Tomàs Torres Martín i Pol Mut Gosp són Avant, un duet nascut a Benimaclet que s’endinsa en els camins del trap més heterodox per aconseguir una proposta amb una sonoritat pròpia. Acaben de presentar Nosaltres (Propaganda pel Fet!), un disc (de moment només en format digital) de vuit cançons amb el qual tanquen la primera etapa del grup i que serveix per anar fent boca mentre s’esperen les noves cançons. N’hem parlat amb el cantant Tomàs Torres.



Des de fa un parell d’anys que heu anat presentant senzills i ara heu publicat un disc de vuit cançons. Què hi trobem?
Hi hem ajuntat les primeres cançons del grup. No ho considerem un àlbum, però, perquè no ens sembla un treball conceptual ni prou preparat, com hauria de ser un disc. Ens hi referim com a EP perquè és un recull. Encara que en siguen huit, són cançons curtetes; algunes no arriben ni als dos minuts.

O sigui, que l’únic fil conductor és que estan fetes en la primera època del grup.
Exacte. Açò i que totes estan gravades a casa meua. Encara no anem a estudis professionals; de moment ens funciona així. A més, les hem produïdes nosaltres. Jo en faig les lletres i també les guitarres. El que tenen en comú és que estan escrites en una mateixa etapa vital.


Què defineix el so d’Avant?
Generalment fem trap. Algunes cançons tenen guitarres elèctriques, però la majoria d’instruments estan fets amb ordinador o teclat, instruments electrònics. 

On us situeu dins de l’escena valenciana?
Ens veiem un poc diferents del que ha sigut l’escena valenciana. Encara no hi ha una escena urbana com la de Catalunya. Ací sempre s’ha fet molta lletra política, i ens sembla bé, però nosaltres no fem música amb contingut polític. Per això la nostra sonoritat és prou diferent de la dels grups valencians importants. Nosaltres parlem d’experiències quotidianes, que també serveixen per normalitzar la llengua.


Sou de Benimaclet, que és un dels epicentres de la música en valencià.
Exactament. Hem anat al mateix institut que Xavi Sarrià i altres membres d’Obrint Pas. Benimaclet és un dels barris on encara es manté prou la cultura valenciana, però la situació no és bona. Al nostre institut, a mi i a Pol —el productor del grup— una companya ens va preguntar per què parlàvem en valencià entre nosaltres, perquè li va paréixer estrany.

Abans comentaves que era un simple recull de cançons i no un disc entès com a tal. Això vol dir que ja esteu pensant en un primer disc?
Sí. Ja tenim més cançons gravades, moltes demos i algunes cançons més produïdes. Les que hem fet últimament són més denses i tenen un so propi. Les lletres i els ritmes són més polits. Així que sí, potser en el futur fem un àlbum com cal.

Penseu en anar a un estudi professional?
No, no tenim idea d’anar a un estudi professional perquè, gravant a casa, sonem com volem sonar. Ens fixem en molts artistes dels Estats Units que fan la música que ens agrada i hem vist que moltes vegades estan en estudis professionals gravant al costat de la taula de mescles, ni tan sols entren a la cabina. En el trap, amb els efectes i la producció actual, no fa falta un estudi per sonar bé.

I hi haurà algun fil conductor d’aquest hipotètic nou disc?
Encara no ho tenim muntat com a tal, però sí que hi hauria un fil conductor i temàtic, a diferència de l’EP. Però no tenim data ni pressa. No sabem si estes cançons eixiran en forma d’àlbum o si traurem més singles abans. No està tancat.


És estrany tenir cançons que us agraden més i treure primer les antigues.
Ho hem fet perquè sabíem que, si traiem ara les que ens agraden més, les primeres ja no les trauríem mai. Era ara o mai.

Com són els directes d’Avant?
Amb els dos a dalt de l’escenari. El 17 i el 18 d’octubre vam estar a la Garriga i a Barcelona. Este estiu vam tocar a les Festes de Nules, que era la primera vegada que ens cridaven d’un poble per a fer festes. I el 13 de desembre al matí estarem a Benimaclet, el nostre barri.

Hi portes la guitarra?
En un futur vull portar-la. Fins ara no, perquè no hem estat tantes vegades dalt de l’escenari i volíem agafar seguretat cantant abans d’afegir la guitarra. Però sí, en un futur hi serà.