 1976) i Sentiments (Bocaccio Records, 1977), que es movia entre el jazz-rock i el rock simfònic.

Després de fer llargues gires que van arribar a passar per llocs tan destacables com el primer Canet Rock (1975), el grup acabaria enregistrant el que seria el seu treball de comiat: Arc-en-ciel (Bocaccio Records, 1979). El grup va dissoldre's finalment aquell mateix any per diferents causes, coincidint amb l'inici de la carrera en solitari de Max Sunyer —qui aquell any també publicaria el segon treball en solitari Jocs privats (Bocaccio Records)—, i l'ingrés de Kitflus a la banda en directe de Joan Manuel Serrat —posteriorment, també acabaria essent-ne director musical—. Tres anys després de l'aventura a Iceberg, Sunyer i Kitflus es retrobarien de nou amb la creació de Pegasus, juntament amb Santi Arisa (bateria) i Rafel Escoté (baix). El quartet va ser considerat la banda hereva d'Iceberg, tot i que estava marcada per una influència més pronunciada del jazz.