CARLA GONZÀLEZ FERRER
El contrabaix místicLa mística és un concepte que sovint s’ha associat a la música sacra de tradició clàssica. Però la contrabaixista Carla Gonzàlez Ferrer (Olot, 1990) es va proposar unir-la amb el jazz al disc La visibilitat de l’invisible (Underpool, 2024). Creat a partir d’un encàrrec de l’Estival de Jazz d’Igualada i gravat en directe al Teatre de l’Aurora de la capital de l’Anoia, Gonzàlez Ferrer va concebre el propòsit a partir del llibre La mirada interior: Mística femenina en la Edad Media (Siruela, 2022), de Victoria Cirlot i Blanca Garí. El repertori està basat en la musicació dels textos escrits per sis autores vinculades a la vida monacal i contemplativa, i com a influències sonores cita In the Beginning (Stunt Records, 2017), de Kira Skov i Maria Faust, i Officium (ECM, 1994), de Jan Garbarek & Hilliard Ensemble. Per a l’enregistrament va comptar amb una formació singular, integrada només per dones i sense cap instrument polifònic: Eva Fernández (saxo soprano), Haizea Martiartu (saxo contralt), Cristina Sunyer (trompa), Alba Pujals (trombó) i Andrea González (bateria). Més enllà del seu projecte personal, també és baixista del grup de rumba-pop Maruja Limón; colidera el trio de punk-electro-jazz Camarada Ventura, i ha tocat amb altres grups com el quintet de folk El Pony Pisador.
ALBA PUJALS
La força del SincretismeEl sincretisme és la fusió d’elements diversos en una nova unitat. I, d’alguna manera, aquest podria ser un bon resum de la fundació dels Estats Units, un país creat a partir de l’emigració de persones d’indrets diferents. Sincretisme (The Changes, 2025) també és el nou disc de la trombonista Alba Pujals (Terrassa, 1992), creat entre Barcelona i Nova York. L’artista va començar de petita tocant ska i es va formar a l’Esmuc, a Amsterdam i a l’Escola Julliard de Nova York. El 2023 va debutar en solitari amb Apologia (The Changes, 2023), guanyador del Premi Enderrock-440 2024 al millor disc revelació de jazz per votació popular. Ara presenta un segon treball que integra estils i gèneres diferents com el jazz, la clàssica, el pop, boleros, xoros brasilers i cançó mediterrània, cosa que reflecteix el seu ampli bagatge musical que no para d’expandir-se. L’àlbum ha estat enregistrat amb Oriol Vallès (trompeta), Joan Monné (piano), el sicilià Giuseppe Campisi (contrabaix) i Andreu Pitarch (bateria) i inclou una majoria de temes originals i dues versions: “Syl-O-Gism”, de Mary Lou Willians, i “Vares venir fins on jo dormia”, de Maria del Mar Bonet, gravada a Nova York amb Lau Noah. A més, també hi col·labora la cantant ciutadellenca Clara Gorrias, amb qui Pujals manté una gran complicitat creativa.
ORIOL MARÈS
El jazz més enllà d’occidentNo és agosarat entendre el jazz en ple segle XXI com un gran pont musical. En el cas del clarinetista crescut a Girona i actualment establert a Rotterdam Oriol Marès (Barcelona, 1998) aquest pont s’expandeix més enllà dels límits de la cultura occidental. El seu projecte principal, un quartet que colidera amb l’udista sirià Talal Fayad, fusiona les tradicions modals àrabs, els màqams, amb les polirítmies llatines i la improvisació jazzística. El quartet va néixer a Utrecht, als Països Baixos, i el disc conjunt, Estuarium (AudioMaze, 2025), es va gestar a la residència internacional del Centre de Creació La Marfà, a Girona, el setembre de l’any passat, i es va estrenar un mes després a la Fira Mediterrània de Manresa. A més, el gironí també impulsa Cinco en Clave, un quintet de latin-jazz liderat pel clarinet de Marès, amb piano, baix elèctric, congues i bateria, que va néixer al conservatori Codarts de Rotterdam i que actualment treballa en el seu primer disc, previst per a abans de final d’any. I també cal destacar el conjunt de clarinet i cordes Eruga Project, que encapçala amb Lluïsa Paredes, a qui va conèixer estudiant a Rotterdam. Amb aquest grup ja ha estrenat diverses peces, entre les quals “Opus 1”, “Opus 2”, “Abakuá”, “Essence” i “Recuerdos de Ypacaraí”.
