Tarragona va complir amb la tercera cita de la gira de concerts per les capitals catalanes de la gira amb iglú de vent d'El Petit de Cal Eril on presenta el novè disc Eril Eril Eril (Bankrober, 2025). Després d'omplir quatre dies de juny a Barcelona (dies 10 al 13) i un a Lleida (26 de juny) el de Tarragona va realitzar-se al Refugi 1 del Moll de Costa, un espai polivalent de més de 2.000 metres quadrats, molt a prop dels quatre tinglados i el Museu del Port de Tarragona. Quatre centenars de persones van gaudir d'una experiència que té molta història i va contenir moltes històries. 
 
Amb formació de quartet, des de la primera cançó "Aigua fosca", Joan Pons ja va avisar que el que explica a través de les lletres d'El Petit de Cal Eril té a veure, com la memòria pròpia que construïm, amb el terreny de la ficció: 'Tot això que t’explico/ no és mentida/ és història/ ma memòria/ un misteri/ la veritat/ una faula'. La qüestió és si la faula té el seu públic i, sens dubte, aquesta té una comunitat d'oients que se l'escolten com qui sent un bard fent sermons pagans amb un sentit festiu i ballable.  

Va ser gràcies a conèixer l'artista d'Igualada Jordi Enrich (que reconverteix antics globus aerostàtics en una mena de tendes de campanya), que El Petit de Cal Eril s'ha empescat aquesta original minigira en un tendal que munta el seu equip allà on van com si fossin la troupe d'un circ. Una ubicació efímera i curiosa que pot evocar el que l’espectador vulgui imaginar, anant-se en un globus de pensaments com cantava Sisa a "Me'n vaig en globus" al disc Visca la llibertat (2000).

Posem que hi ha a qui li pot venir al cap l'antiguitat i el mite de la caverna, o fins i tot les pintures rupestres, mirant-se el concert envoltat del globus reciclat, mentrestant a l’escenari El Petit de Cal Eril que va jugant amb les projeccions a la lona per il·lustrar les cançons. O posem que aquestes projeccions, o les de les fotografies de promoció de la gira, amb llums de colors psicodèlics a les cares de la banda, rememoren als Pink Floyd del segle XX, que van fer un recital acústic inoblidable a l'amfiteatre romà de Pompeia; i llavors el pensament vola cap a imaginar si potser un dia El Petit de Cal Eril tocarà, no pas ja elèctric prop del de Tarragona com ara, sinó dins l'amfiteatre tarragoní mateix. Si això fos possible en un i algun dia es fes una activitat musical seriosa en aquest espai emblemàtic, com passa en altres viles de passat romà, més enllà de les visites guiades.
 
En aquest començament de viatge musical amb tocs atmosfèrics i psicodèlics a Eril Eril Eril (Bankrobber, 2025) —amb prou espais, silencis i buits a les cançons com per deixar volar els pensaments i entendre què volia dir el seu pop metafísic—, es va endinsar "Riu avall": una cançó on, sense pretendre ser més ni menys, supera una manera de viure constant ‘en un mar de dubtes que es fa gran' a base d'exorcitzar-los amb tonades hipnòtiques de guitarra. Una guitarra que, ara que els teclats ja no integren la formació, accentua la nova proposta de la formació, més rítmica i rockera.

La cançó que obre el nou disc, i la tercera de la nit tarragonina, és "Jo ja no soc qui era" i quan la va tocar va ser reconeguda pels seguidors com al senzill potent que és, on parla de mals d'amor i en què s'acaba preguntant 'Què fa que tingui aquest sentiment?'. Tot són preguntes existencials sense necessitat de resposta immediata, per mantenir el misteri en dansa en les noves cançons que van desgranant el disc de 2025: "Ara no sé què dir-te", "Tantes vegades", "La por i l'oblit", "Ni rei ni déu ni pàtria", "Claus dins de casa" i "Totes les lleis dels homes". Menció a banda, "El misteri de la mort", on en menys de dos minuts tot lliga com l'allioli: la lletra és tan punyent com dir que 'ets un cop que fa el vent/ ets un llamp i un adéu/ una estàtua sota el mar/ una gota, ets amarg...' i la seva música tan rítmica com les ràfegues de vent en una tempesta, que bufa i rebufa.
 
Però Joan Pons, a la segona part del recital, no es va estar d'incloure cançons d'altres àlbums, com ara "El plor" de La força (Bankrobber, 2016), "Tot el que has estat", "Com puc saber el que penses" —amb aire dels Smiths— i "Som transparents", del disc que s'anomena triangular pel triangle de la seva coberta (Bankrobber, 2018), mentre es projectaven imatges suggerents d'un riu i de falgueres. També "Ara o mai" del disc N.S.C.A.L.H. (Bankrobber, 2021), "Pols" i "Sento" del disc Energia fosca (Bankrobber, 2019). Presentant "Sento" i parlant de les "coses que ens fan aixecar cada matí", Pons va posar en valor la Costa Daurada per alegria dels tarragonins presents, explicant que de petit estiuejava a Cambrils i que "està més ben parida perquè hi ha menys pijos".

Per donar la cara positiva del viure, El Petit de Cal Eril va regalar també himnes com "Partícules de déu" i "Cendres” del Vol i dol (Bankrobber, 2010). I per enfilar la recta final, també va interpretar la cançó dedicada a les mares dels components del grup, "Si no fos tan fàcil" d'Eril Eril Eril, i amb què va aprofitar per presentar la banda, integrada —a més de per Pons Villaró— per Dani Comas Castañer (guitarra), Ildefons Alonso Valls (bateria) i Jordi Matas Domènech (baix)" —citant-ne els segons cognoms a consciència—. El final del concert va ser per "Amb tot", del disc La figura del buit (Bankrobber, 2013).  
  Entre els audiovisuals que es van projectar, un de reiterat fins a tres vegades, mostrava els rostres de persones amigues de la banda, figures grans i petites, homes i dones, nens i nenes, des de Miqui Puig a Ernest Crusats de La Iaia, de Martí Sales (Els Surfing Sirles), Alfons Serra (Mishima) i Albert Rams 'Ret' (Dan Peralbo i el comboi, Falziots ninja, Mine!) a persones del sector musical com Louise Sansom, Mireia Madroñero, Dimas Rodríguez o Dani Poveda. I entre el públic tarragoní s'ho mirava també José Juan González ‘Espaldamaceta’. 

Tarragona ja no esborrona tant com cantaven i encara canten Els Pets. La zona del recinte on va actuar El Petit de Cal Eril —que va ser el productor del disc Som (RGB Suports, 2022) dels de Constantí— és molt activa quant a activitat cultural i expositiva de la capital del Tarragonès. Aquest és un dels espais triats per als concerts del festival Camp de Mart, que també compta amb el Teatre Auditori que dona nom al festival (i on van actuar Els Pets i Pasión Vega el juny, Tarta Relena aquest juliol i el 14 d'agost ho faran Mama Dousha i Julieta) o el bar del mateix Teatre Auditori, on actuaran els Oso Leone el proper 31 de juliol. La gira per les quatre capitals d'El Petit de Cal Eril culminarà a Girona el 20 de setembre (entrades ja exhaurides) i amb nova data el 21 de setembre, tancant l'estiu musical.