La segona jornada del Primavera Sound va començar, de nou, amb un grup català mal col·locat en un escenari realment petit. A les sis de la tarda, amb el sol cremant a tots els guiris que reuneix el festival, Fades va pujar a l'escenari flotant de l'Aperol Island of Joy. El trio catalanobalear, un dels pocs grups que ha cantat en català en aquesta edició, va aprofitar l’espai per presentar-se com un projecte més polític que musical, lamentant la falta de programació en la nostra llengua en un festival a Barcelona com ho és el Primavera Sound. El públic, petit però dedicat, va ovacionar cada paraula que sortia de la boca d’Àngel, Vicenç i Ferran, completament embadalit.

Fades va aprofitar l’espai també per presentar el seu projecte, especialment el seu darrer treball, Metallix (Satellite K, 2024) i la seva continuació, Metallix Afterparty (Satellite K, 2024). La nova “Massa rossa”, però també els remixs d’“Artificial” o “Minifalda”, a més de hits anteriors com són “Catalonian Girls” o la col·laboració amb Maria Jaume, “Mon Cheri Go Home” —aplaudida per un públic guiri que no va entendre la ironia que protagonitzaven—.

A pocs metres, al Revolut Stage, el duet de J-pop Yaosabi, regalava alguns dels seus temes més reconeguts com “アイドル (Idol)” o “夜に駆ける (Yoru Ni Kakeru)”. La presentació de les nipones va donar pas a l’escenari Estrella Damm a una de les incorporacions d’última hora, Wolf Alice, que fa poc es va afegir al cartell substituint Clairo. La banda de rock alternativa va aixecar el públic del Primavera amb cançons com “Bloom Baby Bloom”, “Bros” o “Don’t Delete The Kisses”, i va agrair diverses vegades al festival i a la gent haver pogut actuar. Tot seguit, i tornant al Revolut Stage, les germanes Danielle, Este i Alana Haim van oferir un tastet del seu pròxim disc com a Haim —previst per finals de juny—, I Quit (Universal Music, 2025) que dediquen a totes les seves exparelles. 
 
Mentre el públic esperava pacientment l’estrella de la nit, Sabrina Carpenter, a l’escenari Estrella Damm va presentar el seu projecte el duo de dream pop, Beach House. A mesura que s’apropava la mitjanit, i amb l’escenari del Short’n’sweet tour muntant-se alhora que actuaven els estatunidencs, la tensió per veure aparèixer la cabellera rossa de Carpenter augmentaven. Ja des de primera hora del matí, els fans ansiosos de la cantant s’havien plantat davant les portes del festival esperant poder arribar a primera fila i veure la seva ídola de ben a prop, ja que el festival és l'única parada de la cantant a Espanya. La calor i la pressió de la gent va provocar que hi haguessin diversos desmais i marejos, que per sort la seguretat del festival va resoldre amb diligència. 

Passats cinc minuts de les dotze de la nit, les llums del Short’n’sweet tour van il·luminar l’escenari Revolut per mostrar una escenografia impressionant: una simulació d’un plató de concursos televisius dels anys seixanta. Amb tota la producció que portava preveia que aquell seria un dels grans xous de l’edició. I no va decebre. Concursos de ball en directe, simulacions d'anuncis televisius, i una gran interacció amb el públic, que durant l’hora i quart de presentació no va desenganxar els ulls de la cantant. Tota la performance estava cuidada al detall, destacant sobretot les interpretacions de “Taste”, “Bed Chem” o “Juno”, que va incloure el tradicional arrest a la persona més hot del públic. La sorpresa de la nit va ser “Manchild”, cançó que havia estrenat ahir mateix, i que va decidir presentar en directe per primera vegada al Primavera. Per concloure la nit, va interpretar els seus grans hits: “Feather”, “Nonsense” i les mundialment conegudes “Please Please Please” i “Espresso”, amb què va tancar el xou i es va acomiadar. 
 
De la brillant actuació de la cantant, però, s’ha de destacar sobretot la persona del públic que, quan la cantant va demanar al públic com dir “Te amo”, va fer-li xampurrejar un “T’estimo”. El momentàs de la nit. A Carpenter només queda demanar-li que tingui en consideració Barcelona en el seu pròxim tour, perquè ha quedat clar que Barcelona l’estima. Intentant trampejar entre la gent que sortia del festival, els que encara tenien energia per una mica més es van dirigir cap al Cupra Stage per veure la britànica Wet Leg, que va recollir les diferents masses que havien sortit de Sabrina Carpenter i Carolina Durante. La cantant va presentar temes del seu primer i únic disc Wet Leg (Domino Recording, 2022), amb els aclamats “Wet Dream” o “Chaise Longe”, a més de les noves “CPR” o “Catch these fists”.
 
Un dia més completat de festival que va demostrar que el Primavera Sound ha apostat per les pop girls anglosaxones per acontentar un públic principalment estranger, però que alhora ha apropat a Catalunya aquests artistes que difícilment trepitjarien el territori d’una altra manera. Una sensació agredolça en què es combina l'agraïment per poder veure aquests grans noms, i el lament per no poder veure més artistes nacionals que cantin en català en aquests macrorecintes, perquè els pocs que hi ha queden relegats a un quart pla en escenaris massa petits en hores poc adequades.