La idea d’A un pam del cel neix de l’amor de Kela pels terrats, espais que per a ella són íntims, però alhora compartits, llocs on passen coses quotidianes i des d’on es pot observar el món amb una altra mirada. Després d’un temps de saturació i vertigen, on es va qüestionar fins i tot si volia continuar exposant-se, aquest projecte li serveix com a refugi. "És resistència a la pressa, a la uniformitat cultural i a les forces que ens volen arrabassar allò que és propi", explica.
Per a Kela, enregistrar les cançons al terrat és una manera de donar-los una nova vida, connectant-les amb el lloc on van ser escrites o han viscut. "Una cançó pot tornar a nàixer si canvia el context", afirma. Per això, afegeix com a part de la peça els sons que l’envolten, com les campanes, el vent, els nens del carrer i l'ambient general, i reivindica una manera de fer música més propera, imperfecta i connectada amb l'entorn.
.gif)
