Jofre Bardagí està enllestint el seu gran projecte Jofre Bardagí interpreta Serrat (U98 Music) en què vol retre homenatge tant al cantautor del Poble Sec com al seu pare, Josep Maria Bardagí, autor del disc Bardagí interpreta Serrat (Magna Music, 1998) i un dels col·laboradors més estrets del Nano. El treball final es presentarà en format de disc doble. Està previst que el primer dels dos discos aparegui aquesta tardor i, pocs mesos més tard, es doni a conèixer el segon.



Per anar fent boca, avui Jofre Bardagí ha presentat la seva mirada a “Cançó de matinada”. Després de “Para la libertad”, es tracta de la segona cançó que avança del disc. Hem volgut saber què significa per a Bardagí aquesta peça, que és una de les pedres angulars de l’obra de Joan Manuel Serrat. “Totes les cançons de Serrat signifiquen moltes coses i no diria que aquesta en signifiqui més que moltes altres, però sí que és veritat que em transporta a quan era petit i veia els concerts de Serrat assegut a la falda de ma mare. És l’època en què començo a ser conscient que estic a un concert de Serrat, perquè realment em van portar a concerts des que vaig néixer. Hi ha un moment a partir del qual començo a recordar alguns concerts de Serrat, i n’hi ha un que recordo especialment. Jo devia tenir uns quatre o cinc anys i era a Castelldefels. Vaig estar tot el concert assegut a la falda de Maradona i recordo que després, al camerino, vaig jugar a pilota amb ell. Jo anava vestit de Barça… És un dels primers records que tinc d’un concert de Serrat. I “Cançó de matinada” em porta a aquesta època”.
 
El senzill digital de “Cançó de matinada” crida l’atenció també per la portada, amb Bardagí amb una poma al cap, fent una aclucada d’ull a Fa vint anys que tinc vint anys (Ariola, 1984). “Va sorgir de manera espontània en fer la sessió de fotografies amb Juan Miguel Morales. Sí que és veritat que és una de les meves portades preferides de Serrat. No sé per què, però sempre m'ha agradat molt. La sessió de fotografies la vam fer a casa meva i com que tenia pomes a mà, ho vam poder fer. Per mi és una portada molt mítica, segurament també per l'època en què es va publicar”.