GERARD CHUMILLA
Una pausa creativaGerard Chumilla (Caldes d’Estrac, 1999) ha desenvolupat una notòria trajectòria gràcies a la seva formació al JazzCampus de Basilea, on va rebre classes de tòtems jazzístics com Brad Mehldau, Ambrose Akinmusire, Larry Grenadier i Jordi Rossy. Amb els dos darrers –que alhora van ser els primers membres del trio de Mehldau– va enregistrar el primer disc en solitari, Introducing Gerard Chumilla (Fresh Sond New Talent, 2024). Per diverses complicacions, l’àlbum només es va poder enregistrar durant quatre hores i en una sola nit. Tots els temes van quedar registrats després de només una o dues preses i sense pràcticament cap assaig. Fa pocs mesos, també va actuar amb el seu quintet a la sala Jamboree de Barcelona i va enregistrar l’actuació, tot i que encara no té clar si sortirà publicada. “Vull fer una pausa, perquè passo per un moment de molts canvis, tant en el vessant personal com en el musical”, confessa. Entre altres projectes en què treballa, hi ha un trio i la reescriptura d’una suite que va compondre per al seu avi com a Treball de Final de Grau. L’obra parteix de la biografia que va escriure després de la Guerra Civil, quan es va veure forçat a exiliar-se de les Canàries a Veneçuela fent de polissó en un veler que creuava l’Atlàntic.
ALBA ARMENGOU
La trompeta tot terrenyLa factoria de la Sant Andreu Jazz Band, comandada per Joan Chamorro, ha estat un increïble planter de grans artistes del jazz com Andrea Motis, Rita Payés o Alba Armengou (Barcelona, 2001). La cantant i trompetista, formada també en l’àmbit clàssic a l’IEA Oriol Martorell i més tard a l’Esmuc, ja s’ha convertit en un dels nous talents de l’escena. Sense tenir en compte els discos facturats amb Chamorro, la seva carta de presentació va ser l’EP Susurros del viento (Numad ProCulture, 2023). L’any següent va gravar el primer llarga durada, Blancos y grafitos (Numad ProCulture, 2024), amb el suport del guitarrista alacantí Vicente López i el percussionista i cantant barceloní Tramel Levalle. Amb influències del jazz, els boleros i la música brasilera, la cantant també ha adquirit un estatus important en el panorama del pop català. Bona prova són les col·laboracions que ha fet amb propostes d’autor com la de Galgo Lento a “Martinet!” o amb un dels grups mainstream de músiques urbanes, Figa Flawas, a “Filet”, inclosa al popular disc La calçotada (Halley Records, 2024). Una panoràmica diversa i àmplia que demostra la projecció d’Armengou i la seva capacitat per adaptar-se a diferents contextos i estils amb total naturalitat, tant amb el micròfon com amb la trompeta.
ISAAC ROMAGOSA
La guitarra dodecafònicaEn el món de la guitarra elèctrica jazzística, una de les figures que han emergit amb més potència és Isaac Romagosa (Sant Sadurní d’Anoia, 1997). Després d’estudiar a l’Esmuc i a la Berklee College of Music de Boston, a final del 2023 va rebre una beca de la Fundació La Caixa per realitzar el doctorat d’interpretació i composició de jazz a la New York University, enfocat a l’aplicació de tècniques dodecafòniques d’Anton Webern partint de la improvisació del jazz i la fusió amb el folklore espanyol. Un altre dels projectes en què ha estat involucrat és el seu segon disc, previst per a la tardor del 2025. El treball, que inclourà referències compositives de la Segona Escola de Viena de compositors com Stockhausen i Schoenberg, ha estat gravat entre Balsareny i Acton, a Massachussets (EUA). A més, ha fet diversos arranjaments i pistes de guitarres per a l’àlbum del bateria sud-africà Lumanyano Mzi, Ithemba Elitsha, que han presentat plegats per diverses ciutats de Sud-àfrica. Igualment ha posat les seves dots guitarrístiques al servei d’artistes com la contrabaixista de Xirivella Martina Sabariego, el baterista xilè Cristian Tamblay, la baixista austríaca Ciara Moser, la cantant sud-africana Naledi Masilo (vocalista de la gira de Hans Zimmer) o la rapera nord-americana EVE.
MAR VILASECA
El talent forjat a la gran pomaMar Vilaseca (Barcelona, 1998) va créixer en l’entorn musical familiar des de ben petita i ràpidament va aprendre a tocar instruments i a cantar. Als 14 anys va fer els primers passos als escenaris amb el grup del seu pare, Jaume Vilaseca, i després va seguir formant-se a l’Esmuc i a The Julliard School de Nova York, on va estudiar amb músics de la rellevància de Wynton Marsalis, Carla Cook, Elio Villafranca i Kenny Washington. Aquells anys d’aprenentatge li van servir per ser competent no sols en interpretació, sinó també en pedagogia, negoci musical, arranjaments i producció. Poc abans d’establir-se a la metròpoli nord-americana va publicar el seu primer treball, Find the Way (2020), editat pel segell britànic Ubuntu Music. Actualment, continua vivint a Nova York, on habitualment ofereix concerts amb el seu projecte personal, i també treballa en un disc de temes propis que combinarà jazz, rock dels vuitanta, gòspel i r’n’b, i que enregistrarà a Los Angeles. Tot i que el llançament està previst per a principi del 2026, ja l’ha presentat en directe diverses vegades. De cara a aquest estiu, Vilaseca farà una gira per Catalunya amb un quintet de jazz format per Tony Glausi (trompeta), Russell Hall (contrabaix), Jaume Vilaseca (piano) i Esteve Pi (bateria).
