Hi va haver uns anys en els que Barcelona va arribar a ser el centre de moltes coses. Almenys, pel que fa a la música. L'obertura el maig de 1973 d'una sala com Zeleste va aplegar al voltant del barri de la Ribera tot un seguit de músics i creadors amb la voluntat de construir una proposta musical moderna i contemporània a la seva època. D'aquells anys en queda una obra memorable i, fugint de les nostàlgies, una discografia essencial que va significar una de les primeres pedres de toc per a la construcció d'una escena musical autòctona. L'esclat i l'efervescència del moviment, que un avispat Gato Pérez va denominar 'ona laietana' per la proximitat de l'univers zelestial amb l'avinguda barcelonina, va durar poc més d'un lustre. Per un costat la irrupció del punk i per l'altra la de les músiques de ball vingudes del continent americà, van esmicolar els fonaments d'una música d'estètica progressiva i amb connexions amb el jazz elèctric que figures com Miles Davis, Herbie Hancock o els Weather Report anaven escampant arreu.
 
I de la destrucció de qualsevol moviment musical, sempre en queden les cançons. I aquí és on apareix la Barcelona Art Orchestra i el seu espectacle Música laietana, amb la voluntat d'evocar-les i reinterpretar-les. La BAO és un projecte ideat pels pianistes Lluís Vidal i Néstor Giménez, el saxofonista Lluc Casares i el bateria Joan Vidal -que també s'encarreguen dels arranjaments de les cançons-, i que compta amb una plantilla de fins a disset músics. El seu anterior treball, recollit en el CD Ragtime Stories (Underpool, 2022), va endur-se el Premi Alícia a la composició.
 
El festival de la Porta Ferrada ha volgut programar el nou espectacle de la Barcelona Art Orchestra a la sala Las Vegas de Sant Feliu de Guíxols. Un local que enguany celebra el seu 60è aniversari i que acull fins el proper 20 d'agost, coincidint amb l'actuació de la formació, l'exposició 50 anys de Zeleste: la sala de l'ona laietana. L'actuació de diumenge passat al festival empordanès va ser la segona de la BAO, després d'haver estrenat l'espectacle el passat 27 d'octubre a L'Auditori. En aquesta ocasió, també ha comptat amb la col·laboració d'alguns dels protagonistes d'aquella escena com Xavier Batllés, Toti Soler, Carles Benavent i Joan Albert Amargós.
 
El concert va començat amb una suite de dues cançons de la Companyia Elèctrica Dharma arranjades pel pianista Joan Díaz: "L'oucomballa" i "Ball llunàtic-toc", temes inclosos en un dels discos més recordats de la formació: L'oucomballa (Edigsa-Zeleste, 1976). A continuació, va sortir a l'escenari Xavier Batllés, qui ha estat membre de formacions tan rellevants com l'Orquestra Mirasol, La Rondalla de la Costa, Mirasol Colores o La Murga. Amb la mandolina a les mans, va interpretar acompanyat per Lluís Vidal al piano i Gabriel Amargant al clarinet un dels riffs més reverenciats de la història de la música popular moderna catalana: el del "To de re per a mandolina i clarinet". Una interpretació brillant, en format de medley amb dues cançons més del primer disc de la Mirasol, Salsa catalana (Edigsa-Zeleste, 1974): "Molt trist" i "Hancock", arranjades per Lluís Vidal.
 
Els dos temes següents van ser recreacions de dues formacions no especialment recordades. El primer, "Violentos los Correa", va ser interpretat originalment per Secta Sònica, una de les primeres formacions del seu composit, Xavier Patricio Pérez, posteriorment conegut com Gato Pérez. El segon, "Marroquí", exhibia les influències nordafricanes de Blay Tritono, un grup del que en van formar part músics tan importants com Néstor Munt, Víctor Ammann, Quino Béjar, Vicenç 'Morgan' Calvo, Joan Josep Blay, o l'autor de la cançó, Eduard Altaba.
 
Un dels moments més esperats va ser l'aparició de Toti Soler. L'excepcional guitarrista va prendre micro i guitarra per interpretar una preciosa adaptació de Joan Vidal de "Petita festa", a més de la instrumental "El juicio de Ángela", del disc Laia (RCA-Zeleste, 1978). Un tast massa curt, però que va permetre gaudir de la màgia de les cordes de Toti Soler, amb una música atemporal cridada a adjectivar tota la cultura d'un país.
 
A continuació, Lluís Vidal va prendre el micròfon per reivindicar la figura de Jordi Sabatés, l'excepcional pianista que ens va deixar el gener de 2022. De Sabatés, Vidal va jugar tot sol al piano amb "Stonehenge" i "Ballarines mecàniques" -ambdues d'El senyor dels anells (Edigsa-Zeleste, 1974)- i "Cançó d'aquí" de Tot l'enyor de demà (Edigsa-Zeleste, 1976).
 
Després de la brillant feina de Vidal amb la partitura de Sabatés, dos dels integrants de Música Urbana, el baixista Carles Benavent i Joan Albert Amargós van recrear amb la BAO un dels temes del segon disc la formació, Iberia (RCA-Zeleste, 1979): "Invitation au 'xiulet'"; amb un arranjament exprés del propi Amargós, qui va ser també l'encarregat de dirigir la seva pròpia composició. Una interpretació molt enèrgica que va culminar amb una gran ovació del públic i l'abraçada dels dos músics dalt l'escenari.
 
El punt i final potser va ser el moment més descafeïnat del concert, amb uns arranjaments de Néstor Giménez -també amb responsabilitat vocal- de diverses cançons del primer disc d'Iceberg, Tutankhamon (Bocaccio Records, 1975), on va lluir la guitarra de Vicenç Solsona emulant el so de l'època de Max Sunyer.
 
Un concert realment excepcional, al servei d'un repertori que mereix tots els tributs possibles. Esperem que aquest espectacle de la Barcelona Art Orchestra pugui trobar espais per créixer i donar-se a conèixer. De moment, la propera cita serà al Festival Mas i Mas, el proper 2 de setembre a la sala Paral·lel 62 de Barcelona, juntament amb un homenatge al guitarrista Jordi Bonell.