El cantautor osonenc Guillem Roma trenca barreres a l’EP Platja tropical (U98 Music, 2025), enregistrat amb la sonoritat de la Cobla Marinada de Badalona. El disc, que presentarà en directe aquest estiu a Olot, Figueres o Calella, revisa mitja dotzena de cançons del seu repertori amb arranjaments de Vicens Martín i un substrat de música balcànica i electrònica.



'Platja tropical' (U98 Music, 2025) fusiona el so de cobla amb músiques balcàniques, tropicals i electròniques. Quin és el resultat? 
Guillem Roma: La gràcia de la música és poder partir d’una matèria primera que es presta a barrejar estils que d’entrada no tenen res a veure. M’ha agradat buscar un collage, perquè tots els elements són a prop els uns dels altres. 
Vicens Martín: A principi de segle a Girona i també molt especialment a l’Estat francès, les orquestres de ball estaven integrades per instruments de cobla. Un format perfecte per crear estructures festives de músiques dels anys vint o trenta. El disc Platja tropical té aquest mateix substrat, a partir del paper sofisticat de la cobla i un contrapunt modern amb elements harmònics i melòdics.

El projecte es va estrenar el 2021 al festival Amb So de Cobla de Palamós i es va presentar l’any passat a la Fira Mediterrània de Manresa. Quin va ser l’origen?
G.R: El festival Amb So de Cobla em va proposar fusionar el meu repertori amb el so d’una cobla i amb els arranjaments de Vicens Martín. Ell va entendre molt bé l’ànima del projecte i el resultat va ser amor a primera vista! I vaig pensar que estaria bé gravar-ho...

Com heu treballat els arranjaments? 
V.M: Un arranjament és com fer un plat de cuina, vas al mercat i compres el millor producte. I a partir d’aquí només cal cuinar. La música de Guillem Roma està molt ben composta en el sentit melòdic i formal, per tant, és fàcil de treballar. Tot parteix de transformar la música popular. Per això sempre pateixo molt per si a l’artista no li agrada com estic fent evolucionar les seves composicions, tot i que sempre intento ser molt respectuós amb la font original.


El disc és una reinterpretació moderna de la teva música o vol ser una reivindicació de la cultura i la música catalana o?
G.R: Les dues coses! El so de la cobla es vincula amb la tradició catalana, que és molt present en la meva música perquè respira l’ambient d’envelat i Festa Major. Ara bé, també hi ha música balcànica fusionada amb cobla i, per tant, és una reinterpretació moderna. He volgut demostrar que amb el so de la cobla es pot fer qualsevol música.

Com vas fer la tria de les teves cançons?
G.R: Vaig establir tres criteris: música balcànica mediterrània, món vintage i cultura popular. I a partir d’aquí amb el Vicens vam valorar quines tenien més possibilitats perquè fossin especials. 

La “Canción de las cosas inútiles” pot recordar a El Kanka. 
G.R: Per mi és un gran referent. Aquesta cançó, també per la lletra i el missatge, recorda el seu punt humorístic tan característic.

Al disc 'Kiribati' (U98 Music, 2021) les veus tenen molta força, però en aquesta nova versió la cobla és qui agafa el relleu? 
G.R: La textura de la part vocal és simplement melodia i ara aquest espai l’ha ocupat la Cobla Marinada. No és que l’haguem substituït, sinó que hem creat un nou univers amb l’aire de banda sonora, marca d’en Vicens, que li ha donat un aspecte visual. En canvi, a “Esperits” el flabiol agafa el paper protagonista.
V.M: És possible que hagi quedat com a protagonista sense jo ser-ne conscient! És un instrument que no és fàcil d’integrar, perquè és el més diferent de tots els de la cobla. A mi m’agrada cuidar-lo perquè no quedi amagat, però no és més protagonista que els altres. 


La cançó “Oxitocina” és sens dubte una explosió de sons.
V.M: La cobla és una arma de destrucció massiva i això els arranjadors ho sabem! S’ha de vigilar com la tractes, perquè és fàcil que passi per sobre de tothom. Aquí hi ha tota l’energia que necessitava. 

I també hi ha una peça inèdita, “Una platja tropical”, que és la que dona nom al disc. Quin és el motiu?
G.R: Amb la cobla teníem ganes de fer algun tema nou i “Una platja tropical” és un xoc entre dos mons. D’una banda, hi ha la imatge de la platja tropical, però de l’altra la lletra vol ser una crítica a l’apatia que vivim en la societat actual. Escoltem les notícies i sembla que no ens afectin. El discurs de les xarxes socials el tinc molt present a la meva música i sempre m’ha semblat important posar-lo sobre la taula. 

La cobla té un lloc dins els circuits actuals de festivals?
G.R: Crec que té més a veure amb el prejudici de certes programacions que no amb els projectes, tot i que ara la tendència és un cantant, un DJ i uns ballarins. Com menys músics, millor! Amb la cobla som un mínim d’onze músics a l’escenari i això espanta, però la resposta del públic ha estat molt important fins ara. 

És un disc que aposta pel futur de la fusions mediterrànies?
G.R: La cobla és perfectament exportable fora de Catalunya, i en aquest cas aplana el camí perquè cada cop hi hagi més fusions.