VÍCTOR CARRASCOSA
La trompeta que connectaL’escola de la Sant Andreu Jazz Band és coneguda per exportar múltiples cantants, com la citada Alba Armengou, però al llarg de gairebé dues dècades també ha format destacats instrumentistes de la nova escena jazzística catalana, com Víctor Carrascosa (Barcelona, 2003). El trompetista va començar a tocar i rebre classes de ben petit gràcies al seu pare, el saxofonista Alfons Carrascosa, i tot seguit va ingressar a la big band de Joan Chamorro quan tenia només 10 anys. Just abans d’assolir la majoria d’edat ja va fer el salt i va començar a tocar amb diferents formacions. L’any passat va sortir de gira als principals escenaris jazzístics catalans amb els temes originals d’un futur àlbum, que es titularà Sound of Art, amb el qual va guanyar el premi del Concurs de Joventuts Musicals d’Espanya en la modalitat de jazz, el 2022. Ara mateix el seu projecte de major projecció és Víctor Carrascosa & Eliott Knuets Group, format el 2023 a Basilea amb un guitarrista belga de tan sols 20 anys. Acompanyats de Xavi Torres (piano), Joan Codina (contrabaix) i David Xirgu (bateria), presenten un grup singular que té previst actuar els propers anys per un gran nombre de festivals de jazz tant de Catalunya com d’altres punts de l’Estat espanyol, i també de Bèlgica.
CAMIL ARCARAZO
Doble o resTocar dos instruments en el món del jazz és un fet habitual, però no ho és tant fer-ho al nivell amb què Camil Arcarazo (Barcelona, 2003) domina la guitarra elèctrica i el contrabaix. Format d’entrada al Conservatori Superior del Liceu, va rebre juntament amb el trompetista Víctor Carrascosa el Premi Extraordinari d’Interpretació de Jazz i Música Moderna. Plegats han realitzat diversos concerts, entre els quals destaca una actuació al Festival de Jazz de Barcelona. Actualment, lidera la banda que toca cada dilluns a la barcelonina sala Jamboree i també presenta el disc Somewhere (Fresh Sound New Talent, 2024), gravat a vuit mans amb el saxofonista Marçal Parramón, el bateria Giuseppe Campisi i el reputat percussionista Jordi Rossy. A més, lidera el seu propi quartet, pel qual han passat músics com el pianista Xavi Torres o el contrabaixista Martín Leiton, i que actualment impulsa amb Iannis Obiols (piano), Ton Felices (contrabaix) i Andreu Pitarch (bateria). Respecte a la seva faceta com a contrabaixista, després d’haver-se format també en altres escoles com l’Esmuc o el JazzCampus de Basilea, Arcarazo lidera un quartet independent, que es completa amb Christopher Pérez al saxo, Diego Hervalejo al piano i Andreu Pitarch a la bateria.
ANGGIE OBIN
La flauta PanamenyaEls nous talents del jazz a Catalunya també passen per artistes joves nascut a altres indrets que han fet carrera al nostre país. Un d’aquests casos és la flautista Anggie Obin (Ciutat de Panamà, 1994). El seu primer contacte amb la flauta va ser als 12 anys amb la professora de la banda del seu institut. A Ciutat de Panamà va cursar els estudis de flauta clàssica al Conservatorio Nacional i, just després, va ingressar a la Danilo Pérez Foundation per seguir formant-se en jazz i música contemporània, així com a la Berklee College of Music de Boston. Coincidint amb l’esclat de la pandèmia Obin va decidir traslladar-se a Catalunya, i s’hi ha acabat establint de manera definitiva. També ha treballa en un projecte especial, la Carta Blanca de l’Estival d’Igualada, tal com va fer l’any passat Carla Gonzàlez Ferrer. El projecte li permetrà enregistrar un disc en directe amb el concert que farà al festival el 5 de juny amb Bill McHenry (tenor), Estefanía Chamorro (bateria), Masa Kamaguchi (contrabaix) i Miguel ‘Wiwi’ García (piano). A més, aquest estiu presentarà nou projecte a Madrid amb el trompetista equatorià Paul Sánchez, amb qui es va conèixer quan estudiaven a Berklee. El repertori consistirà en arranjaments d’estàndards basats en la sonoritat llatina.
.gif)
